Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
gram d’aigua
Botànica
Planta herbàcia perenne de rizoma serpentejat, de la família de les gramínies, de tiges prostrades de 20 a 60 cm, amb fulles planes, estretes i agudes, i amb espigues linears geminades.
Es fa en terrenys humits de terra baixa
jull
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles amplament linears i d’espiga amb espícules grosses i oblongues.
Es fa a les messes i en llocs incultes Les llavors del jull barrejades amb les del blat poden produir intoxicacions
Els microcorifis: peixets de coure i afins
Característiques de grup Els microcorífis són insectes apterigots i ectògnats, de forma allargada i proveïts de tres filaments terminals Tenen el cos recobert d’esquames que hi fan dibuixos característics i reflexos metàllics És característica la seva manera de saltar, cosa que juntament amb el seu mimetisme, constitueix la seva millor defensa D’àmplia distribució, hom els pot considerar com a cosmopolites Viuen a llocs molt variats, bé que destaquen el petròfíls, i són actius tant de dia com de nit De vegades, en pondre’s el sol, se’n veuen grans quantitats saltant damunt les roques Pels…
fenàs de canonet
Botànica
Planta herbàcia perenne de rizoma fibrós, de la família de les gramínies, de tija de 60 a 120 cm, amb fulles linears acuminades i amb una panícula multiflora llarga i molt ramificada.
És abundant en vores de camins, talussos, marges de camps, etc
pelosa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 10 a 80 cm d’alçària, de fulles allargades i planes, d’inflorescència espiciforme, més o menys lobulada, pilosa, sedosa i blanquinosa.
Es fa en herbassars de la regió mediterrània
seslèria
Botànica
Gènere d’herbes perennes, de la família de les gramínies, de fulles allargades, d’inflorescències espiciformes cilíndriques o ovoides, d’espícules generalment biflores i de lemmes truncats i amb dents o arestes curtes.
Consta de poques espècies, entre les quals Scoerulea , exclusiva de muntanya
raigràs
Raigràs
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles estretes i d’espícules amb una sola gluma, aplicades a l’eix de la inflorescència.
Es fa en prats, vores de camins, etc, a tot Europa Constitueix un bon past En jardineria, és emprat per a fer gespes
llistó
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 50 cm d’alçària, de rizoma reptant, de fulles estretes i divaricades i d’espigues de dues a cinc espícules pròximes.
Es fa en brolles, pinedes clares, timonedes, prats secs i, en general, terrenys secs i calcaris
clavíceps
Micologia
Gènere de fongs pirenomicets, de l’ordre de les clavicipitals, paràsit de flors, sobretot de gramínies, en les quals determina una castració parasitària, alhora que el fong produeix conidis, que els insectes dispersen.
En madurar la planta, forma uns estromes llargs i durs, els esclerocis, anomenats banyes , que passen a terra a l’època desfavorable Després germinen i donen un grup d’ascostromes en forma d’agulla de cap, portadors de peritecis, on s’originen les espores, que reproduiran la infecció Rics en alcaloides ergotamina, ergobasina emprats en medicina, els esclerocis confereixen toxicitat a les farines preparades amb cereals atacats ergotisme
càrritx
Botànica
Gran planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de tija erecta i robusta, que ateny 2 o 3 m, i de fulles molt llargues, linears, glauques, molt tenaces, aspres i feridores.
Les flors s’agrupen en grans panícules terminals, laxes i violàcies Planta mediterrània meridional, és especialment abundant a les Illes Balears i també a les costes de Garraf