Resultats de la cerca

Formada a l’Escola Massana 1960-66, a l’Escola del Treball 1966-69, a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona 1971 i a la Facultat de Belles Arts, on es doctorà amb la tesi La influència de Joan Miró en la ceràmica contemporània espanyola 2006, treballà amb Llorens Artigas i Angelina Alòs Partí d’una tradició terrissaire catalana, d’arrel medieval, per evolucionar i ajudar a desenvolupar la creació ceràmica contemporània Començà a exposar l’any 1966, activitat que ha continuat individualment i collectiva Les seves peces, de formes irregulars, presenten protuberàncies i…

Vida i obra De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i es formà en centres jesuïtes d’Alacant, València, Tarragona i Girona Partí exiliat cap a Itàlia el 1767, sense haver rebut ordes majors, i se secularitzà el 1769 Residí a Ferrara, Venècia, on es casà, i —després d’un fugaç retorn a Espanya— Nàpols Durant els seus primers decennis a Itàlia publicà Odas de Filópatro Ferrara 1778-79, volums de poesia illuminista, i compongué quatre obres dramàtiques en prosa, inèdites A partir del 1800, traduí al castellà poemes del Pseudo-Ossian com  Fingal y Temora  i algunes…

La iniciativa de posar a l’abast dels investigadors allò que els dipòsits documentals valencians de tot tipus contenen partí del professor Josep Trenchs i Òdena, aleshores catedràtic de paleografia i diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València Fins al moment s’han publicat els treballs d’ordenació, inventari i catalogació, parcialment o en la seva totalitat, de nombrosos arxius eclesiàstics diocesans, parroquials, monàstics, de l’administració provincials, municipals, d’institucions benèfiques i assistencials, portuàries, de collegis, etc Dins d’aquesta…

Vida Durant la seva estada a l’Escolania de Montserrat 1903-10 fou deixeble de Manuel Guzmán, amb qui descobrí la seva pròpia vocació musical i monàstica L’any 1914 professà solemnement com a monjo i, acabats els estudis teològics, reprengué la seva formació musical Estudià harmonia amb J Barberà i contrapunt i fuga amb VM Gibert El 1929 succeí a Gregori Maria Suñol en la direcció del cant gregorià del cor monàstic, que el 1930 enregistrà alguns discos Durant la Guerra Civil Espanyola abandonà el monestir i fou acollit pel bisbe de Vitòria, juntament amb altres monjos Fruit del seu treball…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Produccions U de CUC Girona GUIÓ Carme Barberà, Jaume Jovells, Josep Massagué FOTOGRAFIA AMartí, Ivo Antonov color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Massagué MUNTATGE Joan Mallarach, AMartí, Quim Sota so MÚSICA Pere Josep Puértolas SO Dolors Fuster, Encarna Espinosa, Juan Sáez INTERPRETACIÓ FAlborch, CBarberà, Lisa Coca, Jaume Grau, Ferran Herrera, JJovells, Kim Llobet, Ferran Baile pirata, Laia Martí nena, Partaka, Xesc Barceló, Guillem d’Efak, Belén Quílez nena, Josep Maria Teixidor nen ESTRENA Barcelona, 16121980 preestrena, Girona, 30011983 Sinopsi Una…

Davant la convocatòria d’eleccions feta pel govern d’EDato, el republicanisme català es trobava en un moment de crisi greu la UFNR, molt afeblida per les severes desfetes de l’any anterior, i dividida entre un sector estrictament liberal representat per P Coromines, i l’ala esquerra, obrerista i socialitzant, presidida per F Layret, no aconseguia d’atreure la massa proletària els radicals, també en franca davallada, anaven perdent llur base obrera i es veien empesos cap a la dreta Per això ambdós partits, sentint-se febles, cercaren l’ajuda mútua davant el poder creixent de la Lliga La…

L’himne cinquè del Peristephanon de Prudenci, i sobretot una Passió tardana, donen alguns trets de la seva vida, barrejats amb molta fantasia A l’indret del martiri, localitzat al barri de la Roqueta de la ciutat de València, li fou erigida una basílica Sant Vicent de la Roqueta , que fou renovada pel bisbe Justinià ~531-546 El seu culte esdevingué molt popular a tota l’església visigòtica i mossàrab, al nord de l’Àfrica i a les Gàllies Rebé un notable impuls a l’època de la conquesta cristiana, sobretot quan el seu cos fou traslladat al monestir de Castres Llenguadoc Una relació coetània…

Format a Llotja, amb Antoni Caba, i pensionat a París 1886, on treballà als tallers dels pintors Coutois i Colin Participà en diverses exposicions barcelonines Partí d’un simbolisme social, però derivà cap a un convencionalisme, del qual tanmateix, cal destacar alguns retrats Amadeu Vives , 1893 Mercè Jaumandreu , Torras i Bages i Pius X Fou cofundador i formà part de la primera junta directiva del Cercle Artístic de Sant Lluc 1893, entitat amb la qual exposà sovint, i de la junta permanent de la Unió Catalanista 1898 Dedicat també al cartellisme Art Nouveau, fundà i dirigí la…

Fill d’Enric de Borgonya i net per part de mare d’Alfons VI de Castella El 1128 es rebellà contra la seva mare i tutora Teresa a les comarques del Douro i del Minho, i després de vèncer-la a San Mamede s’apoderà del govern efectiu de Portugal Anys més tard, envaí Galícia 1137 i ocupà Tui, ciutat en la qual pactà amb Alfons VII de Castella i li prometé fidelitat Cap al 1139 feu una incursió pel Tejo i derrotà els musulmans a Ourique A partir d’aleshores, Alfons es titulà rei de Portugal, nou estat cristià independent El 1143 es feu vassall de la Santa Seu, a la qual es comprometé a pagar un…

Es formà al Conservatori de Música de Madrid i posteriorment amb G Gombau, A Arias, W Marchetti i J Hidalgo Un dels compositors que el marcà més fou el músic Iannis Xenakis, fonamental en la seva trajectòria compositiva Becat, el 1966, per la Fundació Joan March, es formà en la disciplina de música electrònica a la Universitat d’Utrecht, on fou deixeble, entre d’altres, de Gottfried Michael Koenig De retorn a l’Estat espanyol, combinà la composició amb l’ocupació de diferents càrrecs públics, com ara el de delegat de l’Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola 1981-86 i el de membre del…