Resultats de la cerca
Es mostren 1179 resultats
haussa
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà de raça sudanesa que habita a les repúbliques de Nigèria i Níger.
Per contacte amb els fulbes i amb els pobles musulmans de raça blanca, del nord, els hausses han estat islamitzats Agricultors sedentaris, es dediquen als treballs artesans Excellents marroquiners, treballen el lleutó, les perles de vidre i els teixits, brodats amb gran habilitat Es dediquen, a més, al comerç de llurs productes per tota l’Àfrica negra
nogai
Etnologia
Individu d’un poble turc format a partir de la gran horda nogai i establert al N de Caucàsia.
Els nogais, musulmans sunnites, constituïen tribus i criaven bestiar En el curs dels segles XVI i XVII foren impellits pels calmucs calmuc, i al segle XIX s’establiren definitivament a la vall del Kuban’ uns 52000 individus La llengua nogai pertany al grup turquès El 1930 començà a ésser escrita amb caràcters llatins, i des del 1938, amb caràcters ciríllics
Antoni Serrano
Serra
Marí.
Inicialment fou soldat Es distingí en la reconquesta d’Hostalric de mans dels francesos 1694 Lluità també a la defensa de Ceuta 1695-99 i hi perdé la mà dreta amb tot i això continuà actiu en la marina i assolí el comandament d’una esquadra 1725 Morí en tornar a Alacant després d’una expedició punitiva contra els musulmans
Burhanuddin Rabbani
Política
Polític afganès d’ètnia tadjik.
L’any 1963 es graduà en teologia islàmica a la Universitat de Kabul, i hi exercí la docència fins el 1966, que anà a Egipte a ampliar estudis a la universitat islàmica d’al-Azahar d’El Caire, on entrà en contacte amb els Germans Musulmans Graduat el 1968, fou el primer a traduir els llibres de Sayid Qutb, el principal ideòleg de l’islam radical, al persa En tornar a l’Afganistan, es reincorporà a la Universitat de Kabul i hi organitzà la Jamaat al-Islam, equivalent persa o tadjik dels Germans Musulmans, composta bàsicament per membres d’aquesta ètnia En produir-se…
circumcisió
Història
Excisió total (si és parcial hom l’anomena incisió) del prepuci.
Ultra com a terapèutica contra la fimosi, ha estat practicada gairebé universalment a excepció dels pobles indoeuropeus, mongòlics i pocs altres en un sentit socioritual Ha revestit una importància especial com a manifestació religiosa entre els jueus i els musulmans Aquests, bé que no era prescrita per l’Alcorà, l’estengueren amb la islamització L’origen d’aquesta pràctica és desconegut, però cal pensar que es remunta a èpoques molt remotes Entre els jueus, probablement fou per causa de l’influx dels egipcis De seguida fou interpretada com a senyal d’aliança i com a distintiu…
Guillem Fava
Economia
Comerciant.
Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant la invasió francesa del 1285 Alfons III el recompensà amb el nomenament de cònsol a Tunis 1291 Cessà el 1294, però intervingué en operacions comercials particulars de Jaume II de Catalunya-Aragó Vers el 1300 tornà a ésser cònsol de Tunis La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans
dejuni
Religió
Privació voluntària d’aliment per motius ascètics o religiosos.
Practicat per nombrosos pobles de l’antiguitat egipcis, babilonis, grecs, jueus, romans i asteques, entre altres i, més recentment, per pobles primitius de l’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Oceania, el dejuni apareix sovint lligat als ritus d’iniciació En el seu sentit penitencial, present entre els jueus, cristians i musulmans ramadà , respon a una determinada concepció de la llei moral i del pecat
Pedro Álvares Cabral
Història
Militar
Almirall portuguès, descobridor del Brasil.
Nomenat l’any 1500 capità de la flota portuguesa de l’Índia, desembarcà al Brasil prop de Porto Seguro, des d’on es dirigí al cap de Bona Esperança costejà i explorà la costa d’Àfrica Oriental i arribà a Calcuta, on tingué un xoc amb els comerciants musulmans Finalment passà a Cotxim i a Cananor i hi embarcà espècies cap a Portugal, on retornà el 1501
Garcia I de Castella
Història
Comte de Castella (970-995), fill del comte Ferran González.
La llegenda l’anomena el de les Blanques Mans , i diu que fou víctima de la infidelitat de les seves dues mullers En realitat es casà només amb Ava de Ribagorça Lluità contra els generals sarraïns Galib i Almansor El 994 la seva muller i el fill Sanç dirigiren una rebellió contra ell El 995 fou fet presoner pels musulmans, que el portaren a Còrdova
‘Iṣām al-H̱awlānī
Història
Conqueridor àrab de les Balears i primer valí (904-12).
Malgrat que les Illes havien sofert diverses ràtzies per part dels musulmans, no fou fins a l’expedició d’'Iṣām que foren incorporades a l’emirat de Còrdova Urbanitzà la ciutat de Mallorca segons el model de Bagdad, i hi construí posades, mesquites i banys segons ibn Haldūn Probablement de la seva època daten l’Almudaina i els banys de l’actual carrer de Serra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina