Resultats de la cerca
Es mostren 447 resultats
acostat | acostada
Heràldica
Dit de la peça de longitud (faixa, banda, etc) quan té mobles o figures secundaris col·locats als seus dos costats i en la seva mateixa direcció.
omofori
Indumentària
Cristianisme
Ornament litúrgic, distintiu dels bisbes de ritu bizantí, consistent en una llarga faixa o bufanda que envolta les espatlles i penja per davant i per darrere.
Semblant al palli llatí, però de proporcions més grans, sembla derivar del gran hàbit i petit hàbit dels monjos orientals
nuat | nuada
Heràldica
Dit de la faixa, o una altra peça de longitud, que a la seva meitat sofreix una desviació en forma de circumferència com si fos un nus.
La peça pot ésser també doblement nuada si presenta dos nusos Quan la desviació és en forma de quadrat hom parla de nuat en quadre La creu també pot ésser nuada en la seva part central
bufanda
Meteorologia
Faixa nuvolosa horitzontal, d’aspecte sedós i de curta durada, que a vegades es forma prop del cim dels núvols fortament convectius tapant-lo com una bufanda.
trina
trina en banda
Heràldica
Cada grup de tres filets d’un mateix esmalt i posats l’un al costat de l’altre, però separats i ocupant l’espai d’una faixa.
La seva posició normal és l’horitzontal, i, si en té una altra, cal indicar-la
vescomtat de Cardona
Història
Jurisdicció feudal que comprenia, a l’origen, a la frontera occidental del comtat d’Osona-Manresa, el castell de Cardona, part de la vall del Cardener incloent-hi Bergús a ponent, la riera de Navel i l’aigua d’Ora, i, al nord, Sorba i Gargallà.
Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també amb aquesta…
massís de Garraf
Massís
Massís calcari d’una altitud de 500 m que s’aixeca entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la mar, terminació SW de la Serralada Litoral Catalana.
A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó,…
Sant Ponç de Sallent de Llobregat
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de la capçalera amb l’absis a llevant F Junyent-A Mazcuñan Aquesta capella pertany al mas del Coll, situat al bell mig d’un planell conreat, estès a la banda sud-occidental del terme Long 1°52’48” - Lat 41°47’00” Per visitar aquesta capella, cal agafar la carretera que de Manresa es dirigeix cap a Berga En arribar al quilòmetre 5,3 i just abans de travessar el pas a nivell, hom troba, a mà esquerra, una pista en bon estat que mena al mas del Coll, on hi ha la capella Els propietaris del mas en tenen la clau FJM-AMB Història Aquesta església es trobava…
Estornell negre
Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament indistingibles…
puig Cerver
Cim
Cim (831 m alt.) del terme d’Alforja (Baix Camp), dins la faixa paleozoica de la depressió del Baix Camp, al sud de la serra de la Mussara.
És partió entre les aigües del riu de Cortiella que pertany a la conca de l’Ebre i de les rieres de Riudecols i d’Alforja Al vessant oriental hi ha el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver