Sant Ponç de Sallent de Llobregat

Situació

Aspecte que ofereix l’exterior de la capçalera amb l’absis a llevant.

F. Junyent-A. Mazcuñan

.

Aquesta capella pertany al mas del Coll, situat al bell mig d’un planell conreat, estès a la banda sud-occidental del terme. Long. 1°52’48” - Lat. 41°47’00”.

Per visitar aquesta capella, cal agafar la carretera que de Manresa es dirigeix cap a Berga. En arribar al quilòmetre 5,3 i just abans de travessar el pas a nivell, hom troba, a mà esquerra, una pista en bon estat que mena al mas del Coll, on hi ha la capella. Els propietaris del mas en tenen la clau. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc de Sant Ponç. No passà de sufragània o de capella de la parroquial de Sallent.

L’església apareix citada el 1163 en el testament de Berenguer de Queralt, senyor del castell de Sallent, que feu una fundació de misses a l’església de Sant Ponç de Sallent. Aquesta fundació el 1183 es traslladà a la missa dels diumenges, a petició dels prohoms de Sallent, i amb el consentiment dels senyors, a l’església de Santa Maria de Sallent.

Entorn de l’església de Sant Ponç sorgí una sagrera que amb d’altres masos dispersos formà un conjunt de dotze cases el segle XIV, i el conjunt era defensat per una torre. El caràcter de sufragània que sembla que tenia el segle XII encara el conservava el 1685 quan la visità el bisbe Pasqual, que ordenà diverses obres que degueren ocasionar l’aspecte actual, és a dir una ampliació i l’allargament de la nau, restant la part romànica com a sagristia i part de presbiteri. Actualment té culte de manera esporàdica. (ABC)

Església

La capella és una obra romànica obrada segurament al final del segle XII. Tanmateix, el segle XVII fou ampliada i modificada profundament, de tal manera que de la primitiva construcció ara només es conserven els murs inicials de la nau del costat de llevant, i encara sobrealçats, i l’absis de planta semicircular, que és dirigit també a llevant. L’interior d’aquest absis és cobert amb un quart d’esfera, mentre que l’exterior ha estat recobert amb una teulada de lloses. Tant els murs que formen l’hemicicle com els que resten de la nau són llisos i no tenen cap mena d’ornamentació. Al centre de l’absis, però, hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un únic bloc que forma l’arc.

L’església actual és capçada també per un absis modern, darrere el qual és situat el primitiu, per la qual cosa, si hom el vol veure des de l’interior, cal travessar un portal que introdueix dins el cos d’edifici romànic, que és adossat a la capçalera de la capella feta modernament.

L’aparell original ha estat obrat amb carreus de pedra de mides regulars, disposats ordenadament en filades horitzontals i a trencajunt.

L’edifici és molt ben conservat i hom ha escatat l’arrebossat intern de la capçalera romànica, per la qual cosa el seu aspecte és molt endreçat, a desgrat d’una faixa arrebossada que a l’exterior ressegueix la part baixa dels murs. (FJM-AMB)