Resultats de la cerca
Es mostren 3565 resultats
especificatiu | especificativa
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un element lingüístic que delimita la qualitat o extensió d’un altre.
Aquesta funció delimitativa pot ésser portada a terme per un adjectiu, un complement determinatiu, una frase relativa, etc A els gossos negres , l’adjectiu qualificatiu negres especifica gossos , a els homes que lluiten per la llibertat triomfaran , la frase relativa que lluiten per la llibertat especifica els homes
punt
Matemàtiques
Element de l’espai al qual hom no atribueix cap extensió, sinó solament posició.
abraçar
Copsar amb la vista o el pensament (una cosa) en tota la seva extensió.
agulla de corbata
Agulla emprada per a subjectar la corbata i, per extensió, qualsevol subjectador de corbata.
límit
Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps.
lai
Música
Forma poeticomusical de la baixa Edat Mitjana, de considerable extensió i pràcticament sempre monofònica.
Tot i que les composicions així designades s’estenen des de mitjan segle XII fins al principi del XVI, la major part daten dels segles XIII i XIV El terme, de difícil delimitació semàntica, fou de vegades utilitzat de manera genèrica per a referir-se a qualsevol cançó En el seu ús més específic se’n poden distingir dos tipus generals el lai bretó, o lai narratiu, associat a temàtiques del cicle arturià i del qual no n’ha sobreviscut cap document musical i el lai líric, composició musicada d’argument religiós o profà caracteritzada per la seva irregularitat formal, amb un esquema mètric i una…
bitonalitat
Música
Coexistència de dues tonalitats en un fragment musical i, per extensió, de dues modalitats.
És el cas més simple de la polimodalitat i, per a alguns, un dels conceptes més fluctuants de l’harmonia contemporània, pel caràcter ambivalent de l’anàlisi musical, que no és altra cosa que una hipòtesi de treball per a explicar una realitat
àrea
Matemàtiques
Mesura o grandor de l’extensió o porció del pla ocupada per una figura.
La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per excés L’àrea…
contrada
Voltants, extensió de terra pròxima a un lloc, a una persona, a una casa.
schola cantorum
Música
A les antigues basíliques cristianes, estrada rectangular, envoltada per una barana de marbre, situada al centre de la nau davant mateix del presbiteri, on es col·locaven els cantors.
Per extensió, el nom de schola cantorum es donava també als cantors