Resultats de la cerca

Tinent d’enginyers el 1878 i professor de l’Academia General Militar, arribà a coronel i es retirà a Saragossa Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i collaborà en diverses publicacions, entre les quals Barcelona Cómica , La Vanguardia , Blanco y Negro  i ABC Estrenà a Madrid nombrosos sainets, a través dels quals intentà la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes A Valladolid publicà La Basilia 1896, escrit en collaboració amb Àngel Guimerà També en produí en català, que sovint eren traduccions pròpies dels altres…

Des del 1952 treballà intensament en l’enginyeria de túnels, entre els quals cal destacar els del canal de la Mànega i de Clyde, el túnel ferroviari de Potters Bar, el túnel de càrrega de l’aeroport de Heathrow i el perllongament de la Jubilee Line del metro de Londres També treballà en el disseny del túnel d’abastament d’aigua del riu Orange-Fish a Sud-àfrica, de 80 km de longitud Fou el president fundador de l’Associació Internacional de Túnels 1974, de la qual fou president honorari fins la seva mort exercí com a president electe de l’associació professional dels enginyers…

Amic de RCampalans, fou professor a l’Escola de Gèneres de Punt de Canet de Mar el 1939 s’exilià a França, on treballà en estadística, a París El 1950 tornà a Barcelona, on entrà de professor a l’Escola d’Enginyers Industrials Catedràtic des del 1960, s’especialitzà en estadística i recerca operacional Publicà diversos llibres i articles especialitzats al país i a l’estranger Director de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, treballà en qüestions de terminologia matemàtica i estadística El 1974 rebé el premi Martí d’Ardenya…

Format a Barcelona, el 1769 es graduà d’alferes d’enginyers Intervingué en l’obra de la fortificació del castell de Sant Ferran de Figueres El 1771, a Orà, fou director de l’Acadèmia Militar de Matemàtiques Amb la graduació de tinent, des del 1776, el 1778 s’embarcà cap a Amèrica Projectà el poblat d’Arizpe a l’actual Sonora, Mèxic Construí, entre 1785 i 1787, el castell de Chapultepec, en un turó rocós de la Ciutat de Mèxic Mascaró intervingué també en els treballs del port d’Acapulco El 1794 fou comandant de la fortalesa de San Juan de Ulúa, a Veracruz, i projectà, el 1800, l’…

Llicenciat en ciències exactes i enginyer industrial per la universitat i l’escola d’enginyers de Barcelona De professió enginyer industrial, patentà uns models de gasògens per a automoció fou delegat del ministeri d’indústria a Castelló Publicà monografies tècniques Reactores nucleares i econòmiques L’economia del Regne de València segons Cavanilles , 1978, Conrear bàsicament l’assaig en castellà, amb obres com els tres volums de Temas de nuestro tiempo 1973-85, i també en català El sector menyspreat , 1977 La seva obra narrativa ha quedat recollida a De la meua terra Contes…

Havia estat el vescomtat previ 1816 del comtat de Torrefiel Continua en la mateixa família

Estudià enginyeria industrial a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, on es doctorà el 1962 i on impartí, en 1965-80, l’assignatura de termodinàmica teòrica i aplicada Posteriorment, estudià història a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 1981, any en què es convertí en professor ajudant del Departament d’Història Contemporània UB i, des del 1986, fou professor titular Fou membre de l’Institut de Tecnoètica de Barcelona, institució que analitza les implicacions ètiques dels avenços tecnocientífics moderns de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, de la qual fou…

Titulat per l’Escola Tècnica d’Enginyers Navals de Madrid 1970, obtingué un màster en administració d’empreses per l’IESE Cap del programa de submarins Daphne 1970-72, enginyer 1973-80 i cap de projectes 1982-84 a les drassanes de Cartagena de  Bazán , de la qual ha estat també cap de l’oficina tècnica i comercial i responsable dels projectes de portaavions i fragates FFG 1986-88 a Ferrol, i director tècnic i comercial a Madrid 1990-95 Ocupà també càrrecs de direcció en el projecte de la fragata NFR 90 de la Internationale Schiffs Studien ISS d’Hamburg 1984-90 Ha estat conseller…

Consisteix en l’obtenció del nombre N de cops necessaris d’una massa de 63,5 kg amb una caiguda lliure des de 76 cm a fi que un cilindre buit de dimensions normalitzades penetri 30 cm en el terreny del fons d’un sondeig L’SPT proporciona una informació quantitativa de la capacitat portant del terreny, especialment quan es tracta de terrenys granulars com ara sorres i graves En el cas de terrenys cohesius, com ara argiles i llims, cal relacionar els valors obtinguts amb el resultat d’altres assaigs més específics per a aquests sòls Resultat de l’experiència acumulada en la utilització d’aquest…

Graduat 1983 i doctorat 1988 per la Universitat de Nagoya, ha exercit la docència i la recerca en aquesta universitat 1988-92, a la de Meijo 1992-2010 i, des d’aquest darrer any, novament a la de Nagoya El 1989,  conjuntament amb Isamu Akasasi  obtingué el díode electroluminescent  LED blau a partir de cristalls de nitrur de galli, descobriment que ha fet possible d’obtenir llum blanca afegint-lo als LED vermell i verd, amb aplicacions molt diverses, com ara en illuminació, on és molt més eficient que les tradicionals bombetes i fluorescents, o en les pantalles dels telèfons mòbils, de les…