Resultats de la cerca
Es mostren 1920 resultats
àcid metanílic
Química
Àcid obtingut per reducció de l’àcid 3-nitrobenzensulfònic.
La seva sal sòdica és emprada en l’obtenció de colorants i en la síntesi de sulfamides
goma
Tecnologia
Adhesiu, especialment l’obtingut a base de substàncies vegetals.
oli de bergamota
Cosmètica
Perfumeria
Oli essencial obtingut en esprémer la pela de bergamota.
És un líquid d’un color que va de groc fosc a verd, d’olor agradable, gust amarg, que es descompon per l’acció de la llum i que conté principalment acetat de linalil 34-45%, limonè i linalol És emprat en cosmètica i en perfumeria i, en alguns casos, com a agent clarificant en les preparacions microscòpiques
sulfur d’alumini
Química
Sòlid grisós, obtingut escalfant alumini en pols amb sofre.
Amb aigua dóna H 2 S
fosfomicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic obtingut per fermentació de soques de Streptomyces fradiae
.
La seva estructura química és senzilla i molt polar Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 94°C, soluble en aigua actua inhibint la primera fase de la síntesi de la paret bacteriana i és activa contra bacteris grampositius i gramnegatius És administrada en forma de sal sòdica o càlcica, i per via oral Hom aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de dues hores
àcid ciclàmic
Química
Àcid bastant fort obtingut per sulfonació de la ciclohexilamina.
La seva sal sòdica és emprada com a edulcorant no nutritiu ciclamat
fosfat de calci
Farmàcia
Química
Cadascuna de les sals de calci derivades de l’àcid fosfòric.
El fosfat de calci tribàsic Ca 3 PO 4 2 constitueix la major part de l’esquelet dels vertebrats en el regne mineral es presenta associat amb el fluorur de calci i constitueix l’apatita molt poc soluble en aigua, pot ésser obtingut per reacció de l’àcid fosfòric amb lletada de calç fins a assolir un medi fortament bàsic El fosfat de calci dibàsic CaHPO 4 es presenta a la natura en forma anhidra monetita o dihidratada brushita hom l’obté per acció dels àcids sobre el fosfat de calci tribàsic que cristallitza en forma dihidratada El fosfat de calci monobàsic CaH 4 PO 4 2 és…
voraviu

Voravius per a trama tallada (a dalt i al centre) i contínua (a baix)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Vora resistent d’una tela, teixida de manera que no es pugui desfilar.
Sovint el voraviu té també una finalitat d’adornament, com en la tela de paraigua Com que en els voravius sol haver-hi més densitat d’ordit, cal emprar un lligat que permeti a la trama d’entrar més fàcilment És corrent el voraviu francès , que lliga un acanalat de 2,3 o 4 El fals voraviu , obtingut mitjançant lligats de gasa de volta, té per missió evitar que els fils d’ordit s’esmunyin en els voravius quan s’han de tallar totes les passades de trama, com en teixir més d’una peça en els telers de llançadora i sempre en els telers sense llançadora En aquests últims hom pot també…
macroinstrucció
Electrònica i informàtica
Instrucció d’un llenguatge assemblador que designa un grup fix d’instruccions que s’han d’executar per a dur a terme una tasca concreta.
Les macroinstruccions d’usuari o d’alt nivell permeten l’automatització de tasques sobre les aplicacions En aquests casos, l’usuari crea una macroinstrucció com a combinació d’opcions de menú i de comandes de l’aplicació Per exemple, en un processador de texts, una macroinstrucció pot seleccionar el primer paràgraf, canviar-li el tipus de lletra, i afegir-li un encapçalament Les macroinstruccions de programador o de baix nivell permeten simplificar la lectura i l’escriptura de programes En compilar un programa que conté macroinstruccions, el compilador substitueix cada aparició del nom de la…
tremp
Tecnologia
Tractament al qual hom sotmet un metall per tal d’endurir-lo, especialment el que consisteix a escalfar-lo i refredar-lo ràpidament en submergir-lo sobtadament en un líquid fred.
El tremp millora notablement les qualitats mecàniques del metall en augmentar-ne el límit d’elasticitat, la resistència a la ruptura per tracció i la duresa Hom distingeix en aquest tractament dues fases fonamentals, en la primera de les quals s’esdevé una modificació de l’estructura interna del metall, a causa de la calor, a temperatures de prop dels 800°C per als acers, que en millora la duresa i la flexibilitat Si el refredament fos lent, s’esdevindria una nova modificació de l’estructura interna que li faria perdre les qualitats obtingudes La segona fase és el refredament ràpid, …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina