Resultats de la cerca

Vida Fins el 1710 fou nen cantor sota el mestratge de J Clarke i C King a la catedral de Saint Paul Després, quan li canvià la veu, estudià orgue amb R Brind El 1727 fou nomenat organista i compositor de la capella reial com a successor de W Croft i el 1735 ocupà el càrrec de director de la King’s Band of Music Fou gran admirador de GF Händel i, durant un cert temps, el seu amic íntim Aquesta amistat, però, es veié greument afectada, entre altres coses, per la relació que Greene establí amb GB Bononcini, rival de Händel El 1738, juntament amb W Boyce, MC Festing i d’…

Era molt jove quan sortí de Catalunya s’ordenà de sacerdot a Dublín 1868 i després anà a Califòrnia, on exercí com a rector a diverses ciutats San Francisco, Fresno, Bekersfield, Gonzales, King City i San Luis Obispo Quan era seminarista a Vic, imprimí, amb el pseudònim de Samsonier Tocasons , unes dècimes satíriques, Entusiasme d’un estudiant per la cresta Vic 1863, que suscitaren la primera publicació, del mateix estil, de JacintVerdaguer Als estudiants Recepta Vic 1864A Amèrica escriví un tractat d’herbes remeieres Compilation of Herbs and Remedies , editat el 1978 i diverses…

En 1938-41 estudià a la Universitat de Birmingham, i en 1947-48, amb Nadia Boulanger a París Posteriorment fou lector al King’s College 1972-77 i professor de música a la Reading University 1977 La fama li arribà primer per la música coral i de cambra i posteriorment per les seves òperes Són notables el Concerto for Orchestra , opus 27 1957, la suite vocal instrumental Elegies 1958, les òperes Two in a Bush , opus 26 1959, The Captive , opus 37 1960, The Clandestine Marriage , opus 69 1971, Clytemnestra , opus 72 1974, i The Lady of the Inn 1983, i també les seves cançons Així…

S’inicià en la música a Oxford com a infant cantor sota la supervisió d’Edward Lowe El 1667 fou nomenat mestre de cor a la catedral de Lincoln, i dos anys després actuava com a contratenor a la capella reial de Londres El 1672 era membre de la King’s Private Musick També cantà a la catedral de Saint Paul i a l’abadia de Westminster El 1696 aconseguí el títol de doctor en música per la Universitat de Cambridge Compongué principalment música sacra, com ara anthems , motets, serveis, himnes i càntics Les seves darreres obres, amb ritornelli instrumentals, mostren influències…

Estudià a l’Emmanuel College de Cambridge, on es doctorà el 1964 amb una tesi sobre la Querelle des Bouffons Ha ensenyat a la Universitat de Nottingham, a la de Cardiff i, des del 1976, al King’s College de Londres És professor emèrit de música de la Universitat de Londres El seu camp de recerca s’ha centrat en la música del final del segle XIX i del XX Entre els seus treballs destaquen Schoenberg Chamber Music Londres, 1972, Music since the First World War Londres, 1977, amb diverses reedicions, Britten and Tippet Studies in Themes and Techniques Cambridge, 1982, Romantic Music…

Debutà professionalment el 1941, amb les orquestres de Facundo Rivero i el Cuarteto D’Aida A partir del 1958 actuà en solitari, tant a Cuba com arreu del món, i destacà amb els temes Llora , Siempre que hablo contigo , Imágenes o Sueño dorado , entre d’altres A través d’aquestes i altres cançons del seu ampli i divers repertori, Burke, amb una veu carregada d’una gran expressivitat, marcà de fet la pauta del que fou el “filin” de l’anglès feeling , gènere derivat del jazz i del blues desenvolupat a Cuba a la meitat de la dècada del 1940 Collaborà amb Omara Portuondo, Nat King…

Llista de premiats 1929-1940  /  1941-1950  /  1951-1960  /  1961-1970  /  1971-1980  /  1981-1990  /  1991-2000 / 2001-2010 /   2011-2020  /  2021- 2001 edició núm 73 Pellícula  Gladiator de Ridley Scott Director  Steven Soderbergh per Traffic Actor principal  Russell Crowe per Gladiator Actriu principal  Julia Roberts per Erin Brockovich 2002 edició núm 74 Pellícula  A Beautiful Mind de Ron Howard Director Ron Howard per A Beautiful Mind Actor principal  Denzel Washington per Training Day Actriu principal  Halle Berry per Monster’s Ball 2003 edició núm 75 Pellícula  Chicago de Rob Marshall…

Després d’estudiar diversos instruments, s’inicià professionalment com a cornetista cap al 1906, integrat en grups de Nova Orleans L’any 1914 s’installà a Los Angeles per unir-se a l’Original Creole Band, grup amb el qual actuà a Chicago i Nova York A partir del 1918 visqué a Chicago, treballant amb el seu propi grup, The Jazz Cardinals, i també integrat als grups de Doc Cook i Erskine Tate, entre d’altres El fet de no haver realitzat enregistraments fins el 1923, quan ja havia iniciat una certa decadència, fa difícil apreciar de manera plena el treball del qui fou un dels instrumentistes més…

Estudià música a Saint Cloud, i entre el 1927 i el 1939 amplià la seva formació al Conservatori de París Posteriorment rebé lliçons de J Fourestier, i el 1930 debutà a Amsterdam com a Orestes Ifigènia a Tàurida sota la direcció de P Monteux El mateix any fou contractat com a primer baríton a l’Òpera Còmica de París, on interpretà papers operístics de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, R Wagner i A Thomas, entre d’altres El 1943 debutà al Metropolitan de Nova York, i fins el 1959 hi romangué com a membre estable de la seva companyia, destacant-se especialment en papers d’òperes franceses del…

De ben jove aprengué algunes nocions bàsiques de violí, la tècnica del qual aplicà després al contrabaix A dotze anys, Michele Berini el prengué com a alumne, i al cap de dos anys ja fou nomenat primer baix de la Gran Òpera Seria de Venècia El 1787 succeí Berini a la capella de Sant Marc El 1794 s’installà a Londres, on treballà al King’s Theatre Des de la capital anglesa viatjà a Viena en dues ocasions, i allà es trobà amb Haydn 1798 i Beethoven 1808 A partir del 1804, Dragonetti estigué present de manera regular als festivals musicals de Londres, i el seu nom ressonà arreu d’…