Gutíferes o clusiàcies. 1 Herba de sant Joan (Hypericum perforatum): a aspecte de la planta (x 0,5); b detall d’una fulla amb glàndules escampades per l’anvers (x 4); c detall d’una flor seccionada longitudinalment, amb l’ovari súper, els estams agrupats en feixos i els pètals amb glàndules negres marginals (x 2).
Eugeni Sierra
És una família cosmopolita, formada per 50 gèneres i més d’un miler d’espècies —herbes, mates petites i arbres—, algunes de les quals s’han utilitzat per a aprofitar-ne la fusta; d’altres donen fruits comestibles, com el mamei (Mammea americana), i n’hi ha que produeixen resines i gomes. Als parcs i als jardins hom pot veure també alguna gutífera plantada com a ornamental (Hypericum calycinum, per exemple).
Als Països Catalans hi ha un sol gènere (Hypericum) representat per unes 15 espècies. Totes tenen les fulles oposades o verticil·lades, que poden presentar dues menes de glàndules: unes de translúcides, de color groguenc, situades en tota la superfície foliar i que contenen substàncies oleaginoses, i unes altres de color negre, que se situen generalment vora el marge de les fulles. Les flors són hermafrodites i, en general, pentàmeres. Els estams són molt nombrosos i sovint s’agrupen en feixos, mentre que el pistil, que prové de la soldadura de tres o cinc carpels, origina un fruit capsular.
L’estepa-joana (Hypericum balearicum) és un arbust que fa una alçària de fins 1 m, de fulles crespes, tot l’any verdes, endèmic de les illes Balears. Floreix principalment a la primavera i a la tardor i viu en indrets rocosos, sobretot a les zones muntanyoses.
Branques en flor de l’estepa-joana (Hypericum balearicum), arbust endèmic de les Balears, de flors grogues amb els estams agrupats en cinc feixos, i de fulles oposades de marge ondulat i de color verd intens.
Josep M. Barres
L’herba de sant Joan, també anomenada pericó (Hypericum perforatum), és, en canvi, una planta herbàcia perenne que rebrota abundantment. Fa nombroses flors grogues, amb els pètals ben estesos, i les fulles presenten força glàndules translúcides, fàcilment visibles a contrallum. Les inflorescències s’han utilitzat per a preparar olis, que fan disminuir les inflamacions causades pels cops. A les jonqueres i en indrets sempre entollats, s’hi fa H. tetrapterum, espècie relativament propera al pericó però amb quatre ales prominents que recorren la tija. A la meitat meridional del País Valencià i també al N d’Àfrica hom pot trobar, a les fissures de les roques carbonàtiques, el pinzell (H. ericoides), petita mata de fulles verticil·lades i linears. De fulles ovades, més amples i més grosses que a les espècies anteriorment citades, tenim també l’orval (H. androsaemum), que viu en indrets ombrívols i humits; té les tiges prostrades, els sèpals persistents, de grandària desigual, i la corol·la d’un groc daurat, de més de 2 cm de diàmetre.