Resultats de la cerca
Es mostren 710 resultats
Martí
Disseny i arts gràfiques
Nom amb el qual és conegut l’autor de còmics Martí Riera i Ferrer.
Realitzà estudis d’arquitectura i disseny gràfic L’any 1982 es feu conegut amb l’obra Taxista per a El Víbora , on també publicà més endavant la sèrie La Edad Contemporánea Collaborà també a Rambla , Makoki , i en publicacions estrangeres com Charlie Hebdo França o Raw EUA Gran especialista del blanc i negre, en la seva obra es troben influències dels dibuixants nord-americans clàssics Chester Gould, etc i del cinema negre Entre d’altres títols, ha publicat Museo vivo 1987, Terrorista 1989, El 4º poder contra los NADA 1990 i Taxista segunda parte 1991 i Doctor Vértigo 1991
Qüestions d’història
Des de la perspectiva històrica, no deixa de ser sorprenent que, a Catalunya, l’aparició de la idea de disseny gràfic i l’acceptació social de la professió hagin estat un fenomen tan recent Sorprèn perquè Catalunya va ser la fàbrica d’Espanya i, a més, tenia una estructura productiva molt similar a la d’aquells països europeus que ja havien desenvolupat una cultura del disseny pròpia El sector de les arts gràfiques, per exemple, a la segona meitat del segle XIX va viure una fase de diversificació productiva i de renovació tècnica per la qual Barcelona es va convertir en el principal centre…
Els programes d’identitat corporativa: el joc de les marques
Elaborar programes d’identitat corporativa és l’especialitat del disseny gràfic que més directament intervé en l’activitat econòmica en una societat industrial que ja ha passat per diverses fases Si a l’inici calia convertir els productes en mercaderies, a l’actualitat, aquestes mercaderies s’han tornat serveis en un planeta que ha esdevingut un gran poble un mercat que ja no creix ni pot créixer més La funció del disseny gràfic consisteix, aquí, a dissenyar el comerç i, per aquesta raó, és el successor d’aquell genèric art comercial del qual es parlava just abans i…
Cinema Amateur
Cinematografia
Revista en català publicada a Barcelona trimestralment entre el 1932 i el 1936 per la Secció de Cinema Amateur del Centre Excursionista de Catalunya amb el subtítol "La revista de l’art i la tècnica de l’aficionat".
Fou la primera que s’ocupà del cinema no professional arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, però també tractà el cinema professional més rellevant amb assaigs d’alt interès Amb un elegant disseny gràfic, fou coordinada pels pioners Delmir de Caralt, Josep M Galceran i Domènec Giménez Hi collaboraren, entre altres professionals, Josep Palau, Isidre Socias, Francesc Blasi, Joan Prats, Josep M Aymerich, Guillem Díaz-Plaja, Joan Sàbat, Eusebi Ferré, Alfons Lagoma, Jeroni de Moragues, Ignasi Salvans, Manuel Amat, Salvador Mestres i Francesc Xavier Gibert En sortiren 11 números…
Ramon Dimas Montserrat
Periodisme
Esport general
Fotografia
Periodista esportiu i fotògraf.
Conegut per la seva faceta de reporter gràfic, sobresortí durant la dècada de 1950 i principi de 1960 Començà la seva carrera a Mundo Deportivo Les seves fotografies illustraren nombrosos partits de futbol de tot l’Estat espanyol Treballà especialment per a Vida Deportiva i per al setmanari Destino El 1959 creà un equip de filmació amb Carlos Pérez de Rozas i Juan Antonio Sáenz Guerrero que servia notícies esportives a Televisió Espanyola El 1965 rebé la medalla al mèrit esportiu a títol pòstum El mateix any s’instaurà el Trofeu Ramon Dimas de beisbol i posteriorment es…
Thomas Bayrle
Art
Artista considerat el pare de l’art pop alemany.
Inicià la seva activitat els anys seixanta, en un moment històric clau en la història de l’Alemanya de la postguerra Es traslladà a Frankfurt, on fou professor a la universitat i on exercí de dissenyador gràfic per a grans companyies La seva particularitat creativa ha estat la de fusionar elements emblemàtics de la cultura occidental del consum amb imatges de crítica al sistema, tot elaborant una teoria visual sobre la diferència entre rebre i consumir una imatge A la base, hi ha una repetició indefinida de petites imatges que arriben a formar-ne una de gran Pel febrer del 2009…
Will Faber
Pintura
Pintor alemany.
Format a Munic i Berlín, des del 1932 residí a Barcelona, i aportà un expressionisme suavitzant al panorama català de la postguerra La seva obra es caracteritza per una equilibrada composició i un alè líric que fa vibrar el color rítmicament La forma, retallada, es destaca com suspesa en un cert punt de l’espai i el temps, en un cosmos que no provoca angoixa sinó confiat lliurament Autor dels vitralls de la capella de les Llars Mundet, a Barcelona Premi Sant Jordi amb una obra conservada al palau de la Generalitat, a Barcelona També fou molt considerable la seva activitat de dissenyador…
Víctor García i Tur

Víctor García i Tur
© Marina Camallonga
Literatura catalana
Escriptor.
Dissenyador gràfic de professió, amb el seu primer recull de contes publicat, Twistanschauung 2009, obtingué el premi Documenta El 2016 publicà la primera novella, Els ocells , guardonada amb el premi Marian Vayreda, a la qual seguí Els romanents 2018, que obtingué el premi Just M Casero Tornà al conte amb el recull El país dels cecs 2019, premi Mercè Rodoreda del 2018 Amb L’aigua que vols 2021, novella ambientada en els debats sobre la independència del Quebec, l’any 2020 aconseguí el premi Sant Jordi i el 2022 el premi Crítica Serra d'Or de novella En collaboració amb Emily…
camp d’audibilitat
Música
Marge de freqüències i d’intensitats que pot percebre l’oïda humana.
Segons els estudis realitzats, l’oïda humana és sensible només a un conjunt de freqüències compreses entre 20 i 20000 Hz, o bé entre 16 i 16000 Hz, segons els diferents autors Per a cada freqüència, hi ha una intensitat mínima per sota de la qual no és perceptible el so, i una altra de màxima per sobre de la qual es produeix una sensació de dolor que pot originar danys irreversibles en l’ aparell auditiu Aquests llindars defineixen el marge dinàmic per a cada freqüència La seva representació en un gràfic intensitat-freqüència mostra que el marge dinàmic màxim és de 120 dB i se…
Alessandro Merletti i Quaglia
Fotografia
Fotògraf d’origen italià.
De jove emigrà a l’Argentina per exercir la seva professió, però aviat decidí d’anar-se'n De retorn s’establí a Barcelona 1889, on restaria per sempre Exercí de fotògraf professional i s’especialitzà en reportatges gràfics, de manera que cal considerar-lo com un dels pioners del periodisme gràfic a Catalunya Són molt conegudes, per exemple, les fotografies que obtingué en el judici de Ferrer i Guàrdia 1909 i que foren publicades en bona part de la premsa internacional Treballs seus aparegueren a Blanco y negro , La Ilustración Artística , Daily Mirror , etc Personatge molt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina