Resultats de la cerca

Apareguda a Pèrsia durant el període sassànida segles III-VII, oposant-se al dualisme d’Ahura Mazdā i Ahrimān, n’explicava la unitat primordial a partir d’un origen comú ambdós eren bessons, fills de Zurvān, personificació del temps i del fat, illimitat, etern i increat La usurpació del lloc d’Ahura Mazdā per Zurvān s’explica no solament per l’esforç teològic de resoldre el dualisme radical, sinó probablement per l’influx exercit per l’astrologia grecobabilònica de fet, el culte de Zurvān anava acompanyat d’especulacions astrològiques per a conèixer el destí A través del zurvanisme el…

Per a alguns filòsofs representa un bon resum de l’estat del pensament del s XX, de la mateixa manera que la mort de Déu representa la idea fonamental de la filosofia del s XIX Hom pot trobar aquesta sentència en les obres de dos filòsofs ben diferents, Heidegger i Foucault El primer utilitza aquesta expressió en l’obra Sein und Zeit ‘L’ésser i el temps’, 1927, tot i que de manera indirecta en el transcurs de la seva exegesi de les cartes del comte York Heidegger vol fer palesa la caducitat de la noció d’un subjecte separat del món —com s’esdevé com a mínim des de Descartes— i reafirmar la…

El poble de Sopeira és situat a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, a l’inici del pas d’Escales La moderna capella de Sant Climent, actualment dedicada a la Mare de Déu del Pilar, és, tal vegada, la successora de la primitiva església romànica de la població Tanmateix, les referències són imprecises tot i així, la notícia d’un tal Martí, “clericus de Suppetra”, que actuà com a testimoni d’un instrument alaonès datat l’any 1088, pot considerar-se indicativa En època moderna, l’església de Sant Climent consta dintre l’abadiat exempt d’Alaó També se sap que vers l’…

Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1903, el 1907 començà la seva activitat amb la restauració de l’església romanicogòtica de Sant Miquel de Montblanc i amb la publicació de nombrosos articles de divulgació històrica editats en les revistes locals de Montblanc, sempre amb un to reivindicatiu propi del catalanisme de la Lliga Treballà amb documentació medieval i moderna Una selecció de la seva obra fou publicada el 1995 per R Puig, M Grau i J Felip La premsa i la història a la Conca de Barberà 1985 El seu fons personal el conserva la impremta Requesens de Montblanc Lectures BADIA…

Situació Una altra de les defenses subsidiàries del castell de Castellvell de la Marca, adossada a una masia moderna ECSA - J Bolòs Construcció situada al peu de les muntanyes, al sud del castell de Castellvell de la Marca Resta envoltada de camps, en un indret, però, una mica elevat en relació amb la resta del pla És al costat d’una masia moderna, restaurada recentment Mapa 35-17447 Situació 31TCF812763 Des de l’entrada del poble vell de Castellví de la Marca, surt una pista que va en direcció sud-oest després de deixar un trencall a mà esquerra s’arriba a la Torreta JBM Història No hem…

Capdavanter de l’anomenada microhistòria, que tracta de conciliar etnologia i història, fou professor d’història moderna i contemporània de la Universitat de Gènova i membre de la direcció de la revista Quaderni Storici Estudiós de la història cultural i del territori, encetà una recerca històrica renovadora, sobretot a partir del 1976, en què a Itàlia s’intensificaren les discussions sobre la construcció de la investigació, els criteris de prova i els mètodes estilístics Publicà diversos articles i llibres, entre els quals destaquen Introduzione alla storia moderna…

Doctor en filologia catalana 1992, és professor de literatura catalana moderna i de teoria de la literatura a la UB des del 1993 ha impartit cursos de literatura a la Freie Universität de Berlín 2002 i 2004 Ha publicat estudis sobre gèneres literaris d’arrel clàssica al Renaixement el diàleg i la comèdia i sobre Mencía de Mendoza, l’antologia Renaixement a la carta 1996, amb E Duran, la monografia El diàleg renaixentista Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí 1997, i el manual Literatura catalana moderna el Renaixement 2000, entre d’altres…

Ciutat moderna, nascuda amb la industrialització Carbó i siderúrgia

Hom els anomena també, a l’edat moderna, dons