Resultats de la cerca

Durant el seu abadiat Poblet conegué una època de prosperitat prossecució activa de les obres, sobretot el cimbori, incorporació de noves possessions Castellserà, la Fuliola, Tornabous, Bellmunt i Butsènit En 1322-23 pogué ajudar amb fortes sumes al finançament de la conquesta de Sardenya Hom li deu l’ordre donada a Celestí Destorrent de copiar el manuscrit de la versió catalana del Llibre dels feits de Jaume I, que es conservava el cenobi, còpia bàsica per a l’estudi del text i famosa per les seves miniatures

Quan els testimonis presenten diferents lliçons, cadascuna d’aquestes s’anomena variant Aquestes lliçons són examinades segons el mètode propi de la crítica textual, per tal d’establir una edició crítica

Constitueix una mena de guia per als pelegrins que seguien el camí de Sant Jaume , en què aquests trobaven informacions sobre la ruta i les seves meravelles artístiques, a més de consells i indicacions sobre costums locals És format per vint-i-set quaderns, amb un total de 225 folis escrits per les dues cares, normalment, a una sola columna de trenta-quatre línies de text Comença amb una carta suposadament escrita pel papa Calixt II  dirigida al clergat del monestir de Cluny i a l’arquebisbe de Santiago de Compostella , Diego Gelmírez Segueixen les cinc obres que constitueixen…

És un mitjà plàstic amb una finalitat eminentment utilitària Pel seu caràcter de comunicació de masses ha de respondre a unes condicions de simplicitat, de força suggestiva i d’originalitat que el facin atractiu a l’home del carrer i comprensible de manera fàcil i ràpida Hi té una importància cabdal el colorit, compost d’un nombre limitat de tintes planes que el fan ésser més o menys visible a distància segons els tons emprats i llur distribució dins la composició El cartell té uns precedents històrics molt antics, que es remunten a Egipte i a Mesopotàmia, així com a Grècia i a Roma Igualment…

N'acabà la primera part a Agramunt l’any 1372

Dominicà Publicà algunes obres en castellà de tema religiós i deixà un manuscrit, acabat el 1762, titulat Relación de las festivas demostraciones y sagrados cultos con que este real convento de predicadores celebró el tercer centenario de la canonización de Vicente Ferrer , que pretén completar el volum del mateix tema elaborat per Tomàs ↑ Serrano També és autor del Colloqui entre l’Engonari de la Llonja i el Dragó del Collegi , que tracta de les mateixes festes i que fou recollit a la relació corresponent i publicat posteriorment València 1755

Es coneix poca cosa sobre la seva biografia En una data sense precisar del segle XVI fou el responsable de la capella musical dels ducs de Braganza a Vila Viçosa, Portugal De la seva obra musical s’han conservat dos motets i dos himnes a quatre veus en un manuscrit portuguès, i dotze cançons i villancicos , la meitat dels quals a tres veus i l’altra meitat a quatre veus, en el Cancionero de Medinaceli Aquestes composicions profanes demostren que Morata fou un dels compositors més inspirats del segle XVI ibèric

Fou canonge de Barcelona i capellà de la cort de Portugal Fundà a Lisboa el collegi d’orfes 1552 i, sembla, l’església de Montserrat Ingressà a la Companyia de Jesús 1555 i fou rector del collegi de Toledo 1559-64 Professà a Saragossa el 1566 El seu manuscrit sobre els miracles de Francesc de Borja —que ell acompanyà a les missions— fou la font per a la biografia d’aquest, escrita pel cardenal Cienfuegos Testimonià a Barcelona en el procés de canonització d’Ignasi de Loiola 1595

Baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor del doctor en drets Rafael Rubí i Coll, ministre de l’audiència reial Doctor en lleis, fou jutge de la primera sala de l’audiència de Barcelona i regent de la cancelleria del Consell d’Aragó Durant la guerra dels Segadors, fugí de Barcelona reconegut a Llinars del Vallès, fou salvat de l’execució pel batlle de la població Es refugià a Madrid, on escriví una Relación del levantamiento de Cataluña 1642, manuscrit que actualment és a la Bodleian Library d’Oxford

El 1618 professà al convent de Santa Caterina de Barcelona, on estudià filosofia Completà la formació i féu teologia al collegi de Sant Miquel de Solsona, d’on fou professor el 1628 El 1639 era professor de teologia a Barcelona i obtingué el títol de mestre de teologia el 1645 Tingué altres càrrecs dins l’orde, com secretari de visita, prior de Vic 1644 i de Barcelona 1649 És autor d’un comentari llatí sobre De scientia Dei i De Trinitate de Tomàs d’Aquino, conservat manuscrit a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona