Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
moviment contrari
Música
Relació que s’estableix entre dues veus que es desplacen simultàniament en direccions oposades; així, si una veu descendeix, l’altra ascendeix, i viceversa (ex.1).
Moviment contrari exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’ús del moviment contrari es considera un dels recursos més importants per tal d’aconseguir la independència melòdica de les diferents veus que componen un contrapunt D’altra banda, el moviment contrari, a diferència dels moviments directe i oblic, no és objecte de cap restricció per part de la teoria harmònica També es denomina ’per moviment contrari’ la versió d’un tram melòdic produïda de resultes d’invertir la direcció dels intervals així, si la versió inicial havia efectuat una 2a asc i una 5a des, la versió per moviment contrari…
acord de sexta i quarta
Música
Acord que té com a baix la seva 5a.
Acord de sexta i quarta © Fototecacat/ Jesús Alises Rep aquest nom perquè els intervals que s’estableixen entre el baix i la 3a de l’acord i entre el baix i la fonamental són de 6a i 4a respectivament També se’l coneix com a 2a inversió Se’l considera un acord dissonant, ja que l’interval de 4a des del baix és dissonant Se’n distingeixen els següents tipus el d’unió o de pas, que fa de pont entre dos acords, generalment entre l’acord en estat fonamental i la seva 1a inversió acord de sexta ex a i el d’amplificació o auxiliar, que enllaça un mateix acord en estat fonamental, el baix del qual…
clarinet

Clarinet contralt en mi bemoll
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub d’uns 65 cm clarinet en si♭ de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El clarinet més estès és el clarinet soprano en si♭ La seva família inclou, a grans trets i anant cap a l’agut, els clarinets en do, re, mi♭ requint per antonomàsia i la♭ Anant cap al greu, hi ha el clarinet en la el segon en importància, el corno di bassetto en fa, el clarinet en mi♭ contralt, el clarinet baix si♭ i el clarinet contrabaix en mi♭ i el clarinet contrabaix en si♭ Aquest darrer està afinat una…
tríton
Música
Nom que rep l’interval melòdic o harmònic de 4a aug pel fet d’estar format per tres tons sencers.
Encara que en un sentit estricte l’interval de quinta disminuïda no és exactament un tríton ja que consta de dos tons i dos semitons, hi ha contextos en què pot ésser anomenat també així, per exemple en una obra basada en un sistema tonal diferent del de la tonalitat tradicional Harmònicament, el tríton és una dissonància i, pel que fa a la melodia, és un interval d’un gran potencial de tensió En el sistema tonal, la distància de tríton per exemple, de do major a fa♯ major és la més gran possible entre dues tonalitats i és una relació molt poc freqüent en obres anteriors al començament del…
acord de Tristany
Música
Primer acord de l’òpera Tristany i Isolda de R. Wagner (fa, si, re♯, sol♯).
R Wagner Tristany i Isolda , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises És un dels acords sobre els quals s’ha polemitzat més a causa de la dificultat d’establir quines de les notes que el formen són reals i quines són estranyes des del punt de vista de l’harmonia funcional tradicional en el context harmònic on es troba Algunes interpretacions formulades a partir de l’anàlisi d’aquest acord són a si, re♯, fa, la és un acord de 7a amb la 5a rebaixada fa en lloc de fa♯ i en oposició de 6 aug, on el sol♯ és una llarga appoggiatura del la La seva funció tonal és de dominant de l’acord posterior mi, sol…
melodia acompanyada
Música
Recurs compositiu consistent a presentar una part principal, la melodia, reforçada per una altra de secundària que li és subordinada, l’acompanyament.
Aquest tipus de textura es contraposa a d’altres com l’estrictament homofònica o la contrapuntística Tot i que des de sempre una part melòdica, generalment vocal, ha pogut anar acompanyada, la locució no fou aplicable fins a l’època barroca, quan el naixement del baix continu provocà la clara diferenciació textural a dos nivells, en què la part del baix, a més a més de desprendre l’harmonia funcional com a suport de la melodia, també la impulsà contrapuntísticament Exemple 1 - Viderunt omnes , primer verset del gradual de la missa del dia de Nadal © Fototecacat/ Jesús Alises Amb el…
Jorge Guillén

Jorge Guillén
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Adscrit a la Generació del 27, collaborà amb poemes, assaigs i traduccions en diverses revistes a la “Revista de Occidente” publicà 1929 la seva versió del Cimetière marin , de Valéry Fou lector a la Sorbona de París 1917-23, catedràtic de literatura a la Universitat de Múrcia 1925-29, lector a la d’Oxford 1929-31 i catedràtic a la de Sevilla el 1938 emigrà als EUA Harvard, Yale, Berkeley, etc, viatjà per Europa, residí a Puerto Rico i retornà, algunes temporades, a Màlaga Representà l’esforç més decidit de la seva generació d’aconseguir una poesia pura, despullada, mitjançant l’elaboració…
Jacques-Fromental Halévy
Música
Compositor francès.
Vida La seva família era d’origen jueu Estudià al Conservatori de París sota el mestratge de HM Berton, EN Méhul i L Cherubini, el qual l’influí decisivament i fou també amic seu Guanyà el Premi de Roma l’any 1819 S’abocà a la composició lírica, el gènere dominant al seu temps, i, després d’alguns desencerts, el 1828 obtingué el primer èxit de ressò amb Clari , una obra escrita per a M Malibran quan ell era mestre de cant al Théâtre Italien de París La seguí Le dilettante d’Avignon , també ben acollida La collaboració que establí amb el llibretista E Scribe fou profitosa el 1835 presentà la…
funcionalisme estructural
Antropologia
Escola d’anàlisi antropològica associada principalment a l’antropologia social britànica i la influència teòrica de Radcliffe-Brown i alguns dels seus deixebles de més renom.
Dominà l’àmbit de l’antropologia social britànica des de la dècada dels anys vint fins als anys cinquanta i àdhuc els seixanta Malgrat considerar-se una escola, els seus membres mantenen posicions teòriques remarcablement diferents i tots es distanciaren considerablement del seu mestre Dins el context britànic, succeeix el funcionalisme d’autors com Rivers, i conviu amb la derivació del funcionalisme psicològic o psicoanalític de Malinowski i els seus seguidors més propers Des del punt de vista de Radcliffe-Brown, l’“estructura” d’una societat, el seu fonament bàsic…
L’hereu Noradell
Literatura catalana
Primera novel·la de Carles Bosch de la Trinxeria, publicada el 1889.
Desenvolupament enciclopèdic Escrita després de l’èxit de Records d’un excursionista 1887, Bosch s’hi proposava presentar, a la manera de la novella realista francesa, un ampli panorama narratiu entorn de la vida catalana Així ho explica al pròleg, en el qual defensa el gènere i adapta el realisme de Balzac a la seva visió de la realitat rural, una visió idealista i conservadora més pròxima a la novella antinaturalista de Georges Ohnet o d’Octave Feuillet, que no pas al seu teòric model La novella, publicada amb el títol general de Lluites per la vida que prové d’Ohnet i amb el subtítol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina