Resultats de la cerca
Es mostren 984 resultats
Sant Jaume del castell de Monells (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Al castell de Monells hi hagué una capella dedicada a sant Jaume en què el senyor del castell, Ramon de Palau, en el testament de l’any 1234, disposava d’ésser enterrat i a la qual dotava amb diferents delmes En les Rationes decimarum de l’any 1279 s’esmenta com a “ capella sancti lacobi de Monellis” Al segle XV i al començament del XVI l’advocació principal era a santa Maria Magdalena, si bé hi havia un altar dedicat a sant Jaume L’any 1733 l’església ja estava enrunada A les escasses restes del castell no s’identifica la situació de la capella, en el seu estat actual
Carl David Anderson
Física
Físic nord-americà.
El 1930 començà un estudi exhaustiu de les partícules ionitzades produïdes pels raigs còsmics Mitjançant una càmara de Wilson, situada en l’interior d’un potent camp magnètic, observà el 1932 l’existència efectiva del positró, predit per Dirac però no observat fins llavors Això li valgué el premi Nobel de l’any 1936, conjuntament amb Victor F Hess Continuà les seves investigacions i el 1936, amb Seth Neddermeyer, identificà el μ-mesó o muó, que semblava ser la partícula prevista teòricament per Yukawa el 1935, cosa que posteriorment no es confirmà Membre de la National Academy of Sciences i…
Raymond Samuel Tomlinson
Electrònica i informàtica
Informàtic nord-americà conegut per Ray Tomlinson.
Graduat al Rensselaer Polytechnic Institute de Nova York el 1963, obtingué un màster en ciències al Massachusetts Institute of Technology el 1965 Dos anys després s’incorporà a l’empresa BBN Technologies, on desenvolupà diversos sistemes operatius, entre els quals l’ARPAnet, per al qual el 1971 dissenyà un sistema de comunicació entre usuaris d’ordinadors diferents que posteriorment ha donat lloc al correu electrònic en la forma actual que identifica l’usuari i el domini separats pel signe @ Rebé, entre d’altres, un premi Webby de l’Acadèmia Internacional de Ciències i Arts…
raigs catòdics
Electrònica i informàtica
Física
Feix d’electrons emesos pel càtode d’un tub electrònic i accelerats per un camp elèctric.
Foren descoberts per Johan W Hittorf l’any 1869 i estudiats el 1897 per Sir William Crookes, que observà que eren desviats pels camps magnètics o elèctrics, i posteriorment per Joseph John Thomson, que, el 1879, mesurà aquestes desviacions i demostrà que eren formats per partícules de càrrega negativa que identificà com a electrons El 1898 Lenard descobrí que poden penetrar en certes substàncies alumini, or, etc Els raigs catòdics tenen actualment diverses aplicacions, com els tubs de raigs X on, en incidir sobre l’anticàtode, provoquen l’emissió de raigs X, el microscopi electrònic i,…
Cebrià Baraut i Obiols
Historiografia
Cristianisme
Historiador, monjo de Montserrat.
Publicà diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans Llibre Vermell de Montserrat , texts llatins Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato , comentaris de Joaquim de Fiore, l’estudi Santa Maria del Miracle 1972 i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i reedità, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre 1965 Fou fundador 1976 i director de d’“Urgellia” 1978 i de “Quaderns d’Estudis Andorrans” 1979 L’any 2000 identificà, amb Josep Moran, un fragment del Liber iudiciorum conservat a la Seu d’Urgell, com el text conegut més…
Hans Krahe
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Catedràtic de lingüística comparada de la Universitat de Tübingen Treballà en el camp de l’indoeuropeu, que identificà sobretot en la toponímia Propugnà una fase “europea antiga”, anterior a la fragmentació de la llengua i documentada en una sèrie de topònims, bàsicament hidronímics, presents en tota l’Europa indoeuropea Publicà un gran nombre d’articles a la revista Beiträge zur Namenforschung , fundada per ell mateix, i diverses monografies Sprache und Vorzeit ‘Llengua i passat’, 1954, Die Struktur der alteuropäischen Hydronymie ‘L’estructura de l’antiga hidronímia europea’, 1963 Estudià…
Castell de Castellvell del Camp
Art romànic
L’existència d’un castell a Castellvell s’intueix pel topònim que identifica el poble, malgrat que no en resta actualment cap vestigi El lloc de Castellvell formava part del terme de Reus i fou donat a poblar pel cambrer, però, a causa de les desavinences sorgides amb el repoblador, el 1206 aquell recuperà la senyoria per mitjà d’una compra Un any després, en el repartiment efectuat entre el cambrer i el castlà de Reus dels llocs de Castellvell i d’Almoster, surt mencionat el castell de Vilafort sic designant el lloc de Castellvell Probablement el castell era situat en el puig…
Joannes Gallus
Música
Compositor.
Hom l’identifica amb el mestre Jean Lecocq, encara que hi ha molts dubtes sobre la seva personalitat La imprecisió de les fonts documentals contemporànies i alguns errors dels impressors de l’època, que el confonen amb el mestre de capella de la cort de Ferrara conegut com a Maistre Jahn, fan difícil les afirmacions sobre la seva identitat i els seus orígens També podria coincidir amb un compositor de nom Lecocq actiu a la cort de Viena cap al 1560 Apareixen obres seves en impresos musicals publicats als Països Baixos i Alemanya entre el 1542 i el 1555 En total se’n coneixen nou…
Bartolomeu de Olagué
Música
Organista, mestre de capella i compositor hispànic.
Es desconeixen les dades biogràfiques fonamentals d’aquest compositor Saldoni l’anomena Olaegui, i Barton Hudson, que l’identifica com a Olagué, esmenta la possibilitat que es tracti d’un autor d’origen basc, atenent al primer cognom esmentat Mestre de capella de la catedral de Burgos, obtingué el mateix càrrec a la catedral de Santiago de Compostella el 1651, on succeí Diego Pontac En morir, l’any 1658, la seva vacant fou coberta per Martín Serrano A la Biblioteca Municipal de Porto Portugal es conserva un manuscrit Libro de cyfra amb diverses obres per a tecla d’aquest…
Tercera Via Solidarista
Partit polític
Partit fundat el 1989 per antics seguidors de la Coordinadora Alternativa Solidarista i Alberto Torresano, editor de Revolución Europea.
El secretari general fou Juan Antonio Llopart i el president Torresano Tingué uns 50 adherits, la majoria a Barcelona i la resta a València, Madrid, La Corunya i Saragossa Propugnà un neofeixisme “nacional-revolucionari”, postulador d’un paneuropeisme ultradretà, i manifestà un gran mimetisme amb el col-lectiu francès Troisième Voie, liderat per Jean-Gilles Malliarakis Identificà l’independentisme i el nacionalisme català com l’“instrument polític de la burgesia i els banquers” Patí una crisi interna que es resolgué amb l’expulsió de Torresano A l’agost de 1992 es fusionà amb Vanguardia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina