Resultats de la cerca
Es mostren 1301 resultats
Federació Catalana de Vol a Vela
Esports aeris
Organisme rector del vol a vela a Catalunya.
Fundada el 1933, promogué la pràctica del vol sense motor a Catalunya Tingué la seu a Barcelona i el seu primer president fou Joaquim Pahissa El tècnic més destacat fou Marià Foyé, impulsor del vol a vela a Catalunya Organitzà les edicions del 1933 i 1934 de la Setmana de Vol Sense Motor, així com altres llançaments pel territori català Al juliol del 1934 organitzà el primer curs d’instructors de vol sense motor Després de la mort de Marià Foyé al febrer del 1937, adoptà el seu nom en reconeixement a la seva tasca Desaparegué al cap de poc
catalitzador
Transports
Aparell emprat per a reduir l’emissió de substàncies tòxiques dels gasos d’escapament produïts pel motor tèrmic d’un vehicle fins a uns límits mínims, fixats per norma, i basat en la combustió catalítica d’aquests gasos.
Utilitzat en els automòbils moderns, és d’ús obligatori per a tots els vehicles sortits al mercat després de l’1 de gener de 1993, els quals l’han de dur incorporat de fàbrica Els valors baixos dels gasos tòxics residuals són impossibles d’aconseguir amb els motors de combustió interna corrents i per això cal recórrer a la incorporació d’un convertidor catalític muntat a l’escapament Entre els diferents tipus de catalitzadors, el més corrent per als vehicles de turisme és el de tres vies, anomenat així perquè elimina tres tipus de gasos CO monòxid de carboni, HC hidrocarburs residuals o…
sistema expert
Electrònica i informàtica
Sistema basat en la intel·ligència artificial que integra una base de coneixements (conjunt de dades i programes que contenen els coneixements heurístics i factuals corresponents a un camp determinat), un motor d'inferències i les eines necessàries per a solucionar problemes en un camp determinat.
Els sistemes experts són constituïts per programes que modelitzen l’experiència d’un expert, com es ara l’experiència acumulada necessària per a la diagnosi mèdica Les àrees d’aplicació dels sistemes experts són la interpretació de dades químiques, geològiques, etc, la predicció, la diagnosi avaries, malalties, etc, el disseny, la planificació, la gestió, etc Un sistema expert es caracteritza pel fet d’ésser flexible , en el sentit que pot ésser canviat i ampliat fàcilment, i pel fet d’ésser entenedor , en el sentit que pot explicar el contingut de la seva base de coneixements i les seves…
cicle dièsel

1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.
En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet, el cicle pràctic difereix del teòric…
grua de ploma
Construcció i obres públiques
Grua en què es diferencia una infraestructura o tren de rodada i una superestructura.
La infraestructura es constitueix per un sistema de cadenes o de pneumàtics i un motor que els impulsa i està unida a la superestructura mitjançant una corona de gir que permet un gir relatiu entre ambdues de 360° A la superestructura hi ha una ploma, una cabina, un motor, uns cabrestants i un contrapès La ploma, que pot ser d’ànima plena o, més comunament, de gelosia metàllica, disposa d’un cable d’elevació, unit a un argue El motor i el contrapès sempre són situats de cara a la ploma per a facilitar l’estabilitat de la grua Hi ha configuracions i…
servofrè
Transports
Servocomandament que permet i assegura l’accionament dels frens d’alguns vehicles automòbils, especialment dels pesants, amb un esforç limitat del conductor.
En el servofrè pneumàtic , l’accionament del pedal per part del conductor posa en comunicació el tub d’aspiració del motor amb un cilindre l’èmbol del qual diafragma , en ésser atret per la depressió, ajuda a empènyer la tija que acciona l’èmbol del cilindre mestre servofrè de depressió o injecta al cilindre aire comprimit, procedent d’una bomba accionada pel motor del vehicle, que actua sobre el diafragma servofrè de compressió En el servofrè hidràulic la pressió de l’oli del circuit hidràulic és reforçada per l’oli comprimit per una bomba també accionada pel…
Carles Albert Simó Andreu
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Durant la joventut freqüentà l’aeròdrom de Ca n’Oriac 1928-33 i l’aeròdrom Canudas 1934-36 Fou membre de la secció de vol sense motor de l’Aeroclub de Catalunya i participà en diverses jornades de vol a vela, com la Setmana de Vol sense motor de Sabadell 1935 Obtingué el títol de pilot sense motor 1935 i el de pilot civil 1936 Als anys quaranta inicià la seva collaboració amb l’Aeroclub de Sabadell, tot i que no rebé una nova llicència de pilot del Ministeri de l’Aire fins el 1954 A partir de llavors començà a exercir com a professor de l’Aeroclub…
Fernand Forest
Enginyer i inventor alvernès.
Contribuí de forma decisiva al desenvolupament del motor d’explosió per a automòbils Patentà un motor de gasolina de 4 cicles i 4 cilindres 1891 i inventà l’encesa per magneto
màquina polidora
Tecnologia
Màquina emprada en diverses indústries i en diversos oficis per a polir superfícies planes de diversa natura, especialment metàl·liques, de marbre, de pedra, de vidre, etc, tot deixant-les llises i brillants.
Les polidores solen ésser constituïdes per un motor, generalment elèctric, el qual acciona a través de l’arbre motor un element fregador, com una mola, un raspall circular, un disc metàllic o de fusta recobert de paper de vidre, de cuir, de camussa, etc Algunes polidores emprades per a polir paviments són proveïdes de rodes que permeten de desplaçar-les damunt d’aquells Unes altres polidores, com les de polir peces de marbre, disposen d’una taula fixa que suporta la peça que hom vol polir, i l’element fregador o abrasiu és disposat en un capçal mòbil, eventualment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina