Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps. L’estornell vulgar (Sturnus vulgaris, a dalt, a l’esquerra), es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses. És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus. L’estornell negre (Sturnus unicolor, a dalt, a la dreta) té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern. Els joves (a baix) d’ambdues espècies són pràcticament indistingibles abans del final de l’estiu, que és quan muden i adopten el plomatge hivernal, molt semblant al dels adults.
Marisa Bendala.
(). Aquesta espècie, abans considerada com a accidental als Països Catalans, és de colonització recent i actualment abunda al País Valencià i al S de Catalunya. A les Balears és un divagant irregular i molt escàs: s’ha observat els mesos de febrer i març de 1936-38 i 1941 a Menorca, el començament d’abril de 1967 i el 25.02.69 a Formentera, i s’ha citat també excepcionalment a Mallorca.
És un ocell sedentari, de conducta molt gregària, que a l’hivern s’aplega en estols nombrosos i que a l’època de la reproducció nidifica generalment en colònies. Pel que fa a la fenologia de la cria, i segons les dades obtingudes a la Depressió Central, la primera posta es porta a terme durant la primera quinzena d’abril, i els polls abandonen el niu al final de maig. La màxima de segones postes es produeix al final de maig i ai començament de juny, i els polls ja són crescuts al final d’aquest mes o al començament de juliol. És potser interessant comentar que l’estornell vulgar nia a la mateixa zona amb una antelació d’aproximadament 15 dies respecte a l’estornell negre.
Àrea de nidificació de l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris, ratllat blau), i de l’estornell negre (Sturnus unicolor, en verd) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
En les seves preferències referents a l’hàbitat és molt similar a l’estornell vulgar. Es tracta també d’una espècie antropòfila típica dels espais agrícoles oberts. Situa el niu en cavitats de murs, parets d’edificis i, essencialment, en teulats de cases, sota les teules. Té una marcada preferència per les esglésies o altres edificis alts i aïllats, i nia tant en pobles com en ermites o masos dispersos pels conreus. També n’ha estat comprovada, encara que d’una forma molt ocasional, la nidificació en arbres. Cal indicar, així mateix, que l’expansió de totes dues espècies d’estornell ha produït una àmplia faixa de terreny, que augmenta any rere any, on tots els ocells conviuen, la qual cosa fa que ambdues espècies es trobin nidificant en els mateixos pobles i àdhuc en els mateixos teulats.
Pel que fa a la colonització i al seu procés, les primeres àrees ocupades van ésser els terrenys del rerepaís valencià, i al final de la dècada dels setanta van arribar al litoral. El 1974 criava a Vall- de-roures (Matarranya), el 1976 o el 1977 a Gimenells (Segrià), com a conseqüència de l’expansió de l’espècie seguint la vall de l’Ebre, i el 1979 ja havia arribat al litoral i niava a Cambrils (Baix Camp). La colonització ha estat, doncs, molt ràpida, encara continua, i es pot preveure l’ocupació futura de noves localitats.