Resultats de la cerca

Situació Les restes de la torre del castell de Castellgermà i la base dels murs coronen un característic turó visible des de tota la vall de les Esglésies ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, al costat del collet on hi ha l’ermita de Castellgermà Des del castell s’albira tota la vall de les Esglésies Mapa 33-10214 Situació 31TCG240937 Si seguim la carretera que va de la Pobla de Segur a Pont de Suert, molt poc després d’agafar la carretera de les Esglésies, hem d’enfilar-nos fins a la urbanització que hi ha a la riba dreta del riu, feta inicialment per als obrers de la fàbrica De…

Situació Murs més vistents d’aquest castell de planta poligonal, totalment malmès ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell ressalten dalt del puig on s’apilonen, al seu entorn, el grup de cases que formen el poble de Mirambell, enfront de Durfort, sobre la carretera de Calaf a Cervera, a la banda sud-occidental del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG745213 S’hi va per la carretera de Calaf a Cervera, la qual té l’inici en la de Ponts Poc després de recórrer un quilòmetre aproximadament, a mà esquerra, s’inicia el brancal que arriba a Mirambell FJM-AMB Història La…

El poble de les Piles de Gaià és situat a la banda septentrional de la comarca, just a la banda dreta de la carretera C-241, que de Montblanc es dirigeix vers Manresa Aquest indret s’originà a l’alta edat mitjana a partir de l’erecció d’un castell, la construcció del qual és una fita més dins el procés de colonització realitzat per la família dels Gurb-Queralt a l’extrem occidental del comtat d’Osona-Manresa Així, la primera referència del castell de les Piles és de l’any 1057, que és esmentat com una de les afrontacions territorials en la infeudació que feren Oliver Bernat, fill de Bernat…

Situació Interior de l’absis, molt malmès i mig cobert per la vegetació ECSA - MÀ Font Aquesta església és situada sota mateix de la caseria d’Herbera, prop de Benifonts Mapa 32-10 213 Situació 31TCH075045 S’hi arriba des de Noals, des d’on cal continuar la carretera parallela a la Valira 1 km més amunt surt un camí a mà dreta que porta a Benifonts Poc abans d’arribar a aquest poble, a la part alta d’un prat de dalla, hi ha l’església de Sant Pere, mig en ruïnes El trajecte és de 15 minuts des de la carretera MAF-XFG Història Aquesta església fou segurament la primitiva parròquia…

Situació Necròpoli de tombes de lloses situada a l’extrem d’un serrat, des d’on hi ha una bona vista sobre Vallferosa A prop seu, hem pogut trobar, gràcies —també— a les indicacions de Jaume Coberó i de Jordi Marsal, una tomba excavada a la roca i restes d’un possible habitatge medieval Un cop siguem a l’habitatge proper al Collet Alt de cal Galzeran, al qual podem arribar segons l’itinerari que és descrit en l’apartat corresponent, veurem a l’altra banda del camí, al límit del bosc, damunt una petita codina, una sepultura excavada a la roca Així mateix, si seguim enllà el camí carreter…

Situació Exterior a l’església des del costat sud-oriental, amb l’absis, semicircular, a primer terme L Prat Al límit sud-oriental del Solsonès, dins el terme de Clariana, hi ha un dels edificis més interessants d’aquesta època És el temple de Santa Àgata Mapa 330M781 Situació 31TCG855435 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 36,500, cal deixar el vehicle al camí que puja, en direcció a migjorn, cap al bosc, des d’on, en breus moments, hom arriba al turó on hi ha aquest temple JCT Història A desgrat que siguin importants, són ben poques les dades que hem pogut recollir d’…

Situació Absis de l’església, ornat antigament amb un fris d’arcuacions que es va malmetre en sobreaixecar-lo, amb la part inferior del campanar decorat amb motius llombards, a mà esquerra ECSA-E Pablo L’antiga església parroquial de Santa Maria, desafectada, forma part del conjunt del castell de Biosca, que des del cim d’un turó domina pel nord el nucli urbà de Biosca, situat a la dreta de la riera del mateix nom Mapa 34-14 329 Situació 31TCG639340 Biosca, al nord de la comarca, és al costat de la carretera C-1412, entre Torà i Sanaüja S’accedeix a l’església per uns carrerons que van de la…

Situació Vista de la portada de l’església, únic element romànic que es reaprofità en la construcció del nou temple al segle XVIII ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església és la parroquial del poble de Sant Pere de Riudebitlles Mapa 35-16419 Situació 31TCF918901 La població es troba a 9 km de Sant Sadurní d’Anoia L’església és enclavada dins el nucli urbà, a la zona antiga MCV Història EI topònim Riudebitlles és documentat des de l’any 917 De l’església, no en tenim notícies fins al segle XI L’església de Sant Pere apareix estretament vinculada a la fundació d’un priorat benedictí al lloc de…

L’aspecte actual de l’edifici és el resultat d’un seguit de restauracions que van anullar totes les capelles afegides des del segle XVII i la decoració interior L’origen de l’església, que s’alça vora la cinglera rocosa, s’ha datat del segle X, amb modificacions del segle XII Consta d’una nau molt llarga, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular i reforçada per dos arcs torals Els murs laterals reben el suport de quatre arcs formers, adossats a les parets en els llocs on carreguen els arcs torals El tram de nau precedent a l’absis és cobert per una cúpula suportada per quatre…

L’establiment de l’orde dels franciscans a Tarragona se situa anys abans del 1242 i consta, segons el cronista N Feliu de la Penya, que el 1249, el bisbe de Vic els donà l’església de Sant Salvador del Corral a fi que, al seu costat, edifiquessin la seva residència conventual Tanmateix, suposant que la fàbrica s’arribés a construir, no sembla pas que la seva utilització perdurés gaire temps, ja que al segle XIV el convent fou traslladat extramurs de la ciutat, dins la zona que comprèn l’actual església de Sant Francesc, a la Rambla Vella, i l’Institut d’Ensenyament Secundari Lluís Pons d’…