Resultats de la cerca

Comprenia la part meridional de Sardenya, amb capital a Càller La primera família documentada que exercí el govern és la dels Làcon, al segle XI El jutge Pere de Torres 1162-87 fou desposseït per Guillem de Massa 1187-1214, ajudat pels pisans, els quals suprimiren el jutjat el 1258, s’apropiaren la ciutat de Càller i repartiren les terres entre les famílies addictes

Prop del llogaret hi ha l’esglesiola de Santa Agnès, que sembla que és l’antiga parròquia Documentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, l’església actual, romànica, té la volta esfondrada les ruïnes són anomenades popularment la Meca Encastada a l’absis es conserva una biga decorada amb escuts Formà part de l’antic terme d’Ars fins el 1970

La capella, dedicada a sant Julià, és una construcció senzilla d’una sola nau, adossada a la façana de migdia de la masia A la part superior té un petit campanar d’espadanya Fou reformada i ampliada l’any 1878 La masia, documentada des del segle XIII com una de les propietats dels templers al sector, visqué els anys de màxima expansió al segle XVIII

Cal identificar les ruïnes de l’antiga ermita coneguda al principi del segle XX per Sant Roc de les Núvies, situades al cim del puig de Sant Roc, amb les de la “basilicam Sancti Christophori de Nobinolas” , que és documentada l’any 882 en la donació de diverses esglésies que el bisbe Teuter, féu a la seu gironina L’edifici actual és tardà, dels segles XVI-XVII

Aquesta església del castell de Sersui ara Sellui és documentada per primera vegada a mitjan segle XI, en el testament de Ramon Miró de Sersui, senyor del lloc L’església de Sant Pere del castell apareix en la butlla del papa Alexandre III del 1164 a favor de Gerri com una de les esglésies dependents del cenobi, juntament amb Santa Coloma i Sant Andreu de Sersui

De l’antiga església de Sant Joan del Pi no resta cap vestigi, í les notícies sobre aquesta capella són molt escasses Tanmateix, sabem que es trobava molt a prop de Santa Maria del Pi, documentada des de mitjan segle X, i al costat del camí del Llobregat, que sortia del portal del Castell Nou Fou, doncs, una de les dues esglésies medievals del camí del Pi

La primera notícia documentada de la capella de Sant Bartomeu no es troba fins el 29 de gener de 1314, que el bisbe Ponç de Gualba, de visita a Granollers, concedí indulgència a les capelles de Sant Nicolau i Sant Bartomeu I, en la visita pastoral del 13 de juliol de 1484, ja es diu que la capella de Sant Bartomeu es trobava en estat ruïnós

Es tracta segurament de la primitiva capella del castell de Mediona, documentada per primera vegada l’any 1308, quan era propietat de Gispert de Barberà, castlà del terme És molt probable que hagués estat edificada en època romànica Desaparegué al final del segle XIV El 1371 consta que es concedí llicència per traslladar el culte d’aquesta capella a la parròquia de Santa Maria

El lloc de Greulera, al fons d’una vall bosquerola, és esmentat des del segle X vallis Agrevolaria , 941 i la seva església de Sant Maurici des del 1242 Sembla que l’església, documentada a l’edat mitjana, correspon a una capella rectangular, regularment orientada, situada al nord de l’actual capella principal Al segle XIV depenia del cambrer de Sant Martí del Canigó

L’obra, que tingué una gran influència, és la primera de gran format de l’escola flamenca, i juntament amb les obres de Robert Campin, el seu punt d’arrencada L’autor posà al servei d’una idea teològica ben documentada un realisme escrupolós i una tècnica que juga amb la transparència de la pintura a l’oli per crear efectes de llum i de perspectiva aèria