Resultats de la cerca

Es proclamà en tres ocasions campió d’Espanya amateur en les categories de pes gall 1968 i pes ploma 1969, 1970 També fou campió de Catalunya amateur de pes ploma entre els anys 1968 i 1972 Posteriorment, sempre en la categoria de pes ploma, participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i de Mont-real 1976, i fou tercer als Campionats d’Europa 1975

Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de salvaguardar la fauna forestal pirinenca dels boscs atlàntics, on es poden trobar el cabirol Capreolus capreolus , l’isard Rupicapra pyrenaica , el cérvol Cervus elaphus , la marta Martes martes , la marmota Marmota marmota , el picot negre Dryocopus martius , la becada Scolopax rusticola , el mussol pirinenc Aegolius funereus , el gall fer Tetrao urogallus i la perdiu blanca Lagopus mutus

Competí representant els clubs Boxa Blanes, Boxa Victòria i Sant Vicenç Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria del pes lleuger 1978, pes superlleuger 1979, pes gall 1980 i pes ploma 1981 Disputà diverses vetllades pugilístiques al final dels anys setanta a diverses localitats catalanes i integrà la selecció catalana que disputà els campionats estatals de boxa amateur a Las Palmas de Gran Canària 1978

S’inicià el 1972 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac El 1974 es proclamà campió de Catalunya amateur del pes gall i subcampió d’Espanya Durant quatre anys formà part de la selecció catalana i el 1977 guanyà el Campionat d’Espanya per equips Es retirà el 1979 i es dedicà a l’entrenament Des del 1990 exercí al Club Boxeo Ripollet Entrenà la selecció catalana 1993-95

Fou tipògraf i dirigí i publicà els setmanaris festius bilingües “El Gall” 1868 i “La Bomba” 1870-73, els quals, per suposades injúries a l’autoritat governativa, li ocasionaren problemes amb la justícia Collaborà també en altres publicacions, com ara sValencia Ilustrada” 1877, “El Bou Solt” 1877 i “Carracuca” 1877 Propugnador de la Renaixença a València, fou soci fundador de Lo Rat Penat 1878 i autor de diverses obres dramàtiques

Competí en la categoria del pes mosca Es proclamà en cinc ocasions campió d’Espanya de boxa amateur en les categories de pes mosca 1964-67 i gall 1969 També fou campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mosca en vèncer als punts López Gallego 1966 Juntament amb Manuel García Manolito foren els únics boxejadors amateurs catalans que aconseguiren cinc campionats estatals Formà part de la selecció espanyola preolímpica

Competí representant el Club de Boxa Poble Nou de Barcelona Fou subcampió d’Espanya de boxa amateur en la categoria del pes gall 1954 i es proclamà tres anys consecutius campió de Catalunya de boxa amateur en la mateixa categoria 1954, 1955, 1956 Formà part de la selecció espanyola de boxa 1955 i de la selecció catalana de boxa amateur que participà en els Campionats d’Espanya 1954

Fou tipògraf i dirigí i publicà els setmanaris festius bilingües El Gall 1868 i La Bomba 1870-73, els quals, per suposades injúries a l’autoritat governativa, li ocasionaren problemes amb la justícia Collaborà també en altres publicacions, com ara Valencia Ilustrada  1877, El Bou Solt 1877 i Carracuca 1877 Propugnador de la Renaixença a València, fou soci fundador de Lo Rat Penat 1878 i autor de diverses obres dramàtiques

Mussol pirinenc Aegolius funereus criant en un niu vell de picot negre Dryocopus martius en un tronc mort de pi negre al Ripollès Eudald Solà Entre la gran varietat d’organismes forestals, els ocells es fan servir sovint com a bioindicadors de l’estat de conservació dels boscos relativament fàcils de censar i molt diversificats, responen de manera prou fidedigna a les pertorbacions dels hàbitats Alhora, algunes espècies estan amenaçades d’extinció i, en conseqüència, reben una atenció especial dels investigadors i els gestors del medi natural Els boscos catalans van estar sotmesos a un…

L’evolució fonètica i semàntica dona lloc a formes el sentit de les quals és susceptible de confusió aleshores la llengua té tendència a donar prioritat a una d’elles En gascó, per exemple, l’evolució fonètica comportà l’homonímia del mot gat cattus > ‘gat’ amb el de gall gallus > ‘gat’ Però aquest últim fou substituït per una formació d’origen expressiu bigey ‘vicari’, amb la qual era resolt el conflicte homonímic