Resultats de la cerca
Es mostren 2011 resultats
Michael Ventris
Arquitectura
Lingüística i sociolingüística
Arquitecte i filòleg anglès.
La seva figura esdevingué cèlebre arran de la publicació en el Journal of Hellenic Studies , el 1953, de l’article Evidences of Greek Dialect in the Mycenaean Tablets , escrit en collaboració amb el filòleg John Chadwick Aquest article —que anunciava els primers resultats obtinguts en l’estudi dels documents micènics en escriptura lineal B escriptura lineal — desxifrava la llengua micènica micènic i la identificava amb una forma arcaica de la llengua grega Tres anys després 1956, hom donà a conèixer la seva obra —escrita també en collaboració amb JChadwick—…
Ada Castells i Ferrer
Literatura catalana
Novel·lista i periodista.
Feu estudis de teologia i ha estat professora d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha collaborat amb l’ Avui 1991-2010, Qué Leer , Lletra de Canvi , Cosmopolitan , El Temps , Catalunya Ràdio, etc Com a autora, ha publicat les novelles El dit de l’àngel 1998, Mirada 2001, premi Octavi Pallissa 1999, Tota la vida 2005, Pura sang 2012, premi Sant Joan de narrativa, La primavera pendent 2018, Mare 2019 i Solastàlgia 2023, entre d’altres És cofundadora i membre de la Junta de l’Associació de Periodistes…
tradició
Cristianisme
Material transmès que l’Església accepta com a expressió genuïna de la fe i que constitueix el dipòsit de la fe
.
Afirmada la seva validesa per l’Església antiga —Ireneu, Tertullià, Agustí, etc, hi fonamentaren llurs arguments contra els heretges—, la seva definició clàssica prové de Vicenç de Lerins “En l’Església catòlica cal retenir allò que ha estat cregut arreu, sempre i per tothom" Per a poder-hi distingir què cal acceptar com a expressió genuïna de la revelació, la teologia parla d’una tradició divinoapostòlica , el contingut de la qual es basa en el testimoniatge dels apòstols, i d’una tradició eclesiàstica , formada per tots els elements introduïts després de l’era apostòlica Quant a la seva…
Alois Senefelder
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Inventor i dramaturg alemany, descobridor de la litografia.
Com que no disposava de recursos econòmics que li permetessin d’imprimir les seves obres, vers el 1793 intentà de traçar caràcters amb un pinzell mullat de vernís sobre una planxa de coure i atacar posteriorment amb àcid les zones no escrites per tal d’obtenir un cert relleu de l’escriptura En assajar de treballar sobre una pedra calcària en lloc de sobre una planxa de coure, descobrí casualment que l’escriptura sobre la pedra aparentment sense relleu, retenia la tinta El 1802 introduí la litografia a París i, nomenat director de la Litografia Reial de Munic, el 1826 realitzà les…
Ramon Dachs
Literatura catalana
Poeta i bibliotecari.
Autor d’una sèrie d’obres de signe experimental, que participen de la creació pura, la intertextualitat generativa, la traducció i el mestissatge interdisciplinari Fosca endins 1993, Poemes mínims 1995 segona edició ampliada, 2001, Cima branca 1995, Quadern rimbaldià 1996, Llibre d’amiga 1998, Blanc 1998, Escriptura geomètrica, escriptura fractal 1999, Fulgor 2002 i Ut pictura poesis 2005 En definitiva, aquestes obres pertanyen a un cicle total articulat en tretze seccions La tretzena part, una reescriptura del conjunt, ha estat publicada a Mèxic, en la versió de l’…
Josep Maria Galdácano i Melià
Literatura catalana
Cristianisme
Publicacions periòdiques
Biògraf i assagista.
A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d’ Antoni Maria de Barcelona Ordenat de sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en Sagrada Escriptura a Roma Fou professor de Sagrada Escriptura a Sarrià 1915-27, llevat dels anys 1919 al 1921, que fou director de la Facultat de Filosofia d’Olot Dirigí la revista Catalunya Franciscana i collaborà en la Fundació Bíblica Catalana Entre altres obres, escriví la biografia del cardenal Vives i Tutó 1916, una Vida de sant Francesc 1927 i L’església Catòlica i el pancristianisme 1928 Durant la guerra civil de 1936-…
,
alfabet georgià

Alfabet georgi``a
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de la llengua georgiana.
La tradició n'ha atribuït la invenció a l’armeni Mesrob, creador també de l’alfabet armeni segle V, però devia existir ja abans La inscripció més antiga coneguda data de vers l’any 430 L’alfabet georgià, que sembla seguir l’ordre de l’alfabet grec amb els signes propis afegits al final, és inspirat, per la forma de les lletres, en una antiga escriptura irànica, la pahlavi arsàcida, i consta de trenta-vuit signes Posseeix dues formes d’escriptura la “sacerdotal” ḫucuri , la qual té dues formes majúscula asomtavruli i minúscula nusḫuri , posterior segles VII-VIII,…
Rafael Serra i Planes
Cristianisme
Frare franciscà observant, teòleg i predicador.
Entrà al convent de Jesús de ciutat de Mallorca 1553, d’on fou enviat al collegi de Santa Maria del Pi Gandia S'ordenà de sacerdot a València, on inicià la seva tasca de predicador De tornada a Mallorca, fou professor de filosofia, teologia, Sagrada Escriptura i d’hebreu Fou tres triennis provincial de l’orde 1578-81, 1591-93 i 1604-06 Proposat per a diversos càrrecs, entre els quals per a bisbe de Mallorca, hi renuncià sempre per humilitat Fou molt famós com a predicador i se li atribuí el do de profecia S'instà el seu procés de beatificació Deixà obres manuscrites de Sagrada…
Helmut Lüdtke

Helmut Lüdtke
© Albert-Ludwigs-Universität Freiburg
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià a Colònia i Bonn, on fou deixeble de Lausberg i Weisgerber Ensenyà a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Berlín i Kiel Originàriament romanista, amb nombrosos treballs de dialectologia i lexicologia Die Strukturelle Entwicklung des romanischen Vokalismus , ‘El desenvolupament estructural del vocalisme romànic’, 1956 Geschichte des romanischen Wortschatzes , 'Història del lèxic romànic’, 1968 La description algorithmique de la flexion verbale du catalan , 1976, amplià les seves investigacions al camp de la lingüística general, especialment a les relacions entre llengua i …
André Gédalge
Música
Compositor i teòric francès.
Vida Estudià amb E Guiraud al Conservatori de Música de París El 1905 esdevingué professor de contrapunt d’aquesta institució educativa entre els seus deixebles hi figuren músics de la categoria de Ch Koechlin, F Schmitt, M Ravel, G Enescu, A Honegger o D Milhaud El fet que entre la gran quantitat de tractats francesos que ensenyen l’escriptura fugada, segons el concepte obsolet de la fuga d’escola, el seu Traité de la fugue 1901 sigui encara apreciat actualment i utilitzat confirma l’excellent capacitat pedagògica d’aquest educador musical La seva obra com a compositor resta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina