Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
Jaume Padrós i de Gaona
Oftalmologia
Metge oftalmòleg.
Llicenciat a Barcelona el 1907 i doctorat a Madrid, fou deixeble de Josep-Antoni Barraquer i Roviralta Membre de la Sociedad Hispanoamericana de Oftalmología, del 1914 al 1920 exercí a l’Uruguai, el Brasil i l’Argentina Escriví nombrosos articles, conferències i treballs científics i de divulgació en català, castellà i portuguès, entre els quals destaquen Como se ensinha a ophtalmologia en Catalunha 1918, Màximes d’Higiene Ocular 1919, L’úlcera serpiginosa de la còrnia 1918 i L’origen de les ulleres 1931 El 1930 fou ponent del Sisè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
Llorenç Romeu i Tomàs
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Doctor en arts i medicina Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga 1623, on es mostra influït pel metge humanista Pere Jaume Esteve al pròleg explica que aquesta obra havia estat redactada en llatí, però que la traduí perquè anava adreçada només als metges També escriví un poema en dècimes, en castellà, als preliminars de la Historia de Francesc Martorell i de Luna , dins del qual hi ha inclòs el Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa, de Romeu, “Pruébase como la que hoy es Tortosa era antiguamente la famosa ciudad de Ibera”
,
Andreu Piquer i Arrufat
Filosofia
Història
Metge, erudit i filòsof.
De mare valenciana, anà a residir a València a setze anys, on es doctorà en medicina i filosofia El 1735 publicà Medicina vetus et nova , obra que el donà a conèixer Aviat esdevingué metge de la noblesa valenciana i es relacionà amb intellectuals com Josep Nebot i Sanç, a través del qual conegué Gregori Maians esdevingué metge de capçalera de la seva família, el qual l’influí profundament des del punt de vista de la metodologia científica i de l’afecció als clàssics, i l’ajudà decisivament a obtenir la càtedra d’anatomia de la Universitat de València 1742-51 El 1745 publicà la Física moderna…
Lluís Alcanyís
Medicina
Literatura catalana
Catedràtic de medicina i poeta.
Vida i obra No figura documentat fins l’any 1467 Metge de confiança de l’infant Ferran, rei de Sicília, formà part, juntament amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, de la generació de metges que inicià l’activitat professional a mitjan segle XV, partidaris d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la medicina enfront de l’escolasticisme L’any 1468 la ciutat l’anomenà examinador de metges, i en fou reelegit diversos cops fins l’any 1504 L’actitud i l’obra d’Alcanyís foren decisives per a la reforma dels estudis de cirurgia a València, i per a la incorporació…
,
Jordi Juan Riquer
Literatura catalana
Assagista i novel·lista.
Es llicencià en dret i estudià lletres a València, on sovintejà entorns progressistes De retorn a Eivissa, el 1933, fou nomenat director de l’Hospital Provincial Tingué sempre una intensa activitat política S’afilià a Acción Republicana i altres partits fins acabar, el 1936, a la CNT Fou un dels fundadors del setmanari “Proa”, director del “Diario de Ibiza” i de “Solidaridad Obrera” A Barcelona ocupà diversos càrrecs polítics El 1937 publicà Metges o traficants , novella provocadora i de denúncia social Repetidament empresonat, durant el franquisme abandonà la carrera literària…
guinea
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda anglesa introduïda per Carles II d’Anglaterra el 1663, d’un valor de 20 xílings i un pes de 8,53 grams d’or de 22 quirats.
Duia, a l’anvers, el bust del rei i, al revers, quatre escuts coronats, alternant amb quatre ceptres Foren encunyades peces de cinc i de deu guinees i de mitja guinea El seu nom venia del lloc d’on procedia l’or emprat per a aquestes emissions El seu valor oscillà entre 30 i 21 xílings, fins que, per la reforma monetària ordenada per Jordi III d’Anglaterra el 1816, la guinea fou substituïda pel sobirà o lliura esterlina d’or Des d’aleshores restà com a unitat de compte, de 21 xílings de valor, utilitzada especialment pels homes de lleis i per alguns metges
Santiago Llensa i de Gelcen
Botànica
Agronomia
Enginyer agrícola i botànic.
Originari d’una família de propietaris rurals d’Hostalric, metges de la vila durant diverses generacions Fou president d’Amics dels Jardins de Barcelona Publicà, entre altres obres, Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca 1945, Historia de las medidas agrarias de la antigüedad y estudio particular de aquellas cuyo uso es tradicional en Cataluña 1952, Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d’Igualada 1955 i Bolets de les rodalies d’Igualada 1970 Deixà, inacabada, una gran obra sobre els bolets de Catalunya, i inicià també una història d’…
Joan Puig-Sureda i Sais
Metge cirurgià.
Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l’any 1903 Fou deixeble de Cardenal i de Ribas i Ribas Exercí càrrecs docents a la Universitat de Barcelona encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica 1931, professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica 1939 Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana Perpinyà 1936 i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia Barcelona 1949 Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas 1940 Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del…
goma aràbiga
Química
Exsudació gomosa produïda pel tronc i les branques de diverses espècies africanes del gènere Acacia, assecada.
Forma escates, grànuls o pólvores, de color blanc o groguenc, gairebé sense olor, i és gairebé completament soluble en aigua, amb la qual dóna un mucílag És constituïda per arabina amb petites quantitats d’impureses, tals com tanins, i amb el 13,15% d’humitat Les varietats més conegudes són la goma Kurdufān, que prové de l' A verek i és la més apreciada, i la goma Senegal, que prové de l' A senegal La goma aràbiga, dita així per l’ús que en feren els metges àrabs, és emprada, com a adhesiu, espessidor, emulsionant i estabilitzant colloidal, en les indústries tèxtil, alimentària…
Hospital Universitari Dr. Josep Trueta
Medicina
Centre hospitalari de Girona.
Creat per la Seguretat Social s’inaugurà el 1956 amb el nom de Residència Sanitària de l’Assegurança Obligatòria de Malaltia de Girona El 1959 canvià el nom per Residència Sanitària de la Seguretat Social General Álvarez de Castro Després dels traspassos sanitaris a la Generalitat, el 1981, entrà a formar part del grup de l’Institut Català de la Salut i anà incorporant més especialitats quirúrgiques El 1990 canvià de nom novament per adoptar el d’un dels metges catalans amb més projecció internacional, Josep Trueta Avui la relació de l’hospital amb la docència és un dels seus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina