Resultats de la cerca

Fou professor a Oxford 1883-97 Féu estudis sobre àlgebra, la teoria de nombres, les equacions i la geometria analítica, i establí la teoria dels invariants amb la collaboració del seu amic Arthur Cayley

Membre de la Royal Society i d’altres societats, fou professor a diverses universitats d’Europa i dels EUA Contribuí a l’estudi de l’anàlisi estructural algèbrica, dels nombres hipercomplexos i de les matrius

Féu recerques importants a Madràs i al Trinity College de Cambridge Anglaterra sobre la teoria dels nombres i la teoria de les particions i de les fraccions contínues Publicà Collected Papers 1927, reeditat el 1962

Fou un defensor constant del dret català Collaborà en El Semanario de Palamós , El Eco Bisbalense , i La Lucha de Girona Publicà El contrato enfitéutico en Cataluña , conocido con los nombres de censo o establecimiento 1889

Tota successió és una xarxa x 1 , x 2 , x 3 , , on el conjunt dirigit utilitzat per a fer l’índex dels elements és el dels nombres naturals En anàlisi, la convergència per xarxes generalitza la seqüencial

La matemàtica com a llenguatge L’escrit que us presentem a continuació són els deures d’un noi rus Podeu endevinar quin exercici li ha demanat el seu professor de matemàtiques perquè el faci a casa Es tracta, com pot deduir algú que tingui una mínima noció de matemàtiques, de la resolució d’una equació de primer grau Però, si no entenem el rus, com podem entendre el tema a què es refereixen les operacions escrites més amunt Doncs perquè estan escrites en un llenguatge compartit per nosaltres amb els nois russos Aquest llenguatge, que tenen en comú els joves de tot el món anomenat civilitzat,…

És famós a la Bíblia per la seva feracitat segons el Llibre dels Nombres , els israelites, després de vèncer llur veí Og, assignaren Basan a la tribu de Manassès L’altiplà fou conegut també amb el nom de Batanea

Format a la Universitat de Brusselles i a París, és especialista en geometria algèbrica i en teoria dels nombres El 1974 demostrà la conjectura de Weil, formulada trenta anys abans, i el 1978 li fou atorgada la medalla Fields

Fou catedràtic de geometria a Oxford i de matemàtiques pures a Cambridge Investigà la teoria dels nombres, especialment la teoria de les funcions El 1908, simultàniament però independent del metge alemany Wilhelm Weinberg, formulà la llei de Hardy-Weinberg

L’existència de conjunts inductius cal imposar-la per mitjà de l’axioma de l’infinit El fet que existeixi un conjunt inductiu implica l’existència d’un conjunt inductiu mínim, que és precisament el conjunt ℕ dels nombres naturals