Resultats de la cerca
Es mostren 35875 resultats
els Aspres
Vista de la part alta dels Aspres
© Fototeca.cat
Zona muntanyosa al SW del Rosselló limitada al N pel Riberal, a l’W pel Conflent i al S pel Vallespir, constituïda per les formacions terminals paleozoiques de la zona axial pirinenca i el seu contacte amb la plana rossellonesa del Terciari superior que en aquest lloc forma una sèrie de plataformes seques (d’aquí el seu nom) aixecades entre els 40 i els 140 m d’altitud a causa de moviments tectònics recents.
La vinya és el conreu dominant i una riquesa important, bé que recentment hom hi ha introduït el conreu d’albercoquers resten encara claps d’alzines sureres, que abans cobrien aquesta regió muntanyosa, i algunes oliveres La vinya dels Aspres és esmerçada en l’elaboració d’aperitius i de vins generosos amb la denominació de Rosselló dels Aspres és coneguda una zona del Rosselló i del Vallespir amb una petita part del Conflent al voltant de Vinçà, entre la Tet i l’Albera, exclosa la Marenda, que ocupava 1964 9 980 ha, el 1980 descendí a 560 ha i que produeix vi de qualitat superior el vi dolç…
pedra
Part de pedra
© C.I.C.-Moià
Mineralogia i petrografia
Cos mineral sòlid i dur, de composició molt variable, no metàl·lic, però que conté sals i òxids metàl·lics, als quals és deguda la seva coloració, que pot ésser molt variada, i que constitueix les roques.
Hom acostuma a designar-ne les diverses varietats mitjançant adjectius concrets així, hom parla de pedres calcàries, quarsoses, silícies, etc
apendiculàries
Apendiculàries (Oikopleura sp: a la part superior, fora de la coberta; a la part inferior, esquema de la coberta)
Zoologia
Classe d’urocordats formada per individus pelàgics de petites dimensions (uns 2 o 3 mm, alguns 2 o 3 cm), de forma ovoide, amb el cos transparent i una llarga cua persistent tota la vida, que conté el notocordi.
Són els únics urocordats que conserven el notocordi en estat adult perennicordats Viuen dins una closca gelatinosa, segregada per unes cèllules glandulars de l’epiteli l’abandonen i la renoven periòdicament, especialment quan hom les inquieta Aquesta closca té tres orificis dos d’anteriors i un de posterior que permeten la circulació de l’aigua, de la qual l’apendiculària capta les partícules orgàniques que porta en suspensió i que constitueixen el seu aliment Dins la closca, l’animal és lliure només hi resta unit per la regió oral Són hermafrodites tret de l’espècie Oikopleura dioica i…
Lindos
Part alta de l’Acròpolis de Lindos, punt més alt de Rodes
Jaciment arqueològic
Ciutat
Població de l’illa de Rodes, Grècia, situada a la part SE.
Fou sempre un gran centre religiós, fins i tot després de la fundació de Rodes 408-407 aC La seva acròpolis, que es dreça al damunt d’un penya-segat que domina la Mediterrània, conserva les ruïnes del santuari d’Atena Líndia, format per diversos edificis emplaçats en terrasses de distint nivell, comunicades per una majestuosa escala segle II aC que, partint de la columnata de la stoá inferior, dóna accés als propileus —els quals, per llur puresa de línies, recorden els de l’acròpolis atenesa— i a la plataforma superior, on hi ha l’altar i el temple d’Atena, d’ordre dòric Tot el…
Tamarit
El castell i una part de les muralles de Tamarit
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tarragona (Tarragonès), situat a la costa, a redós de l’important castell de Tamarit, formant l’un i l’altre un clos murallat.
La imponent massa del castell s’aixeca en un petit promontori damunt la mar, entre la desembocadura del Gaià i la punta de la Móra La seva estructura medieval s’ha conservat en bona part sota les importants reformes fetes modernament pel ciutadà nord-americà Charles Deering, el qual adquirí el castell i l’abandonada població en conserven la propietat els seus descendents L’església del castell, que esdevingué parroquial Santa Maria, és d’origen romànic
IsḤāq al- Mawṣilī
Música
Nom amb què és conegut el cantor, llaütista i teòric àrab d’origen persa Abū Muḥammad Ishāq ibn Ibrāhīm ibn Māhān ibn Bahmām.
Rebé una sòlida formació cultural, especialment pel que fa a la música En aquest camp fou instruït pel seu pare, Ibrāhīm al-Mawṣilī, i per altres mestres i preceptors Destacà tocant el llaüt i en el cant, i en morir el seu pare li succeí en el càrrec de músic de la cort Introduí l’ús del falset taḫnīī i de l' sforzando Gaudí d’una gran estima, sobretot per part del califa al-Ma’mūn, i tingué nombrosos alumnes, alguns dels quals foren músics destacats Les seves idees sobre música es troben exposades en diversos tractats teòrics, entre els quals destaca per la seva extensió una…
aràcnids
Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen…
l’Eixample de Barcelona
Vista aèria de la part central de l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…
bec
Bec Bunsen utilitzat als laboratoris per tal d’assolir altes temperatures; regulant de manera convenient l’entrada d’aire, la part de la flama que emet llum blava (zona reductora) pot arribar als 300º C mentre la que la part incolora (zona d’oxidació) arriba als 1500º C
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica, generalment tubular, sola o formant part d’un aparell més complex, per l’extrem de la qual surt una flama que és emprada per a il·luminar o escalfar.
Els becs més emprats en treballs de laboratori tenen una entrada d’aire regulable bec Bunsen i bec Meker, on la regulació és aconseguida mitjançant una anella giratòria bec Teclú , on la regulació és obtinguda per mitjà d’un disc desplaçable al llarg de l’eix del bec que permet d’obtenir una flama oxidant o reductora Els becs emprats per a illuminar bec d’incandescència sónproveïts d’una camisa, generalment de cotó impregnat d’una mescla d’òxids de tori i de ceri, al si de la qual és cremat el combustible gasós Com a part del bufador , el bec és la peça, unida directament al mànec i…
espermatozoide
Part anterior d’un espermatozoide humà vist de costat
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula sexual masculina.
En les plantes, els espermatozoides solen ésser anomenats anterozoides i només són típicament lliures en les plantes inferiors En els animals, els espermatozoides són produïts en l’aparell reproductor a partir dels espermatogonis per un procés d'espermatogènesi Un espermatozoide es compon d’un cap, en el qual hi ha el nucli, que conté el material cromosòmic hereditari, i d’un flagel o cua, que actua com a aparell propulsor Segons les espècies hom pot observar diferències morfològiques sobre la forma del cap o la llargària de la cua En l’home el cap té una forma oval, i mesura de 4 a 5 μ de…