Resultats de la cerca

A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident…

Soci de la Secció Excursionista de l’AAEET de Valls, és membre del Grupo de Alta Montaña Español GAME des del 1996 A més de les muntanyes de Catalunya i dels Pirineus, ha escalat als Alps i les Dolomites, i a les serralades de l’Himàlaia, el Karakoram, el Caucas, els Andes, l’Atles, l’Ahaggar, el Kilimanjaro, el Ruwenzori o Alaska Ha participat en nombroses expedicions amb destacades ascensions, com ara la primera absoluta a la cara W de l’Illampu, als Andes de Bolívia 1978, la segona absoluta al Nanga Parbat per la paret del Rupal 1984, l’ascensió en solitari del Nun i de l’Stock Kangri, a l…

S’inicià en l’excursionisme al Foment Excursionista Barcelonès, d’on fou soci entre el 1958 i el 1964 Posteriorment fou membre del Centre Excursionista Àliga, la secció de muntanya del qual presidí 1970-74 i on, durant més de vint anys, desenvolupà una intensa activitat amb l’organització de caminades populars i marxes de regularitat També s’implicà amb el Centre Excursionista els Blaus, de Sarrià 1975-80, i més endavant, fou soci del Centre Excursionista de Catalunya 1990-2010 El 1975 es vinculà a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, on collaborà amb el…

És instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i membre de diverses entitats excursionistes Centre Excursionista de Catalunya, Unió Excursionista de Catalunya de Sants, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, i de grups d’alta muntanya i escalada Centre Acadèmic d’Escalada CADE, Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, Peñalara, Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Antoni Sors També feu la primera ascensió catalana al Cho Oyu 1984, l’ascensió al Lhotse Shar 1990 i la…

Realitzada en el medi natural, aquesta pràctica permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà tot travessant-lo a peu per diferents camins senyalitzats, generalment aprofitant antigues vies rurals i evitant-ne en el traçat, tant com sigui possible el trànsit per carreteres i camins asfaltats Hom distingueix entre sender de gran recorregut GR, senders de petit recorregut PR, i senders locals SL, cadascun amb les corresponents longituds d’itinerari, àmbit i senyalització distintiva —franges vermelles i blanques pels GR franges grogues i blanques per…

Generalment es representa mitjançant una fracció Així, una escala 1100 000 significa que una distància de 100 m sobre el terreny equival en el mapa a una distància d’1 mm Es comprèn que com més gran sigui l’escala, és a dir, com més petit sigui el denominador, els accidents representats sobre el mapa hi seran indicats amb un detall més gran En mapes i gràfics l’escala pot ésser numèrica o gràfica la numèrica expressa la relació en forma de trencat i la gràfica la representa mitjançant una línia graduada L’elecció d’escala és feta en funció de la utilització del mapa els mapes escolars i…

Durant les dècades de 1950 i 1960, amb el seu cosí, Josep Manuel Anglada, donà un gran impuls a l’escalada amb la introducció de noves tècniques i l’obertura de vies, conegudes amb el nom Anglada-Guillamon, a parets de Montserrat, el Pedraforca, Riglos o Terradets També van realitzar diverses primeres escalades estatals a les Dolomites El 1961 participà en la primera expedició estatal als Andes del Perú, un projecte iniciat pel seu cosí Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i ell mateix Els expedicionaris ascendiren diversos cims verges i aconseguiren la primera absoluta a l’aresta nord-est del…

S’inicià al Grup d’Espeleologia del Foment Martinenc GEFOMA el 1971, del qual fou directiu Des del 1979 fou membre de la Secció d’Investigacions Espeleològiques SIE del Centre Excursionista Àliga Fins el 1979 formà part de l’equip de rescat espeleològic de la Companyia Alpina de la Creu Roja de Barcelona i del Grup de Socors a Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Fou membre del Comitè Català d’Espeleologia de la FEEC, del Club Deportivo de Ingenieros Industriales de Madrid i de l’Spéléo Club de París Durant les dècades de 1970 i 1980 explorà grans…

Nasqué amb el propòsit d’estudiar la història, l’art i l’arqueologia de Catalunya Les seccions inicials foren les d’arqueologia, folklore, ciències naturals i fotografia i, posteriorment, es creà la secció d’esports de muntanya Entre el 1908 i el 1916 publicà un butlletí, i el 1911 publicà les actes del Primer Congrés Excursionista de Catalunya, celebrat a Lleida Després de la Guerra Civil reprengué l’activitat el 1943 com a delegació del Centre Excursionista de Catalunya a Lleida, constituïda per membres de l’anterior etapa i del Centre Excursionista Pla i Muntanya Impulsà les seccions d’…

Als Països Catalans aparegueren vers el darrer terç del segle XIX, amb dedicacions molt diverses, però generalment amb caràcter popular i de tendència catalanista Així, els centres excursionistes, molt nombrosos al Principat, amb el Centre Excursionista de Catalunya com a entitat degana els centres polítics, com els diversos centres catalanistes, regionalistes, carlins o republicans, i, sobretot, els centres que originaren el catalanisme polític, com el Centre Català, el Centre Escolar Catalanista, el Centre Nacional Català o el Centre Nacionalista Republicà, i d’altres d’…