Resultats de la cerca
Es mostren 301 resultats
Sant Tomàs o Sant Martin de Casarilh (Vielha)
Art romànic
Situació Vista de conjunt des del costat sud-est És un edifici tan modificat que gairebé ha perdut el seu caràcter original F Junyent-A Mazcuñan L’església, que és la parroquial de Casarilh, es dreça a la banda occidental de la població, composta per un reduït grup de cases que s’escampen al costat de la carretera del port de la Bonaigua, a la riba dreta de la Garona Mapa 149M781 Situació 31TCH225300 S’hi arriba des de Vielha per la carretera C-142, amb un recorregut d’uns 3 km aproximadament FJM-AMB Església Es tracta d’una construcció d’origen romànic, actualment emmascarada per un seguit…
sauropterigis
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinaptosaures, de tronc massís i gros, de forma ovalada i amb la pell nua, cua curta, coll molt llarg, cap serpentiforme molt petit, amb les extremitats convertides en aletes però conservant els cinc dits englobats dins la paleta formada per la cua i el peu, i generalment de dimensions gegantines.
La fossa temporal superior era molt ampla i els orificis nasals ocupaven una posició superior Eren rèptils aquàtics i ictiòfags, que capturaven els peixos amb l’ajuda del seu llarg coll Habitaven a la mar, durant tota l’era secundària
hipopòtam

Hipopòtam
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer del subordre dels suïformes de la família dels hipopotàmids, que pot atènyer 4,50 m de llargària, 1,65 d’alçària i 4,5 tones de pes, de pell gruixuda i nua, cap i boca enormes i potes curtes, amb les orelles, els ulls i els orificis nasals en posició periscòpica al pla superior del cap.
És gregari i d’hàbitat aquàtic, però es desplaça amb facilitat per terra, on pot arribar a córrer a 40 km/h Habita als llacs, rius i terrenys pantanosos d’Àfrica, des del sud del Sàhara fins a l’extrem meridional del continent
solenodont

Solenodont
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels solenodòntids, d’uns 30 cm de llargada i 1-1,2 kg de pes, d’aspecte d’una gran musaranya, amb el musell prolongat en una petita trompa nua al seu extrem que duu al costat els orificis nasals, i proveïda en la seva base de llargues i nombroses vibrisses.
Els ulls són molt petits, les orelles grosses, i les extremitats tenen cinc dits La cua, bastant semblant a la de les rates, és grossa, té fins a 25 cm de llargada i és proveïda d’escates Inclou dues espècies nocturnes i de règim insectívor, bé que també mengen arrels i fruita Totes dues espècies són en perill d’extinció per l’arribada d’animals domèstics gossos, gats i, sobretot, de les mangostes, introduïdes per combatre les serps, que es convertiren en terribles depredadors d’aquests animals
taula de canvi
Història
Lloc on els canviadors posaven les monedes i feien el canvi manual d’unes monedes per altres.
Hi havia canviadors ambulants, que compraven i venien, sobretot a les fires, on paraven la taula —negoci que perdurà fins al s XVIII—, i, almenys des del s XIII, canviadors sedentaris, establerts a les ciutats, que, a més del negoci del canvi manual de monedes, feien altres operacions, avui considerades bancàries dipòsits en compte corrent, crèdits comercials, pagues per compte d’altri, assignacions de pagament, etc Aquests són pròpiament els canviadors que han donat origen a la banca moderna, dels quals als Països Catalans hi ha referències documentals segures de la primera meitat del s XIII…
Santuari de Montgarri (Salardú)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici, a la part inferior del mur de la qual és visible l’aparellat alt-medieval, amb arcades fetes amb blocs de pedra posats a plec de llibre A Benet Aquest santuari es dreça a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, als vessants meridionals de les muntanyes de Bandolèrs i d’Eth Trau dera Esca, prop del poble d’Eth Dossau Mapa 149M781 Situació 31TCH368365 S’hi va per una pista forestal que, amb inici a Bagergue, travessa el pla de Beret i avança seguint el curs de la Noguera Pallaresa fins a arribar al santuari Actualment, és preferible anar-hi per una…
paó

Paons mascle (esquerra) i femella
(CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de marcat dimorfisme sexual, de 100 a 125 centímetres de llargada, cara nua i blanca, cresta de plomes rígides, cap, coll i pit blaus, ales i cua brunes, aquesta coberta de llargues plomes d’un verd i d’un daurat iridescents amb una taca oval a l’extrem, les quals pot dreçar formant ventall.
Els mascles atenyen de 100 a 125 cm sense comptar la falsa cua, formada per les supracaudals i tenen el cap, el coll i el pit de color blau metàllic, les parts superiors grisenques amb ratlles fosques i les ales i la resta del cos marró fosc presenten un plomall al cap les supracaudals poden atènyer 150 cm, són d’una gran bellesa i poden ésser desplegades en ventall durant les exhibicions nupcials Les femelles no arriben als 100 cm, són de plomatge inconspicu, tenen el plomall del cap més reduït i llurs supracaudals són de dimensions normals És originari de Sri Lanka i del sud de l’Índia,…
Sant Serni de Meranges
Art romànic
Situació Vista de l’església des de la banda de llevant, ambl’absis i l’inici de la nau, als quals s’adossa un cosd’edifici molt més tardà ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Serni és al bell mig del poble de Meranges, situat a 1 540 m d’altitud, als vessants sud-occidentals del Roc Roig, sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del riu Duran Mapa 35-10 216 Situació 31TDH003002 Des del poble de Ger, situat al km 172 de la carretera N-260, surt en direcció nord-oest la carretera local que, després de 10 km, porta a Meranges RMAE Història La parròquia de Meranicos és esmentada en…
Castell de Vilademàger (la Llacuna)
Art romànic
Situació Vista aèria del penyal on s’alcen les ruïnes del castell i l’església de Sant Pere de Màger ECSA - J Todó Les ruïnes del castell, dins l’àmbit de les quals hi ha l’església de Sant Pere, són bastides al cim d’un espadat, a uns 712 m d’altitud, a la banda sud-oriental de la plana de la Llacuna, dominant la població actual Mapa 35-16419 Situació 31TCF790926 Hom hi pot accedir per un camí que té l’inici a l’extrem est de la Llacuna El camí carreter passa pel costat de les escoles, del cementiri i, després de deixar a mà esquerra el camí que va a cal Marquet, arriba a una esplanada que…
os rentador
os rentador
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels prociònids, d’uns 60 cm de llargada i 30 d’alçada fins a la creu, amb la cua de 40 cm, complexió robusta, potes petites i abundantment cobertes de pèl, mans i peus amb la planta nua, dits fins i cara allargada en un curt musell a la base del qual hi ha els ulls, que són molt vius.
El pelatge, de color gris groguenc tacat de negre, presenta unes característiques taques negres al voltant dels ulls, que formen com una mena de màscara, i unes anelles clares i fosques a la cua És de costums nocturns, hàbil grimpador i nedador, i de règim alimentari omnívor però amb preferència pels animals aquàtics, com ara peixos, amfibis, crustacis, etc, que renta amb l’aigua a fi de treure’ls la sorra abans de menjar-se’ls És gregari i habita a les zones forestals properes als corrents d’aigua o llacs de tota l’Amèrica del Nord i l’Amèrica Central
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina