Resultats de la cerca
Es mostren 1545 resultats
Sant Pere d’Elna
Art romànic
Segons una tradició incerta —ja vigent al segle XIV— aquesta església, avui desapareguda, hauria estat la successora de la catedral primitiva segle VI, consagrada a sant Pere i situada a la Vila Baixa Unes sepultures paleocristianes o visigòtiques, trobades fora de la muralla i a l’est de la Vila Baixa podrien ser un indici de la seva situació Existia encara als segles IX i X, i fou objecte de donacions els anys 858, 922 i 934
Sant Antoni de Calaceit
Poblat ibèric situat a la serra de Sant Cristòfol, al turó de Sant Antoni, al S de Calaceit (Matarranya).
És un dels més grans i dels més ben coneguts de la comarca Excavat extensament pel Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de PBosch i Gimpera 1915-19 i publicat en detall per Francesca Pallarès 1965 És protegit per una bona muralla conserva diversos carrers i els conjunts de cases corresponents Fou habitat durant els segles V-III aC Els materials es conserven al Museu d’Arqueologia de Barcelona
Castell de Privà (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Panoràmica general del turó de Privà amb les restes del castell i de l’església de Santa Margarida ECSA - JGiralt Dominant el barranc de la Ribera, única via de comunicació des del riu Noguera Pallaresa cap a Vilanova de la Sal, s’aixeca el turó on són situats tant aquest castell com l’església de Santa Margarida de Privà Mapa 32-13327 Situació 31TCG185404 És una mica difícil d’arribar-hi El camí més curt i fàcil és camp a través, o bé per la banda de ponent o bé per la meridional, sempre partint des de la pista que porta de Vilanova a l’antic baixador del tren, sobre el riu Noguera…
Castell de Palmas (Camporsin)
Situació Restes del castell, que foren aprofitades per una explotació agrícola, on s’evidencia la torre i un sector de la muralla que l’encerclava ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell, reaprofitades per una explotació agrícola, són a migdia de Camporsin, al peu del camí que s’enfila cap al coll d’en Gues Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′47″ N-Long 2° 27′24″ E Hom arriba a Palmas per una carretera que surt de Camporsin el recorregut és d’uns 2 km PP Història La primera referència del lloc de Palmas data de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú…
La ciutat medieval de Barcelona
Art romànic
Arqueologia urbana medieval Vista general de les excavacions de l’antic barri de Ribera, a la plaça Comercial ECSA - Servei d’Arqueologia de la Ciutat Els estudis de Barcelona a l’època medieval han estat basats, fins fa poc temps, en treballs de recerca sobre fonts documentals escrites La recerca arqueològica ha estat reservada gairebé exclusivament al coneixement de l’antiguitat romana o bé a la reconstrucció de períodes anteriors mancats d’altres fonts d’informació Qualsevol de les excavacions que han estat fetes a la ciutat discriminava les etapes i produïa forts greuges comparatius vers…
el Puntal dels Llops
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal d’Olocau (Camp de Túria).
És un petit nucli de 650 m 2 , situat sobre un esperó rocós als estreps meridionals de la serra de la Calderona, en un indret de considerable valor estratègic Era protegit per una muralla, conservada en una alçada de 4 m, a l’interior de la qual hi havia disset habitacions, distribuïdes a banda i banda d’un únic carrer central Els edificis no semblen haver estat habitats per unitats familiars, sinó que el lloc probablement fou ocupat per una guarnició militar
Plaza de Armas de Puente Tablas
Poblat ibèric del terme municipal de Jaén.
Ocupa un altiplà de 5,5 ha de superfície i està delimitat per una potent muralla L’àrea central estava urbanitzada amb un sistema viari ortogonal que defineix un total de nou blocs d’habitació, possiblement ocupats per unes 165 cases i unes 750 persones Se suposa que aquest espai central, on s’ha documentat l’existència de cases complexes, era ocupat per l’elit aristocràtica, mentre que les àrees perifèriques devien correspondre a altres grups socials, com ara esclaus o artesans
Pech de Mau
Poblat protohistòric del terme municipal de Sigean (Aude, Llenguadoc).
Situat sobre un turó triangular d’1,1 ha que en l’antiguitat estava vorejat pel riu i l’estany de Berre, l’únic costat accessible quedava protegit per una potent muralla dotada de torres El lloc fou ocupat entre el s VI aC i el final del s III aC, en què fou destruït violentament La presència de nombrosos materials d’importació i de diverses inscripcions sobre plom fan pensar que es tractava d’un centre d’intercanvi comercial
Los Villares
Poblat ibèric del terme municipal de Caudete de las Fuentes (Plana d’Utiel).
Construït damunt d’un turó de poca altitud, però amb un considerable valor estratègic per la seva situació en una cruïlla de camins, fou ocupat des del s VII aC al s I aC És encara poc explorat, però es coneix l’existència d’una muralla de dimensions considerables, i l’estructura interna mostra una organització urbanística avançada S'hi han trobat indicis d’una producció vinícola important S'identifica amb la ciutat ibèrica de Kelin, coneguda per l’epigrafia numismàtica
Castell de les Fonts (Calce)
Art romànic
Les seves escasses restes són situades al costat de l’església de Santa Maria de les Fonts El castell de les Fonts, casal de l’important llinatge dels Fonts, és documentat des del 1273 Segons l’inventari dels béns de Lúdrigo de Póbols, successor de Gausbert II des Fonts i mort el 4 de setembre de 1412 inventari del 26 de setembre de 1412, la casa dita “lo castell” del lloc de les Fonts afrontava amb l’església i la muralla del poble
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina