Resultats de la cerca

Estudià música a l’Oregon University els anys cinquanta, i guitarra clàssica, a Viena, a la meitat dels seixanta Al final d’aquesta darrera dècada tocà amb diversos grups de jazz de Nova York, sobretot com a pianista Després optà per diverses menes de guitarres acústiques Collaborà en el disc de Weather Report I sing the Body Electric 1971 Fou un dels fundadors, el 1971, del grup Oregon, per al qual compongué gran part de la seva producció A part, desenvolupà una carrera com a solista associat a la discogràfica ECM i feu actuacions i enregistraments de guitarra sola, entre els quals Diary…

Estudià composició amb H Reber al Conservatori de Música de París i violí amb H Vieuxtemps Inicià la seva carrera artística com a violista en diversos grups de cambra Com a compositor aconseguí fama gràcies a la seva música de saló i a l’estrena, l’any 1878, de Le Tasse , simfonia dramàtica per a solistes, cor i orquestra, amb la qual guanyà el Premi de la Ville de París A partir del 1880 dedicà els seus esforços a l’òpera, però tan sols la "Berceuse" de Jocelyn 1888 es manté avui en el repertori operístic, amb diversos arranjaments cambrístics Des del 1887 fou professor al Conservatori de…

Quan tenia divuit anys quedà cec a causa de la verola i a partir de llavors es dedicà a viatjar per Irlanda tot interpretant les seves cançons i peces per a arpa Establí amistat amb l’escriptor Jonathan Swift i amb altres personalitats del seu temps Gran part de la seva música és alegre i viva, reflex del temperament extravertit del compositor Les seves obres a ritme de dansa mostren la influència tant de melodies populars irlandeses com de la música culta italiana Conegué les obres d’A Vivaldi i A Corelli i fou un gran admirador de F Geminiani, el qual probablement conegué a…

Rebé les primeres classes de música del seu pare El 1642 fou nomenat organista de l’església de Santa Maria, a Rostock Hasse fou més conegut a la seva època per la música de cambra i les cançons sacres que no pas per la música d’orgue Les seves Delitiae musicae 1656 contenen vint-i-una suites amb la successió de danses allemande-courante-sarabande Les seves cinquanta melodies per a la collecció de música religiosa Geistliche Seelen-Musik , editada per H Müller el 1659, mostren un ús de les ornamentacions semblant al de les àries italianes i, en conseqüència, una mica allunyat de…

Passà gran part de la seva joventut a Mòdena Fou mestre de capella a la catedral de Reggio de l’Emília i a l’Accademia Olímpica de Vicenza fins el 1662 Entre el 1664 i el 1667 succeí a Massimiliano Neri com a organista a Venècia i després passà a l’església de Sant Marc en qualitat de xantre El 1687 rebé el títol honorífic de mestre de capella universal de Màntua La producció musical de Grossi comprèn música religiosa concerts eclesiàstics, salms i motets i música profana cantates i òperes El seu estil es distingeix per la inclinació a l’homofonia i a la senzillesa de la línia melòdica, tot i…

Serví a la capella reial de Dresden des del 1616 fins a la seva mort, primer com a infant de cor i després com a compositor Deixeble i collega de H Schütz, el 1624 el seu protector, l’elector de Saxònia, l’envià a estudiar a Itàlia Tornà a Dresden el 1629 i es dedicà a instruir cantants i instrumentistes de tiorba El 1632 arribà a ser inspector de música instrumental de la cort i el 1638, quan Schütz marxà cap a Dinamarca, ocupà el càrrec de director de música de la capella reial La seva única obra coneguda és la collecció de trenta cançons amb acompanyament de baix continu titulada Arien und…

Pertanyent a una família de músics, estudià amb R Taylor a Edimburg Viatjà a Hamburg per conèixer CPE Bach, de qui es feu amic Després d’una estada a Portugal decidí marxar a Amèrica Residí durant un cert temps a Nova York però el 1786 es traslladà a Filadèlfia, on s’establí definitivament Es guanyà la vida com a professor de música i organitzador i director de concerts a la New Company de Baltimore, creada per ell juntament amb l’actor Thomas Wignell, per a la qual compongué un gran nombre d’obres escèniques Pel que fa a la seva música instrumental, cal destacar les sonates per a piano, que…

El 1948 començà els estudis de piano amb J Amparán, i el 1952 ingressà al Conservatori Nacional de Música, on estudià harmonia amb R Halfter Posteriorment perfeccionà el piano amb A Brendel i A de Larrocha i cursà acústica i música electrònica a la Schola Cantorum de París El 1957 esdevingué pianista titular de l’Orquestra Simfònica Nacional i professora d’acústica a l’Instituto Politécnico Nacional Compongué obres que mostren un domini de les tècniques d’avantguarda provinents de Darmstadt, com el control dels procediments aleatoris que especifiquen durades exactes, dinàmiques…

Consisteix a obrir només parcialment una o més de les bombes, prement el pistó o clau corresponent a la meitat o dos terços del seu recorregut complet La columna d’aire queda així estrangulada, amb la qual cosa s’obté un so d’afinació poc determinada, de punyent timbre nasal El recurs s’acostuma a completar obrint gradualment la bomba o bombes fins al recorregut complet al mateix temps que s’ajusta l’acció a l’embocadura per arribar a una nota d’afinació determinada El primer a desenvolupar-lo plenament fou Rex Stewart, a partir del 1938, com mostren els seus solos gravats amb l’…

És una extensa xarxa de comunicacions, basada en una infraestructura preinca, que connectava els diferents centres de producció, administratius i cerimonials que fou vital per al comerç i la defensa de l'imperi Construïda a una altitud de més de 5000 m de mitjana, unia els cims més alts dels Andes amb la costa, travessant selves tropicals, valls i deserts, un territori que avui es troba inclòs dins de diversos països Argentina, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú i Xile El Gran Camí Inca, de 5200 km aproximadament, fou l'eix principal de tota la xarxa Al segle XV aconseguí la seva màxima…