Resultats de la cerca
Es mostren 1115 resultats
Valerij Abesalovic Gergiev
Música
Director d’orquestra rus.
Estudià a l’Acadèmia de Música de l’actual Vladikavkaz Ossètia Septentrional, abans de fer-ho al Conservatori de Leningrad, on es graduà el 1977 De seguida fou contractat per a dirigir al Teatre Kirov actualment Marinskij de la ciutat russa, primer com a assistent de l’orquestra al costat de J Temirkanov, i a partir del 1988 com a titular Al llarg dels més de deu anys que fa que és director de l’orquestra del Teatre Marinskij, ha situat aquesta formació en un nivell excellent, la qual cosa l’ha dut a realitzar diverses gires i enregistraments discogràfics de les grans òperes del…
ruanda
Antropologia
Història
Individu d’una de les diverses ètnies que viuen sobretot als territoris que formen els actuals estats de Ruanda i Burundi i que parlen dues llengües bantús estretament relacionades, el rundi i el ruanda.
Comprèn tres grups ètnics originàriament diferenciats els twa, pigmeus encara molt dependents de la caça i la recollecció uns 250000 el 1990 probablement els primers pobladors d’aquesta àrea els hutus o rundis rundi, bantús, tradicionalment agricultors, població majoritària en ambdós estats prop del 85%, i, finalment, els tutsis, d’origen nilòtic, que arribaren al segle XV Malgrat la seva inferioritat numèrica actualment el 14% de la població en ambdós estats, sotmeteren els hutus i els relegaren a un estrat inferior en els regnes que fundaren, dels quals formaren l’aristocràcia Fora d’això,…
Deller Consort
Música
Conjunt coral i instrumental anglès fundat pel contratenor Alfred Deller el 1950 a Kent (Ashford).
Originàriament, l’agrupació estava formada per cinc o sis cantants i un llaüt, tot i que per a la interpretació de determinades obres se n’ampliava el nombre de membres A partir del 1979 fou dirigida per M Deller Els seus components han interpretat especialment música anglesa, des de l’època elisabetiana fins a la de Benjamin Britten Amb tot, el conjunt també ha abordat el repertori forà, especialment de C Monteverdi Ha combinat la investigació musicològica centrada bàsicament en els madrigals anglesos dels segles XVI i XVII amb els enregistraments discogràfics i la interpretació, activitat…
Joaquín Blake
Història
Militar
Militar, d’origen irlandès.
Participà, a les ordres de Josep Caro, en la campanya dels Pirineus contra la República francesa 1795 Durant la guerra contra Napoleó, es destacà a les batalles de Medina de Rioseco i, especialment, a la de La Albuera 1811 Sofrí la important derrota de Puçol i Morvedre, que lliurà al mariscal Suchet el castell de Sagunt 1811 encarregat de la defensa de València, durant el setge de la ciutat hivern de 1811-12, la seva actuació fou objecte de dures crítiques Caiguda València fou dut presoner al castell de Vincennes París i retornat el 1814 Fou president del consell d’estat el 1810…
Caritat Mercader

Caritat Mercader
Història
Nom de casada de Caritat del Río i Hernández.
Residí a Barcelona des de 6 anys fins al 1925, que anà, amb els seus cinc fills, a França, després de rompre amb el seu marit A partir del 1928 milità, a París, en la XV secció del Partit Socialista Francès i, en esclatar la guerra civil, passà a Catalunya i s’afilià al PSUC Actuà al front de Bujaraloz, on fou ferida agost del 1936, i intervingué en l’organització del quarter Jaume Graells, a Sarrià Sembla que, a la fi del 1936, començà a collaborar amb Erno Gerö Posteriorment, a l’exili, es relacionà amb Leonides Eitingon, de la GPU, i intervingué, directament, en l’organització de l’…
Santiago Salvador Franch
Història
Terrorista anarquista.
Sense tenir un ofici definit, mantingué relacions amb el grup anarquista Benvenuto, implicat en l’atemptat contra Martínez de Campos dut a terme per Paulí Pallàs En acció individual, i per venjar la mort de Pallàs, el 7 de novembre de 1893 llançà dues bombes Orsini al pati de butaques del Liceu i causà la mort de vint persones Aconseguí de fugir i no fou detingut fins als darrers dies de desembre, a Saragossa Dins la presó de Barcelona simulà ésser convertit pel jesuïta Goberna, però en ésser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l’11 de juliol de 1894 reafirmà…
Sant Estève (Dulhac jos Pèirapertusa)
Desconeixem on era situada aquesta església, que no ha estat localitzada Sols se’n coneix una única referència, de l’any 1115, en què l’arquebisbe de Narbona féu donació al priorat canonical de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló, de les esglésies de Santa Maria de Pèirapertusa, Sant Miquèl de Dulhac i de Sant Estève Hom pot pensar raonablement que es trobava dins l’actual terme de Dulhac Tal vegada aquesta església fóra el temple d’un hàbitat subordinat al castell de Pèirapertusa, situat uns centenars de metres a l’est de la fortificació L’abandó d’aquest hàbitat, potser conseqüència de la…
Jaume II d’Urgell
Frontispici, gravat al boix, de Jaume II, segons una al·legoria moderna d’Antoni Ollé i Pinell publicada al llibre Jaume II d’Urgell, el Dissortat, de Domènec Carrové Viola
Història
Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1408-14), fill del comte Pere II d’Urgell, el qual ell succeí el 1408, i de Margarida de Montferrat.
Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d’Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S’enemistà amb l’arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d’Urgell, però el rei feu per barrar-li el pas i…
Cronicons Barcinonenses
Família de texts annalístics en llur majoria llatins originada, sembla, entre el 1149 i el 1153 sota l’estímul de les gestes militars de Ramon Berenguer IV a Almeria, Tortosa, Lleida i Fraga, a les quals devia fer referència l’embrió de la sèrie.
El Cronicó de Skokloster , primer i tímid intent d’ampliació, fet abans de l’any 1153, abraça del 1114 al 1149, amb una allusió no datada a la conquesta franca de Barcelona el 801 El Cronicó de Sant Cugat , ampliat amb informació ripollesa, vers la fi del s XII i amb complements que arriben fins al començament del XIII, abraça del 1082 al 1182 El cronicó dels Usatges comprèn des de la caiguda de Barcelona a les mans d’Almansor el 985 en realitat diu equivocadament 1085 fins al 1239, data aproximada de la redacció Les Chronica communia, que s’obren amb una indicació dels anys transcorreguts…
etnobotànica
Antropologia
Estudi etnogràfic de la classificació o descripció que un grup humà realitza dels recursos botànics que troba al seu medi natural.
S'expressa en termes de la cultura pròpia del grup humà i des del punt de vista del nadiu, respectant les seves pròpies formulacions, conceptes i definicions Estudis etnobotànics com els que ha dut a terme Brent Berlin a Mèxic i al Perú han demostrat la complexitat i la naturalesa científica de les classificacions botàniques dels indígenes A la selva tropical amazònica, els nadius posseeixen taxonomies botàniques més detallades i precises que les de la ciència moderna occidental Per exemple, distingeixen sovint espècies diferents allà on la ciència botànica només en reconeix una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina