Resultats de la cerca

Tot i que és originària de l’Amèrica Central, les Antilles i el sud de Mèxic, aquesta espècie també es conrea en altres indrets del món El condiment s’obté dels fruits immaturs Té un sabor i una aroma que recorden el clau, la canyella, el pebre negre i la nou moscada És molt apreciat per la gastronomia caribenya, encara que també és emprada en receptes pròpies de la cuina alemanya, danesa i nord-americana

Farmacèutic de formació, fou collaborador a l’institut botànic AJCavanilles, de Madrid Estudià la flora i la vegetació del País Valencià i d’altres indrets de la península Ibèrica, d’on revisà els gèneres Lythrum i Mendicago És autor, entre altres treballs, d' Estudio fitográfico de la sierra de Corbera 1948-49 i Estudio de la vegetación y flórula de los macizos de Gudar y Jabalambre 1961, en collaboració amb Salvador Rivas Goday

La seva composició abraça des d’un 80% de marialita i un 20% de meionita fins a un 50% de marialita i un 50% de meionita, essent la marialita i la meionita els termes extrems de la sèrie esmentada Presenta cristalls prismàtics, arrodonits pels extrems, i d’una longitud de 3 a 5 mm És de color blanc o vermellós Apareix sovint en els esquists i calcàries de molts indrets dels Pirineus

Professor de l’escola de belles arts de Budapest, la seva influència sobre els artistes joves ha estat decisiva Escultor oficial, moltes de les seves obres es troben en destacats indrets de la ciutat, per exemple l’estàtua de Sant Esteve d’Hongria dintre del recinte emmurallat de Buda, o la font monumental, installada en una de les entrades del palau reial, que representa el rei Maties caçant amb un nombrós seguici

Gutíferes o clusiàcies 1 Herba de sant Joan Hypericum perforatum a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una fulla amb glàndules escampades per l’anvers x 4 c detall d’una flor seccionada longitudinalment, amb l’ovari súper, els estams agrupats en feixos i els pètals amb glàndules negres marginals x 2 Eugeni Sierra És una família cosmopolita, formada per 50 gèneres i més d’un miler d’espècies —herbes, mates petites i arbres—, algunes de les quals s’han utilitzat per a aprofitar-ne la fusta d’altres donen fruits comestibles, com el mamei Mammea americana , i n’hi ha que produeixen resines i…

Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona La seva obra s’adscriu al realisme poètic Ha exposat en diversos indrets de Mallorca, Madrid, Eivissa, Brusselles, en diverses ciutats alemanyes i a Milà Ha participat en diverses fires internacionals, tant d’Amèrica com d’Europa L’any 2001 presentà una exposició antològica amb 50 peces al Centre Cultural Pelaires de Palma

Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua el bec i les potes són d’un vermell carminat Habita a les tres quartes parts inferiors de la península Ibèrica i en alguns indrets d’Europa la Camarga, llacs suïssos, etc, i és comú al Principat i el País Valencià

Té la pell llisa i lluent, de color verd viu amb variants possibles, i una línia fosca al llarg de tot el flanc De costums nocturns i grimpadors, habita en llocs humits, a la vora de rierols i estanys, sovint en grups més o menys nombrosos, en indrets de vegetació densa arbustiva a la meitat nord de Catalunya Quan arriba l’època de la reproducció, els mascles fan xiscles eixordadors, que serveixen de reclam per a les femelles

Les flors són grogues, oloroses i agrupades en raïms axillars llargs Els fruits són en tavella i contenen força llavors, també negres, molt aromàtiques un cop seques Antigament s’emprava en farmàcia a causa de la cumarina que s’obtenia de fulles i tiges Avui, les seves flors aromàtiques s’usen en amanides i les fulles són apreciades en la preparació d’escabetxs, carns farcides i estofats És una planta abundosa als indrets herbosos a tot Catalunya

El nom provenia de la bandera que onejà en alguns indrets en la desfeta del 1714, segons la cançó popular La dama de Reus Entre els signants del document fundacional hi havia Marcellí Perelló, Ramon Xammar, Emili Granier-Barrera i Jaume Balius, gairebé tots els quals es trobaren implicats en l’anomenat complot de Garraf Tingué comitès a Barcelona, Besiers i Buenos Aires, i delegats a diverses poblacions L’organització restà desfeta després dels fets de Prats de Molló