Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
Jordi Ramentol Ramentol
Esports de tir
Arquer.
Membre del Club d’Arquers de Dosrius, del Tir Arc Olesa i del Club Tir amb Arc La Conxorxa Mestre arquer en arc compost, fou campió d’Espanya d’arc compost 2001 i campió de Catalunya de tir de camp 2000, 2001, 2007, i aconseguí també nombrosos premis individuals i per equips en l’àmbit català i estatal El 2000 baté el rècord d’Espanya d’arc compost i rebé la distinció FITA de punta de fletxa plata En l’àmbit internacional, participà en diversos campionats del món, obtingué la medalla d’or en les proves de La Roque d’Antheron i d’Agde de la Challenge Mediterranéen 2006 i aconseguí…
Joan Herp Morell

Joan Herp Morell (de gris)
Arxiu J. Herp
Vela
Regatista.
Destacà en la classe 420, navegant en equip amb Jordi Xammar, en la qual assoliren molts èxits nacionals Campionat d’Espanya juvenil, 2009 i 2010, i en categoria absoluta, 2010 Copa d’Espanya juvenil, 2008 i 2009, i en categoria absoluta, 2009 i internacionals, com el Campionat del Món juvenil ISAF 2010, 2011 o el Campionat del Món juvenil 2011 A partir del 2012 navegà en la classe 470, també amb Jordi Xammar, amb qui guanyà el Campionat del Món juvenil 2013, 2014 i el d’Europa juvenil 2014, i la Copa d’Espanya en categoria absoluta 2012, 2014 Rebé la distinció de promesa de l’…
Jaume Jorba Caselles

Jaume Jorba Caselles (a la dreta)
Museu Colet
Esport general
Dirigent esportiu.
Gestionà esdeveniments ciclistes durant els anys cinquanta i seixanta dins de la Unió Ciclista Igualadina, club que presidí a partir del 1969 Alternà aquesta activitat amb la de delegat de la Federació Catalana de Futbol El 1964 endegà el Gran Premi Ciutat d’Igualada i treballà en la creació i continuïtat d’altres proves ciclistes com el Trofeu Baix Penedès i el Trofeu Ramon Riba 1973, el Trofeu Ricard Grau i Escoda 1980, el Gran Premi Generalitat i el Trofeu Vila de Piera 1981 i el Gran Premi Diputació de Barcelona 1983 Organitzà les arribades d’algunes etapes de la Vuelta a Espanya, la…
servitud
Història
A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals (els serfs), no plenament lliures, però tampoc esclaus, en el sentit de l’antiguitat clàssica, per la qual cosa l’escola alemanya els qualifica de ‘‘semilliures’’.
En realitat, aquesta situació és el fruit de l’obscuriment de la neta distinció existent al món romà entre llibertat i esclavitud i resultat consegüent de l’aproximació de l’home lliure i pobre que davallà de nivell en veure's obligat a entrar en dependència econòmica i social d’un poderós, a la de l’esclau fundiari, que millora de condició mercès al progressiu reconeixement d’una certa capacitat jurídica, així com als servents del fisc o de l’Església destinats preferentment a ocupacions d’un cert relleu La servitud medieval es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la…
institut secular
Dret canònic
Associació de fidels (laics o clergues) consagrats per la pràctica dels consells evangèlics enmig del món amb vista a realitzar un apostolat en ambients fins fa poc inaccessibles als religiosos.
Pius XII Provida Mater Ecclesia , 2 de febrer de 1947 creà aquesta forma de vida, que ja tenia una llarga prehistòria en l’evolució de les formes de la vida religiosa orde religiós, monaquisme i en els grups de laics que n'imitaven l’esperit tercer orde El seu lloc dins l’Església esdevé difícil de precisar, no sols per la progressiva inserció dels religiosos en el món i el redescobriment del paper del laïcat, sinó també pel plantejament teològic de nocions com estat de perfecció perfecció i secular en relació amb les quals han estat definits De fet, el concili II del Vaticà, tot i…
escola cristiana d’Alexandria
Moviment iniciat el s II dC en el si de la comunitat cristiana d’Alexandria.
De primer antuvi era una escola catequètica que, per la seva vàlua, cridà l’atenció de molts pagans cultes La seva etapa important començà amb Pantè, estoic convertit, i culminà amb Climent ~150 — ~215 i Orígenes ~185 — ~255, seguits d’altres teòlegs com Dionís ~190 — ~265, Teognost s III i Pere Amb ocasió de la controvèrsia ariana sobresortí Atanasi ~295 — ~373, seguit de Dídim el Cec 313-398 i, amb ocasió de l’heretgia nestoriana, Ciril 373-444 Per influència del platonisme, aquesta escola es caracteritzà per la seva insistència en la transcendència de Déu Alhora, defensà la…
María Zambrano
Filosofia
Filòsofa castellana.
Fou professora de filosofia a la Universitat de Madrid abans de la guerra civil Exiliada, exercí la docència a Mèxic, Cuba 1940-53 i Puerto Rico El 1964 es traslladà a França i posteriorment a Ginebra 1978, i el 1984 retornà a Madrid Molt influïda per Ortega y Gasset, desenvolupà algunes de les seves idees, especialment la distinció entre idees i creences Estudià la relació entre la filosofia i la poesia, i entre cristianisme i filosofia Finalment es dedicà a l’estudi d’allò diví des d’un punt de vista metafísic i religiós De les seves obres destaquen Filosofía y poesía 1939, La agonía de…
Julien Green
Literatura francesa
Escriptor nord-americà en llengua francesa.
Les seves novelles se situen generalment en ambients degradats del sud dels EUA, dels quals fa un retrat desapassionat i cru Presenta personatges torturats per les febleses i les exigències religioses, sense caure, però, en una literatura moralitzadora Adrienne Mesurat 1927, Léviathan 1929, Moïra 1950, L’autre 1971, Le mauvais lieu 1978, etc Ha escrit també obres de teatre Sud 1953, L’ennemi 1954, L’ombre 1956, Demain n'existe pas, l’automate 1985, Les pays lointains 1987 i Dixie 1995 El seu Journal, iniciat el 1919 i del qual fins a la mort hom en publicà disset volums, incideix en els…
donació
Dret civil
Dació gratuïta, acte de liberalitat pel qual una persona, el donant, disposa gratuïtament d’una cosa a favor d’una altra, el donatari.
En la doctrina jurídica actual predomina la concepció contractualista, que considera la donació un contracte que necessita per a la seva perfecció l’ animus donandi i l’acceptació del donatari acceptació de donació El Codi Civil espanyol segueix aquesta doctrina i considera la donació com una forma d’adquisició de la propietat Estableix un concepte únic de donació, superant la distinció entre donació entre vius i donació per causa de mort Constitueixen limitacions a la donació el fet que el donant tingui capacitat de contractar i pugui disposar dels seus béns, que el donatari no…
Daniel Marzo Suñé

Daniel Marzo Suñé
ARXIU MARC / DOMENJÓ / AGUSTÍ CUCURULLS
Rem
Piragüista d’aigües braves.
S’inicià el 2004 al Club Nàutic Mig Segre Entrà a formar part del Centre de Tecnificació en la modalitat de canoa doble amb Jesús Pérez, amb el qual s’especialitzà en la modalitat olímpica d’eslàlom Es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya 2007 Formà part de l’equip estatal que participà en el Campionat d’Europa 2008 Ha estat, sempre fent parella amb Pérez, campió de Catalunya 2008, 2010, 2011, campió d’Espanya 2009, subcampió d’Espanya 2008 i campió de la Copa Pirineus 2010 Ha participat en la Copa del Món 2009, 2012, any que assolí la quarta posició, i en el Campionat d’Europa sub-23…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina