Resultats de la cerca

Dues de les més prestigioses revistes científiques,  Nature i New England Journal of Medicine, presenten estudis amb tres pacients amb lesió medullar que han tornat a caminar amb l’ajut de crosses, gràcies a implants que recuperen els senyals elèctrics que el cervell envia als músculs de les cames Tot i que aquesta tècnica és en fase experimental, està sent desenvolupada a diversos centres, entre els quals l’Institut Guttman de Catalunya

Les atròfies patològiques en l’home solen afectar el sistema nerviós atròfia cerebellosa, atròfia blanca dels nervis, etc, els ossos atròfia intersticial, atròfia òssia aguda , etc, els músculs atròfia muscular , les vísceres atròfia aguda del fetge o icterícia greu, la pell, etc Hom parla d' atròfia numèrica quan s’esdevé una minva del nombre d’elements anatòmics de qualsevol òrgan o teixit, després d’una lesió profunda, en ple període de creixença, etc

L' externa va per darrera del malleòl extern i pel costat dels músculs bessons fins al buit popliti i acaba en la vena poplítia La interna , que és la continuació de la vena dorsal interna del peu, va pel costat intern de la cama, del genoll i de la cuixa, arriba fins a sota de l’arc femoral, on forma en aquest nivell una crossa que perfora l’aponeurosi, i acaba en la femoral

La seva acció principal té lloc sobre la medulla espinal i produeix, amb dosis mitjanes, un augment del to muscular rigidesa dels músculs de la nuca, amb increment de l’excitabilitat reflexa Amb dosis de 0,03 a 0,1 g apareix una tetània que afecta tota la musculatura esquelètica, i la mort s’esdevé per anòxia Ha estat emprat com a tònic, estimulant i raticida i per a matar gossos i guineus

Definició La denominació paràlisis perifèriques inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per una pèrdua de la capacitat d’efectuar uns determinats moviments voluntaris del tronc o de les extremitats per una alteració aïllada d’un nervi perifèric o més d’un Aquesta definició no inclou les afeccions que es presenten de manera difusa a tots els nervis perifèrics, com és ara el cas de les polineuritis i la síndrome de Guillain-Barré, en què la pèrdua de força muscular és simètrica i es pot estendre a tot el cos Causes Les paràlisis perifèriques es produeixen quan hi ha alguna…

La fatiga muscular és una sensació de cansament o esgotament, o fins i tot de dolor muscular, que es produeix quan, després de la realització d’un exercici físic intens o prolongat, s’acumulen en els músculs quantitats importants d’àcid làctic El cruiximent , una sensació de punxades en les masses musculars, es produeix també a conseqüència de l’acumulació d’àcid làctic en el teixit muscular, però no es presenta durant la realització d’un exercici físic intens o prolongat, sinó per mecanismes encara no completament dilucidats, després d’unes 24 a 48 hores En realitat, tant la fatiga muscular…

Com hem dit, l’entrenament pot incrementar tant la força com la potència musculars, a més de provocar una hipertròfia o engrandiment muscular La força muscular es pot definir, simplificada-ment, com la càrrega que és capaç de suportar o de desplaçar un determinat múscul quan és estimulat La força muscular màxima és, per tant, la càrrega màxima que pot suportar o desplaçar un múscul una sola vegada en canvi, s’anomena força muscular mitjana màxima la càrrega màxima que aquest pot suportar o desplaçar deu vegades seguides, i que sol equivaler a un 75% de la força muscular màxima En el…

El sistema nerviós perifèric és la part del sistema nerviós formada pels nervis i els ganglis nerviosos que es troben fora de l’encèfal i la medulla espinal Només hi ha una dotzena de nervis a cada costat del cos que emergeixen directament del cervell o el tronc de l’encèfal, els parells cranials Són molt més nombrosos els nervis raquidis , és a dir, els que surten de la medulla espinal Cada nervi raquidi es compon de dues arrels l’arrel anterior i l’arrel posterior L’ arrel anterior surt de la part anterior de la medulla, i la formen els axons de les neurones de la prominència anterior…

Totes les espècies, llevat de Pditmarsi , presenten petites banyes de diferents longituds en diversos punts del cap Mentre que algunes espècies habiten als deserts, com Psolare , d’altres, com Pdouglasii , viuen en zones planes de molta vegetació Es defensen dels seus depredadors, les serps i els rapinyaires, llançant, a través de l’iris dels ulls, dolls de sang, mitjançant contraccions dels músculs cefàlics, a distàncies de fins a 2 m De distribució nord-americana, habiten des de Mèxic fins al Canadà