Resultats de la cerca
Es mostren 1461 resultats
Martí V
Cristianisme
Nom que adoptà Oddone Colonna en esdevenir papa (1417-31).
La seva elecció pel concili de Constança marcà la fi del Cisma d'Occident Combaté els hussites i el conciliarisme Intercedí prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a favor de Jaume d’Urgell, però posteriorment es mostrà contrari al domini català de Nàpols, bé que el 1429 signà un acord amb Alfons IV, pel qual aquest retirava el seu suport a l’antipapa Benet XIII
Enric Ner
Literatura francesa
Escriptor en llengua francesa.
Fill d’un funcionari català del Conflent Publicà un gran nombre d’obres novelles, crítica, història, teatre, filosofia, com Le Massacre des Amazones , Les voyages de Psychodore , Les apparitions d’Ashavérus , Le Cinquième Évangile , Le Père Diogène , La Sagesse qui rit , La beauté i Les Paraboles Cyniques La seva elecció com a “prince des Conteurs” el feu cèlebre Deixà diverses obres inèdites Utilitzà el pseudònim Han Ryner
antiparkinsonià
Farmàcia
Dit de l’agent que combat la malaltia de Parkinson.
Els fàrmacs antiparkinsonians es basen en el fet que el trastorn bioquímic fonamental d’aquesta malaltia és un dèficit de dopamina en els ganglis basals, que produeix un desequilibri entre els sistemes dopaminèrgics , el més important dels quals, la levodopa precursor de la dopamina és el fàrmac d’elecció, generalment associat amb un inhibidor de la dopadescarboxilasa, i anticolinèrgics , entre els quals cal destacar el trihexifenidil
Llibre de les bèsties

Representació del Llibre de les bèsties, a càrrec dels Comediants, on es veu un elefant i a un altre animal, que podria ser un lleó, parlamentant
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Apòleg politicosocial que constitueix el setè apartat del Llibre de meravelles de Ramon Llull.
A partir de l’elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homes Segurament fou redactat abans que el Llibre de meravelles , i fou influït pel Calila i Dimna i el Roman de Renart Fou editat per primera vegada el 1872
,
Synodus ad cadaver
Sínode romà convocat per Esteve VI (897) per tal de jutjar el seu antecessor Formós, el cadàver del qual fou desenterrat i portat davant l’assemblea.
Declarada nulla la seva elecció pel fet d’haver-la acceptada essent ja bisbe d’una seu —cosa que prohibia el dret consuetudinari—, hom anullà tots els seus actes, fins i tot les ordenacions, i el cadàver fou llençat al riu El fet forma part de les lluites entre els partidaris del domini de la casa de Spoleto Esteve i la dels francs Formós
Benet Garret
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes 1685 El 1690, per pressions externes, fou imposat com a abat, i fou reimposat els triennis 1696 i 1700, però per manca d’elecció regular fou malvist i poc tolerat pels seus canonges, que el 1703 li incoaren un procés Aleshores se n’anà a Madrid, on fou nomenat predicador del rei i, el 1708, bisbe de Nicaragua
orientació professional
Pedagogia
Psicologia
Procés pel qual una persona o institució aconsella una altra persona sobre l’elecció de la seva professió.
Aquest tipus d’orientació sol ésser facilitada per psicòlegs que avaluen els interessos, les motivacions i la capacitat de llur client per mitjà de converses i de l’aplicació de tests d’intelligència, de personalitat, etc En els països on es practica una planificació vinculant, l’orientació professional es fa en funció dels resultats acadèmics i de les necessitats del país Als Països Catalans l’orientació professional fou aplicada abans que a molts altres països europeus per l'Institut d’Orientació Professional de la Mancomunitat de Catalunya
vot acumulat
Política
Dret
Sistema d’elecció en el qual l’elector pot emetre diversos vots a favor d’un mateix candidat.
compromitent
Persona que dóna al compromissari el dret d’elecció o la potestat de resolució arbitral d’una controvèrsia.
Artau
Cristianisme
Bisbe d’Elna des del 1087, bé que, acusat de simonia, la seva elecció no fou acceptada inicialment.
Collaborà en la fundació d’una canonja regular a Cornellà de Conflent i assistí al concili de Nimes 1096 presidit per Urbà II
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina