Resultats de la cerca
Es mostren 1328 resultats
Johannes Heugel
Música
Compositor alemany.
Sovint ha estat identificat amb Johannes Heygel ex Teckendorf, nascut a Deggendorf, però no hi ha cap prova que avali aquesta identificació Es formà a la Universitat de Leipzig Probablement fou deixeble de Thomas Sporer a Estrasburg Vers el 1535 entrà al servei de la cort de Kassel i arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella el 1547 Estigué actiu a Kassel durant prop de cinquanta anys, fins al moment de la seva mort En aquesta ciutat es conserven més de 500 composicions seves copiades en una dotzena de manuscrits pel mateix Heugel, juntament amb obres d’altres autors La major part de la…
ona

Propagació d’ones circulars transversals en la superfície d’un líquid (dalt) i gràfic d’una ona sinusoïdal (baix)
© Fototeca.cat
Geografia
Geologia
Moviment oscil·latori de les aigües de la mar en sentit ascendent i descendent.
Les partícules d’aigua tenen un moviment ellíptic o circular, però realment resten en el mateix lloc Ara bé, si la profunditat disminueix notablement, en el cas de les ones més properes a la costa, existeix llavors una veritable deformació del moviment oscillatori i l’aigua de les ones es llança literalment cap al litoral En una ona hom distingeix la cresta , o part més alta, i el si o part més baixa, la longitud d’ona o distància entre dues crestes, l' altura , desnivellació entre la part convexa i la còncava, la velocitat de propagació i la relació entre altura i longitud d’ona…
Bartolomeo Giuseppe Guarneri
Música
Constructor italià d’instruments de corda.
És conegut com a Guarneri del Gesù perquè a les etiquetes, al costat del seu nom, hi figura una creu amb les lletres IHS, abreviatura del nom de Jesucrist en grec Va crear un model propi i els seus violins no s’assemblen ni als d’Amati ni als de Stradivari Els bombats són més arrodonits, el cap i la voluta més estilitzats, i les efes són d’un estil gòtic molt peculiar Va construir 200 violins, però cap viola ni cap violoncel És el lutier més important de Cremona després d’Antonio Stradivari i, com ell, va crear escola Els violins de Bartolomeo Giuseppe Guarneri, des del punt de vista de la…
Karl Elmendorff
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a Colònia, i debutà a la seva ciutat natal abans de convertir-se en director de l’Òpera de Berlín, càrrec que exercí entre el 1925 i el 1932 Establert posteriorment a Munic, compaginà la seva tasca al capdavant de l’Òpera de la ciutat bavaresa amb actuacions a Bayreuth, on dirigí entre el 1927 i el 1942 En 1932-44 ho feu als teatres d’òpera de Wiesbaden, Mannheim i Dresden, on el 1943 substituí Karl Böhm El mateix any dirigí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la Tetralogia wagneriana L’or del Rin , La valquíria , Sigfrid i El capvespre dels déus Després de la Segona Guerra…
Christian Franz Ludwig Friedrich Rummel
Música
Compositor, pianista i director alemany.
Adquirí la seva formació musical a Mannheim, i rebé lliçons de GJ Vogler Després seguí una vida atzarosa com a director de bandes militars, fins que fou fet presoner en la guerra napoleònica Deixà l’exèrcit després de la batalla de Waterloo, i el 1815 ingressà en l’orquestra del duc Guillem de Nassau com a director D’ençà d’aquest moment la seva vida feu un nou tomb convertí l’orquestra del duc en una de les millors de l’època i començà una important carrera com a concertista per Alemanya, Suïssa i Bèlgica Conegué l’obra de L van Beethoven, que influí notablement en les seves…
Alain
Filosofia
Pseudònim del pensador francès Émile-Auguste Chartier.
Professor a l’escola normal de Rouen i des del 1909 fins al 1913 al Licée Henri IV de París Defensà un humanisme individualista basat en els valors de la cultura clàssica Les seves idees influïren notablement sobre l’escola normal, que reorientà la seva pedagogia vers la formació d’un pensament lliure i moral més que no pas cap a l’acumulació de coneixements Desenvolupà una important tasca política, sobretot de caire pacifista s’oposà a la guerra perquè produïa la paralització de les responsabilitats morals Com a pensador fou famós pels seus Propos , uns 5 000 articles publicats…
inversió
Música
Estat d’un acord que té com a baix una nota diferent a la fonamental.
Quan en el baix es troba la 3a es parla de 1a inversió o acord de sexta quan es troba la 5a es parla de 2a inversió o acord de sexta i quarta es parla de 3a inversió o acord de segona quan la nota més greu és la 7a vegeu l’ex 3 d’ acord La presència de les inversions, que en funció del context sintàctic poden tenir diferents interpretacions acord de sexta , acord de sexta i quarta , suposa una important font de variació i riquesa harmòniques, ja que un mateix acord presenta, segons els seus estats, sonoritats diferents D’altra banda, les inversions amplien notablement les…
anàlisi de traces
Química
Conjunt de tècniques analítiques adients per a la identificació i determinació, quan aquesta és possible, de traces d’elements o composts en mescles.
La importància d’aquesta anàlisi resideix en el fet que els components presents en una mostra, a nivell de traces, poden influir notablement tant en les aplicacions tecnològiques dels materials com en llurs propietats biològiques Des d’un punt de vista general, les tècniques per a l’anàlisi de traces han de presentar una elevada sensibilitat, i en són complementàriament importants les característiques de selectivitat, precisió, rapidesa i caràcter no destructiu Pel que fa a l’anàlisi de traces d’elements, les tècniques més apropiades són les colorimètriques i espectroscòpiques…
Devotio Moderna
Escola espiritual creada als Països Baixos a la fi del s XIV, amb unes certes influències de la mística germànica i neerlandesa i de l’escola franciscana, però més intimista i personalista.
El desig d’atreure els laics i la gent senzilla a la contemplació emmenà a la sistematització de l’oració metòdica Geert Groote Deventer, Països Baixos 1340 — 1384 creà els germans i les germanes de la vida comuna, organitzats en beguinatges, i el seu deixeble Florens Radewijns, els canonges regulars de Windesheim Des del s XV, tots es dedicaren també a l’ensenyament Partint del De quattuor generibus meditationum sive contemplationum de Groote, els de Windesheim desenvoluparen el corrent intimista Tomàs de Kempis i el corrent metòdic, sobretot en el Rosetum exercitiorum spiritualium del…
columbofília
Història
Interès pel foment de la cria i el millorament dels coloms.
De la simple afecció a la cria de coloms, molt estesa al Principat i especialment a Barcelona, a la darreria del s XIX hom passà a la cria de coloms missatgers com a activitat esportiva El 1873, Camil Fabra, director de l’agència Fabra de notícies, utilitzà coloms missatgers per aquest mitjà comunicà a Barcelona l’arribada del rei Alfons XII, el 1875 Per iniciativa de Diego de la Llave, hom fundà a Barcelona, el 1889, la Societat Columbòfila de Catalunya, la primera dels Països Catalans i de la península Ibèrica El mateix any es fundà la revista “La Paloma Mensajera”, òrgan, des del 1904, de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina