Situació
Restes del castell, que foren aprofitades per una explotació agrícola, on s’evidencia la torre i un sector de la muralla que l’encerclava.
ECSA - A. Roura
Les restes d’aquest castell, reaprofitades per una explotació agrícola, són a migdia de Camporsin, al peu del camí que s’enfila cap al coll d’en Gues.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 21′47″ N-Long. 2° 27′24″ E.
Hom arriba a Palmas per una carretera que surt de Camporsin; el recorregut és d’uns 2 km. (PP)
Història
La primera referència del lloc de Palmas data de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú; segons aquesta escriptura, el mencionat comte cedí al monestir de Sant Pau de Monisat (o de Fenolhet) un alou situat in Palmas, al comtat de Fenollet.
Sector nord de la muralla del castell, amb una poterna aparedada i els merlets espitllerats, sota els quals hi ha vestigis d’un camí de ronda.
ECSA - A. Roura
L’any 1023, un tal Seguièr llegà també el seu alou de Palmas (villa Palmes) al cenobi de Sant Miquel de Cuixà, amb la clàusula que el seu germà Sicard i la seva esposa Adelaida el tindrien pel monestir de Cuixà, durant les seves vides, mitjançant el pagament anual d’un sester de pa i de vi. El 1026 els dits esposos, Sicard i Adelaida, bescanviaren amb l’abadia de Cuixà el seu alou de Camporsin per l’alou de Cuito, a Palmas, per fruir-ne a títol vitalici, i convingueren que, a la seva mort, tot el conjunt de béns tornaria a Cuixà.
Als segles XII i XIII una família anomenada Palmes, probablement emparentada amb els personatges precedents, tenia el feu de Palmas.
Al darrer quart del segle XIII, Sibil·la de Palmes, hereva única, en casar-se amb Jaume de Millars, senyor de Nefiac (Rosselló), descendent d’una branca dels Castellnou, aportà la senyoria de Palmas a la família Millars, que la posseïa encara al segle XIV. Entre el 1456 i el 1476 la detenia Bernat de Saltó i, l’any 1653, Joan Lluís de Casteràs, senyor igualment de Sornian. (PP)
Castell
Planta de la torre del castell.
R. Mallol, segons informació de L. Bayrou
Els vestigis existents d’aquest castell consten essencialment d’una torre de planta quadrangular de tres pisos que fa 6,20 × 6,10 m, amb murs d’1,80 m de gruix, deixant un espai utilitzable sensiblement quadrat de 2,60 m de costat al nivell del terra. Hom pot remarcar-hi, al llenç occidental, dues espitlleres. Aquesta torre només era accessible per una porta situada al primer pis. Degué ser construïda al segle XII.
L’encerclava una muralla de planta quadrangular de la qual no queda res més que l’angle nord-oest. Encara hi ha vestigis d’un camí de ronda i d’un emmerletat. Els merlets són travessats d’espitlleres. També hi ha una poterna coberta amb arc apuntat, actualment aparedada, al pany nord. Aquest recinte sembla datar de la fi del segle XIII o del començament del segle XIV. (LB-PP)
Bibliografia
- Abadal, 1954-55, vol. VIII, doc. 92, pàgs. 309-312
- Pous, 1973, pàgs. 74-75
- Buron, 1989, pàgs. 138-139