Resultats de la cerca
Es mostren 631 resultats
tapaya
Herpetologia
Gènere de rèptils lepidosaures de l’ordre dels escatosos, de la família dels iguànids, de fins a 16 cm de longitud total, de forma gairebé discoidal, amb el cap, la cua i les potes molt curts, de color grisenc o groguenc, vivípars o ovovivípars.
Totes les espècies, llevat de Pditmarsi , presenten petites banyes de diferents longituds en diversos punts del cap Mentre que algunes espècies habiten als deserts, com Psolare , d’altres, com Pdouglasii , viuen en zones planes de molta vegetació Es defensen dels seus depredadors, les serps i els rapinyaires, llançant, a través de l’iris dels ulls, dolls de sang, mitjançant contraccions dels músculs cefàlics, a distàncies de fins a 2 m De distribució nord-americana, habiten des de Mèxic fins al Canadà
rialla sardònica
Patologia humana
Contracció dels músculs de la cara, per efecte del riure.
És característica del tètan
epicrani
Anatomia animal
Conjunt d’aponeurosis, pell i músculs que recobreix el crani.
trisme
Patologia humana
Rigidesa espasmòdica dels músculs masticatoris que tanca fermament la boca.
cascavell

Serp de cascavell (Crotalus cerastes) amb el cascavell a l’extrem de la cua
Victorrocha (cc-by-sa-3.0)
Anatomia animal
Herpetologia
Formació típica que posseeixen les serps pertanyents als gèneres Crotalus i Sistrurus (serps de cascavell, cròtals), a l’extrem de la cua.
Consta d’un conjunt d’anells cornis successius en forma de còfia i ficats l’un dins l’altre Al llarg de la vida de l’animal els anells terminals es van perdent successivament La musculatura participa també de la constitució del cascavell els músculs dorsals i ventrals dels darrers segments de la cua estan modificats i llurs contraccions donen lloc a un moviment vibratori que afecta aquests anells, els quals emeten un so característic més o menys fort, semblant al d’un cascavell, de funció desconeguda
Paràlisi perifèrica
Patologia humana
Definició La denominació paràlisis perifèriques inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per una pèrdua de la capacitat d’efectuar uns determinats moviments voluntaris del tronc o de les extremitats per una alteració aïllada d’un nervi perifèric o més d’un Aquesta definició no inclou les afeccions que es presenten de manera difusa a tots els nervis perifèrics, com és ara el cas de les polineuritis i la síndrome de Guillain-Barré, en què la pèrdua de força muscular és simètrica i es pot estendre a tot el cos Causes Les paràlisis perifèriques es produeixen quan hi ha alguna alteració en un…
elastòmer dielèctric
Química
Elastòmer capaç de transformar el corrent elèctric en força mecànica.
Collocat entre dos elèctrodes s’expandeix o s’encongeix en la direcció del camp elèctric i en funció de la seva intensitat Aquest moviment imita perfectament el dels músculs dels éssers vius i pot desenvolupar forces més elevades, per la qual cosa els elastòmers dielèctrics resulten molt adequats en la fabricació d’implants i pròtesis musculars, però, també, en la de braços robòtics i, en general, la de dispositius miniaturitzats Els més utilitzats són els basats en el polimetacrilat de metil, o PMMA Els elastòmers dielèctrics constitueixen una de les famílies dels considerats…
contracció cardíaca
Biologia
Moviment de les fibres musculars del cor que fan que es contregui i impulsi la sang cap a les diferents portes del cor.
L’impuls sanguini en el tub cardíac embrionari és efectuat a partir de moviments peristàltics que es propaguen regularment a partir del si venós Alhora que progressa el desenvolupament, es diferencien els anells musculars sinoatrial, atrioventricular i ventriculobulbar, dels quals surten una part de les fibres miocardíaques En els peixos, amfibis i rèptils no hi ha un sistema especialitzat conductor de la contracció cardíaca Solament en els mamífers hi ha una separació real entre els músculs contractors i les fibres neuromusculars conductores fibres de Purkyně, que constitueix el…
alcaloides de la cicuta

Alcaloides de la cicuta
©
Química
Grup d’alcaloides que es troben a la cicuta en forma de sals dels àcids cafeic i màlic, i que, tot i tenir el mateix esquelet de carbonis, es diferencien entre ells pel grau d’hidrogenació i per la presència o absència de grups hidroxil.
l’alcaloide principal és la coniïna , que poseeix l’estructura d’una α-propilpiperidina, amb un àtom de carboni asimètric, la qual cosa fa que es presenti en dues formes òptiques isomèriques la forma dextrogira és la més abundosa uns altres alcaloides de la cicuta són la conhidrina i la γ-coniceïna, que resulta de deshidratar la conhidrina La toxicitat de la cicuta és causada per la inactivació produïda per la coniïna sobre les terminacions dels nervis motors, la qual cosa provoca una paralització dels músculs respiratoris i la mort per asfíxia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina