Situació
Interior de l’absis, molt malmès i mig cobert per la vegetació.
ECSA - M.À. Font
Aquesta església és situada sota mateix de la caseria d’Herbera, prop de Benifonts.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH075045.
S’hi arriba des de Noals, des d’on cal continuar la carretera paral·lela a la Valira. 1 km més amunt surt un camí a mà dreta que porta a Benifonts. Poc abans d’arribar a aquest poble, a la part alta d’un prat de dalla, hi ha l’església de Sant Pere, mig en ruïnes. El trajecte és de 15 minuts des de la carretera. (MAF-XFG)
Història
Aquesta església fou segurament la primitiva parròquia del terme de Vallsenyiu, caràcter que va perdre a partir del segle XIII. Va dependre del monestir de Santa Maria d’Alaó des de l’any 986, en què el prevere Endiscle donà a l’abat Àlvar i al monestir d’Alaó la seva església de Sant Julià de Vallsenyiu, al comtat de Ribagorça, amb totes les seves possessions, de Casterner fins a la Font-roja i del coll d’Espina fins al coll de Guarner, perquè la tinguessin per sempre segons el costum regular i la regla canònica i en disposessin lliurement sense contradicció. El fi de la donació era construir el monestir, cosa que podria interpretar-se com una contribució a unes obres de restauració que una devastació hauria fet necessàries.
A la primeria del segle XII, amb l’ajuda de l’autoritat comtal, el monestir d’Alaó engegà un procés vers la recuperació del patrimoni sostret anys abans pels laics, entre el qual hi havia alguns béns de l’església de Sant Julià. El comte Pere Ramon del Pallars Jussà jutjà les disputes hagudes entre un tal Martí i el monestir d’Alaó sobre les vinyes dels Quatre Angles que pertanyien a Sant Julià. Després de l’acord amb el senyor Galceran de Vallsenyiu, que s’encomanà a Alaó com a feudatari, es constaten una sèrie de convinences entre l’abat Bernat d’Alaó i els tinents o parcers de les vinyes de Sant Julià. Segons aquests pactes, Bellícia d’Ardanui, els seus fills i els fills d’Ez Garuz, i la seva posteritat, aportarien la tercera part dels raïms; un total de vuit homes de Castanesa les tindrien a canvi de la meitat dels fruits, els delmes i les primícies; Mir Companyó, Baró Arnall i les seves germanes lliurarien la quarta part de la collita i el delme.
Després es perd tota memòria documental de Sant Julià de Vallsenyiu. (JBP)
Església
Planta de l’església, visible per l’interior enmig de la brossa i els enderrocs que l’envolten.
X. Fresneda i M.À. Font
Aquesta església, engolida per la vegetació i molt deteriorada, conserva part dels seus murs perimetrals i de la capçalera, la qual cosa permet reconstruir-ne la planta. És un edifici d’una sola nau, que havia estat coberta amb una volta de canó reforçada per un arc toral que descansava sobre una imposta motllurada. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular que s’obre directament a la nau.
L’absis és cobert amb una volta de quart d’esfera que arrenca d’una motllura bisellada que fa de coixí a la primera filada de carreus de gres vermell. La resta de filades de la volta són fetes de carreus més petits de pedra tosca. L’absis presenta una finestra desplaçada a migjorn i una altra obertura allindanada que ha estat reconvertida en porta de la sagristia, adossada a l’angle sud-est de l’església.
La nau ha estat modificada per la construcció de dues capelles afegides a banda i banda, prop del presbiteri. L’oberta al mur sud ha estat sobrealçada. La porta s’obria a la façana de ponent; ara és mig desmuntada i els carreus han estat reaprofitats en construccions veïnes.
L’aparell, a excepció de la volta de l’absis, és format per carreus de gres vermell de mides diferents, ordenats en filades horitzontals i lligats amb argamassa de calç i sorra.
Malgrat les modificacions que ha sofert l’edifici, podríem datar l’església de Sant Pere de la Quadra al principi del segle XII, com ho palesa la seva tecnologia constructiva, bé que la tipologia de l’absis manté les formes d’una tradició arquitectònica força arcaica. (MAF-XFG)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 272, pàg. 430