Resultats de la cerca
Es mostren 37365 resultats
Castelladral

Castelladral (Navars)
© C.I.C. Moià
Poble
Poble i antic cap del municipio de Navars (Bages), al qual donà nom fins abans del 1960.
És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix Berguedà fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el…
tutú

Ballarina clàssica, vestida amb el característic tutú
© Fototeca.cat
Indumentària
Vestit de ballarina clàssica de cosset ajustat —de ras, seda o fibra— i faldilla molt vaporosa de tul, llarga fins a mitja cama.
Anomenat també tutú romàntic , fou creat per E Lamy per a M Taglioni en el ballet La silfide 1831 A la fi del segle XIX la faldilla s’anà escurçant fins a quedar reduïda a una sèrie de petits tuls circulars al voltant de la cintura de la ballarina tutú a la italiana
massa d’aire polar continental
Meteorologia
Massa d’aire extremament fred i sec, caracteritzada per una temperatura molt baixa arran de terra, que creix amb l’altura fins a uns 1.000 i 1.500 m.
S'origina a l’hivern damunt les masses continentals de Nord-amèrica i d’Àsia fins al parallel 40º N aproximadament i, a l’estiu, la regió font es contreu fins a traspassar el parallel 50º N L’aire polar continental no es forma a l’hemisferi austral a causa de la poca importància de les possibles regions font
intestí

Parts de l’intestí prim i gros
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conducte que forma part del tub digestiu i que va des de la regió gàstrica fins a l’anus.
En alguns animals, com ara els insectes, l’intestí és format per tot el tub digestiu, i es divideix en anterior, mitjà i posterior En els vertebrats es divideix en intestí prim , que té una funció secretora i d’absorció i al qual van a parar els sucs pancreàtic, biliar i del mateix intestí, i intestí gros , que té una funció defecadora i de reabsorció d’aigua Aquestes regions són ben diferenciades morfològicament en rèptils, ocells i mamífers En l’home, l’intestí prim va des del pílor fins a la vàlvula ileocecal és un tub cilíndric amb múltiples curvatures en forma de U, anomenades nanses…
literatura hebraica
Literatura
Judaisme
Literatura conreada en llengua hebraica, des de la Bíblia fins als autors actuals de l’estat d’Israel.
Els llibres de la Bíblia constitueixen el llegat més preat de la literatura hebraica antiga i l’eix entorn del qual gira gairebé tota la literatura jueva posterior i una gran part de la cristiana El cànon jueu de les Escriptures cànon conté només obres en hebreu, les quals, tot i tenir un contingut molt unitari de pensament religiós i nacional, mostren una gran varietat d’estils i formes literàries En llur aspecte purament literari, molts dels escrits bíblics no tenen parió en tota la literatura de l’antic Orient Mitjà, mentre que d’altres poden haver estat influïts per obres literàries dels…
Antilles Neerlandeses
Geografia històrica
Conjunt d’illes de la mar Carib que constituí una unitat autònoma dependent dels Països Baixos vigent fins el 2010.
Comprenia dos grups d’illes Curaçao i Bonaire , situades davant la costa de Veneçuela 732 km 2 , i Saba , Sint Eustatius i la meitat meridional de Sant Martí, illa de -l’altra meitat pertany a França-, situades a l’E de Puerto Rico 68 km 2 Colonitzat pels neerlandesos al segle XVII, les illes foren anomenades Índies Neerlandeses Occidentals Curaçao fou un dels mercats d’esclaus més importants del Carib fins a l’abolició de l’esclavitud el 1863 El 1954 les illes adquiriren un estatut semiautònom i el nom d’Antilles Neerlandeses, amb capital a Willemstad , a l’illa de Curaçao L’octubre de…
paraire

Paraire, segons boix popular
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentatge fins al perxatge.
El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment industrial i, sembla que la…
ceràmica de Manises
Ceràmica envernissada de blanc fabricada a Manises (Horta del Sud) des del segle XIV fins al XVIII.
És caracteritzada per la dauradura de reflex metàllic, sovint en combinació amb pintura blava i roja En 1309-10 Pere Boïl, senyor del lloc, portà a cap, a la cort de Granada, importants negociacions diplomàtiques, que encara continuaven el 1316 És una hipòtesi molt temptadora d’atribuir a aquests contactes l’arrelament a Manises d’una fabricació de ceràmica pintada i daurada com la que es feia a Màlica —al regne granadí—, per influència directa de la de reflexos metàllics que hom fabricava als països de l’orient islàmic Ja al segle XIV, i sovint al XV, els àrabs dedicats, a Manises, a fer…
serra de Cadí
l’Alt Urgell La serra de Cadí des del camí d’Ansovell
© Fototeca.cat
Serra
Serra dels Prepirineus catalans, que s’estén en direcció W-E al llarg de 40 km, des del pas dels Gosolans fins al coll de Tancalaporta, i separa la vall de la Vansa i l’alt Berguedà de l’Urgellet i el Baridà, bé que popularment hom estén el nom de Cadí fins al Moixeró i la Tosa d’Alp i fins al Pedraforca.
Forma part de les anomenades serres interiors dels Prepirineus, i és separada de la zona axial de la serralada per la falla del Segre Els vessants septentrionals, damunt el Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 m d’altitud el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l’era secundària i el començament de la terciària els vessants septentrionals presenten gairebé íntegrament materials dels Lies i el Juràssic, i els cims, calcàries eocèniques El…
Escales

Mare de Déu d’Escales
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Antiga parròquia (fins al segle XIV) i actual santuari (la Mare de Déu d’Escales) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
És situat a l’esquerra de la riera de Llierca poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget, que forma en aquest indret el profund engorjat del grau d’Escales dit el Salt dels Liberals, per tal com els carlins, durant la tercera guerra Carlina, hi estimbaren un escamot de voluntaris L’església és esmentada ja el 913 l’edifici actual és romànic segle XII es troba sota els cingles d’Espàrrecs i a 300 m damunt el riu Fins el 1972 formà part de l’antic municipi d’Oix
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina