Resultats de la cerca
Es mostren 295 resultats
culteranisme
Literatura
Corrent literari del segle XVII castellà, derivat del conceptisme
.
Caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzats, neologismes, hipèrbatons violents la sintaxi castellana és forçada segons els patrons de la sintaxi grega i llatina, metàfores sensorials i allusions mitològiques, històriques i geogràfiques Arrenca de la dissociació, comuna de l’època, entre art i natura, i pretén de crear un món illusori de bellesa Nasqué com a terme despectiu arran de les últimes obres de Góngora el Polifemo i les Soledades , especialment, però aviat tingué molts adeptes, entre els quals es destaquen Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo Figueroa,…
Armando Manzanero
Música
Cantant de boleros i productor musical mexicà.
D’origen maia, rebé la primera influència musical del seu pare, fundador de l’orquesta típica Yucalpetén Inicià estudis de música a l’escola de belles arts de la seva ciutat natal, que completà a Ciutat de Mèxic De vocació precoç, compongué la primera cançó als quinze anys, i el 1951 es professionalitzà com a pianista acompanyant cantants com Pedro Vargas o Olga Guillot El 1957 fou contractat com a director de la branca mexicana de CBS International i el 1959 publicà el seu primer disc, Mi primera grabación Amb la cançó Voy a apagar la luz , aconseguí el seu primer gran èxit, al…
Lluís Ferran de Pol
Lluís Ferran de Pol
© Fototeca.cat
Literatura
Dret
Advocat i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família benestant del Maresme, estudià amb els maristes, a Mataró, i es llicencià en dret, a Barcelona, el 1933, el mateix any en què acabà el servei militar amb la graduació d’alferes de complement d’artilleria El 1934, amb Els hereus de Xanta , guanyà el premi de narrativa dels Jocs Florals de Mataró i, el 1937, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller Participà de manera activa en la guerra civil, en un itinerari que el dugué al front d’Aragó, a Almansa, a la contraofensiva de la línia de Castelló i a la batalla de l’Ebre, on fou ferit Acabà…
, ,
Puebla
La catedral de Puebla, a l’estat mexicà del mateix nom
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, situat a l’extrem oriental de la Mesa d’Anàhuac, que constitueix una gran vall vorejada de serralades.
La capital és Puebla de Zaragoza A l’W i separant-lo de la vall de Mèxic s’alça Sierra Nevada, un dels contraforts de la Cordillera Volcánica transversal amb el Popocatépetl i l’Iztaccíhuatl a l’E s’estén el Cofre de Perote 4110 m, l’Orizaba i l’Ocelotin La gran vall de Puebla presenta altituds mitjanes de 2000 m i els cons volcànics Malintzin, 4440 m trenquen l’horitzontalitat de la vall El clima és fred i sec a l’interior i tropical humit als vessants orientals i a la depressió de Las Balsas És un estat agrícola i un dels majors productors de blat de moro i canya de sucre…
Antoni Peyrí i Aulèstia
Cristianisme
Missioner franciscà.
Ingressà a l’orde el 1787 i estudià a Reus, Escornalbou i Girona, on fou ordenat 1793 El 1795 arribà a Veracruz Mèxic Durant uns mesos estigué al Collegi de San Fernando de la ciutat de Mèxic El 1796 passà a San Francisco Califòrnia, on li fou confiada la missió de San Luis Obispo El 1798 li fou encomanada la missió de San Luis Rey, que dirigí durant 34 anys És considerat el fundador i director d’aquesta missió, que arribà a ser la més gran de tot Amèrica Entre 1798 i 1831 hi foren batejats 5 295 indis La missió començà amb 162 caps de bestiar i 600 ovelles, i el 1831 ja tenia 26 000 caps de…
Antoni Peyrí i Macià
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor, fill d’Antoni Peyrí i Rocamora i net de Francesc Macià.
Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb la seva família i el 1941 s’establí a Mèxic Adquirí la nacionalitat mexicana i el 1950 es graduà com a arquitecte a la Universitat de Mèxic Professor a l’Escuela Nacional de Arquitectura ENA de la mateixa universitat 1951-70, també hi desenvolupà una considerable tasca docent com a professor de disseny fins el 1978, i fou delegat oficial del Colegio de Arquitectos de México en els congressos internacionals de París 1965, Praga 1967 i Mèxic 1970 Intervingué, amb Mario Maní, en el pla urbanístic d’Acapulco i projectà, amb F Candela i E…
Pere Matalonga i Montoto
Literatura
Periodisme
Política
Periodista i escriptor.
Vida i obra Fou collaborador d’ En Patufet , en què a començament dels anys vint publicà nombrosos relats per a públic infantil També fou redactor del diari La Rambla 1936-38 Afeccionat a la literatura castellana, feu una breu estada a Madrid i intentà introduir-se en els medis literaris de la ciutat Membre del PSUC, lluità al front republicà, i el 1939 s’exilià a França, on estigué internat en un camp de concentració El mateix any es traslladà a Mèxic En aquest país dirigí Nova Era , òrgan del Partit Socialista Català, i altres publicacions com Confidencias També fou un dels…
,
Roberto Saviano
Literatura italiana
Periodista i escriptor italià.
Graduat en filosofia a la Università degli Studi di Napoli Federico II, s’inicià en el periodisme el 2002 El 2006 publicà Gomorra - Viaggio nell’impero economico e nel sogno di dominio della camorra , híbrid de novella, assaig i reportatge en el qual denuncia els mètodes criminals amb els quals la Camorra manté, sovint amb la complicitat d’autoritats i ciutadans, un poder omnipresent en l’àmbit públic i privat a la Campània i altres regions de la Itàlia Meridional El llibre assolí una projecció extraordinària tant a Itàlia com internacional i el 2008 Matteo Garrone en feu una versió…
Agustí Cabruja i Auguet
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Fou redactor de L’Autonomista de Girona i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i collaborà també a La Humanitat , La Campana de Gràcia i altres publicacions de la premsa republicana L’any 1936 fou nomenat secretari del governador de Girona, càrrec que ocupà fins que s’incorporà a l’exèrcit republicà Fou un dels fundadors de la revista Nuevos Horizontes , publicada al front Exiliat el 1939, després de passar pels camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Argelers, el 1942 s’exilià definitivament a Mèxic, on participà activament en la promoció i difusió de les activitats del…
,
Alfonso Reyes
Alfonso Reyes
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor mexicà.
Polígraf, és un dels més clars exponents de la cultura llatinoamericana Tingué diversos càrrecs diplomàtics a Espanya, França, l’Argentina, el Brasil, i dirigí o bé orientà gran part d’activitats culturals de Mèxic l’any 1945 obtingué el Premio Nacional de Literatura, i fou, des del 1957, director de l’Academia Mexicana del Libro La seva obra, aplegada sense completar encara pel Fondo de Cultura Económica de México en 19 volums, ofereix tots els gèneres, bé que on reeixí de ple fou en l’assaig Com a assagista, Reyes és un dels més aguts, brillants, profunds i cultes de l’època…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina