Resultats de la cerca
Es mostren 2938 resultats
sistema internacional
Física
Sistema d’unitats basat en el sistema Giorgi, que té com a unitats fonamentals les quatre del sistema MKSA, a més del kelvin (K) per a les temperatures, el mol per a la quantitat de matèria, i la candela (cd) per a la intensitat lluminosa.
Fou proposat internacionalment l’any 1960 per la II Conférence Générale de Poids et Mesures, però ja havia estat adoptat abans 1954
La Junta de Teòlegs de Valladolid prohibeix l’esclavitud dels indis
La Junta de Teòlegs de Valladolid prohibeix l’esclavitud dels indis Es dicten les Lleis de Burgos, primeres mesures de protecció dels indis
radi metàl·lic
Química
En una estructura metàl·lica, radi de l’esfera que hom pot assimilar a un àtom metàl·lic.
Hom el pot determinar a partir de mesures cristallogràfiques, en conèixer el tipus de xarxa cristallina i l’aresta de la cella elemental
estereocomparador
Geografia
Estereoscopi que, donades dues fotografies d’un mateix terreny preses des de dos punts distints molt pròxims, permet de mesurar les paral·laxis corresponents als distints accidents del terreny que apareixen a les fotografies.
És emprat per a efectuar mesures topogràfiques d’una gran precisió i, especialment, per a dibuixar les corbes de nivell sobre fotografies aèries verticals
Friedrich Zöllner
Astronomia
Astrofísic alemany.
Estudià els cometes, el Sol i la matèria, i ideà l’astrofotòmetre, amb el qual féu mesures fotomètriques sobre els estels i llurs magnituds
segon
Física
Unitat de temps en el sistema internacional (SI).
El 1967 la XIII Conferència General de Pesos i Mesures CGPM el definí com la durada de 9 192 631 770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi-133 El seu símbol és s A partir de la tradició, tan antiga, de dividir el dia en 24 hores, cadascuna d’elles dividida posteriorment en 60 minuts i cadascun d’aquests en 60 segons, el segon fou definit com 1/86400 del dia solar mitjà Davant la dificultat de precisar la definició de dia solar mitjà, el 1956 el Comitè Internacional de Pesos i Mesures…
cambra anecoica
Electroacústica
Sala tancada d’interferències exteriors, amb les parets, terra i sostre dissenyats per absorbir les ones i evitar-ne la seva reflexió; d’aquesta manera s’aconsegueix una cambra no reverberant que reprodueix la propagació d’ones en condicions d’espai lliure.
Les cambres anecoiques acústiques tenen les parets dissenyades per a absorbir les ones sonores i s’utilitzen per a caracteritzar dispositius d’àudio i en estudis d’enregistrament Les cambres anecoiques de radiofreqüència absorbeixen les ones electromagnètiques S’utilitzen habitualment per a la caracterització d’antenes i en assaigs de compatibilitat electromagnètica En ocasions només el sostre i les parets són absorbents, però no el terra En aquest cas s’anomenen cambres semianecoiques Atès que el fenomen de la reverberació va associat a la presència de superfícies reflectores, la cambra…
dret dels cops
Història del dret
Impost de mesuratge cobrat, del segle XII al XIX exclusivament a Barcelona, sobre el blat i tota mena de grans i farines entrats a la ciutat, a benefici del rei, dels hereus de la família barcelonina Gruny i de la Pia Almoina, a la qual els Gruny donaren una tercera part del dret (segle XII).
El representant dels diversos propietaris, o dels arrendadors del dret, el batlle dels cops , era elegit pels consellers, a mans dels quals jurava el càrrec, però aquest era proveït pel rei Havia d’anar, amb les seves mesures, a les dues places del Blat, on arribava el blat per mar i per terra, respectivament L’impost era cobrat en espècie i emmagatzemat a la botiga dels cops Impost impopular, els consellers pledejaren infructuosament des de la fi del segle XIII amb la mitra i amb la corona per tal d’abolir-ne la part corresponent El 1300 aconseguiren només l’exempció per al…
Lluís Marquet i Ferigle
Electrònica i informàtica
Enginyer en electrònica i lexicògraf.
Doctor en enginyeria industrial, es dedicà a la terminologia científica en català Secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1970, treballà en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics Fou coordinador de la terminologia tecnocientífica en la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana Publicà, a més, Diccionari d’electrònica 1971, un Vocabulari de luminotècnia 1972 i tres volums de Novetat i llenguatge 1979, 1981 i 1985, recull d’articles publicats a Serra d’Or , Pesos, mides i mesures dels Països Catalans 1990,…
agorànom
Història
Magistrat de l’antiga Atenes encarregat de la vigilància del mercat i de la revisió dels pesos i mesures.