Resultats de la cerca

És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent la neu sovinteja a l’hivern…

Malgrat que és un centre privat, els seus estudis s’inclouen dins l’oferta universitària pública i dins el sistema de preinscripció públic És gestionada per una fundació formada per l’ajuntament de Vic, el Consell Comarcal d’Osona i la Fundació Universitària Balmes de caràcter privat La universitat integra els centres superiors públics situats a Vic però dependents d’altres universitats catalanes que des del 1977 s’havien agrupat sota el nom d’Estudis Universitaris de Vic El curs 1999-2000 la universitat s’estructurà en cinc àrees docents Arts i Humanitats, Ciències Socials i Jurídiques,…

La part improductiva del terme ocupa 98 ha, amb pinedes, garrigues i brolles i pasturatges L’augment del cabal de la font de Quart ha permès un augment del regadiu, que produeix sobretot taronges i productes d’horta Però l’agricultura predominant és la de secà, principalment amb garrofers i vinya raïm moscatell Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris La ramaderia és poc important El poble 1 977 h agl 2006, benifairencs 43 m alt és a tocar de la vila de Faura El 1394 fou adquirit per Bernat Vives de Canyamars, els descendents del qual reberen el títol de comtes…

Aquesta església fou la capella del castell convent de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, de la qual prengué el nom Era situada on s’ha localitzat fa pocs anys el castell, arran de mar, entre les urbanitzacions les Tres Cales i Sant Jordi d’Alfama, al costat d’un fortí del segle XVIII L’església es construí després que el rei Pere I concedís el 1201 als fundadors de l’orde el lloc desert d’Alfama perquè hi contruïssin una casa hospital o convent en honor de sant Jordi Els frares de l’orde seguien la regla de Sant Agustí El 1205 Pere de Vespella féu una deixa testamentària a Sant…

Fou un especialista en qüestions de les Esglésies orientals i es preocupà per la defensa de l’imperi Bizantí contra els turcs i contra les pretensions de la casa de Valois Fou provincial del seu orde a Romania 1301-10 Nomenat bisbe, amb uns altres dos frares, d’una diòcesi tàrtara sufragània del bisbe de Cambalu Pequín 1312, sembla que el mateix any assistí al concili de Viena del Delfinat, on es trobà amb Ramon Llull Li ha estat atribuïda la idea, que no tingué efecte, del matrimoni d’una filla de Jaume II de Catalunya-Aragó amb l’hereu de l’imperi grec A Constantinoble féu…

Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1995 i on exerceix com a professor titular d’arqueologia des del 1997, la seva activitat de recerca s’ha orientat cap a l’estudi del període romà a les comarques septentrionals del País Valencià i, amb menys intensitat, per terres de Terol i comarques centrals valencianes Ha treballat també en la historiografia de l’arqueologia valenciana i en l’estudi de la toponímia del País Valencià Entre les seves publicacions cal destacar Lesera La Moleta dels Frares, El Forcall Estudi sobre la romanització a la comarca dels Ports 1987…

Fou comanador de la batllia d’Amposta 1333, de la de Villel 1335, de Montsó 1337, d’Horta 1349, procurador dels frares de la castellania d’Amposta davant el mestre de Rodes vers el 1351, comanador de Tortosa i de Granyena 1359-66, fins que el 1366 canvià la comanda de Tortosa per la de Barberà El 1376, per voluntat del papa Gregori XI, regí, a més, la comanda d’Ulldecona El 1372 fou elegit regent del gran priorat de Catalunya, càrrec que exercí fins a la mort En la guerra entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume de Mallorca, fou procurador del primer al Rosselló fou diputat de…

Situació Aspecte de l’interior de l’església vers llevant, amb l’absis semicircular mig tapat per un altar barroc ECSA - J Colomé Aquesta capella ocupa el sector de tramuntana del primer pis de l’ala nord del recinte sobirà del castell de Miravet És precedida, a migdia, per una galeria que dona al pati d’armes Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Actualment es puja des del pati d’armes del castell al primer pis de l’ala nord per una escala JFS Història Aquesta església fou la capella de la comanda de Miravet, per a ús dels frares del convent establert al castell Hom no en té…

L’any 1407 entrà al convent de dominicans de Fiesole, on prengué el nom de Fra Giovanni de Fiesole És considerat deixeble de Lorenzo Monaco, que conreà l’estil gòtic internacional Del 1409 al 1418 s’exilià, amb tota la comunitat, a Foligno i Cortona, puix que no havien acceptat el papa, Alexandre V, elegit a Pisa per solucionar el Cisma d’Occident Cap al 1438 començà a decorar el convent de San Marco, a Florència El 1447 anà a Roma, on inicià la decoració de la capella de Nicolau V, al Vaticà Prior del convent de Fiesole del 1448 al 1450, continuà treballant a Florència i a Roma Les seves…

Situació i presentació El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell Alt Camp i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp, al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la…