Resultats de la cerca

Vida i obra De família de teixidors originària del Bages, visqué després a Alcoi i Terrassa, i de jove combinà el treball en fàbriques de Barcelona amb una formació autodidàctica i l’excursionisme La relació amb cercles intellectuals anarquistes l’inicià com a mestre Ateneu Obrer de Badalona, Foment Martinenc de Barcelona i el posà en contacte amb F Ferrer i Guàrdia El 1905 fundà l’Escola Horaciana, notable experiència de renovació pedagògica, que influí en l’orientació de la seva tasca científica posterior El 1912 fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios per estudiar a l’École de…

Doctorat en ciències exactes, fou professor de matemàtiques de l’Institut de Reus, del qual fou també director 1882 Presidí el Centre de Lectura D’estudiant fundà el periòdic “El Crepúsculo” i posteriorment collaborà assíduament amb articles i versos a “Eco del Centro de Lectura” Fou redactor de “Lo Sometent” 1886 Conreà en castellà i català una poesia festivohumorística destinada sobretot a omplir vetllades literàries, part de la qual fou recollida a Poesies 1900

Formà part de la junta directiva de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i, posteriorment, collaborà amb el Centre Excursionista de Catalunya pronunciant conferències i publicant articles Fundà l’escola Sant Jordi 1898, a Barcelona, utilitzant la geografia com a mètode educatiu Publicà Geografia de Catalunya 1896, dirigida a un públic infantil i també a excursionistes i viatjants, i Nomenclatura geogràfica de Catalunya 1907 Fou ponent al II Congrés Excursionista 1912

Abandonà la congregació escolàpia S'apuntà a la lògia Avant, des d’on participà en campanyes anticlericals als diaris barcelonins La Tornada Anticlerical 1881 i l’anarquista El 1º de Maig També publicà a  El Eco de la Enseñanza Laica 1881-82, que, editat a Barcelona primer, es va imprimir després a Sabadell amb el títol,  Boletín de Enseñanza Laica en España Fou membre i president de la Directiva de la Unió Espanyola de la Liga Anticlerical de Librepensadores, i es relacionà amb el grup de lliurepensadors La Paz Mantingué alguns enfrontaments amb Ernesto Bark i altres escriptors, tant…

És un dels promotors del paisatgisme líric rus, particularment original en la representació poètica i alhora retratista, d’un realisme sorprenent, de l’ambientació d’escenes humanes i de ciutats La seva obra gaudí d’una gran popularitat Vista del Kremlin des de la porta Spassky 1800, de Fedor Aleksejev ©

Germà del violinista Enric Ainaud  i pare dels historiadors Joan i Josep Maria Ainaud i de Lasarte Començà els seus estudis a l’Ateneu Obrer de Barcelona i aviat adquirí renom com a dibuixant Formà part del grup els Negres , dintre el postmodernisme Els temes dels seus dibuixos, fets al carbó, són escenes urbanes i populars, vistes sovint amb una certa intenció social aquests dibuixos són conservats al Museu d’Art Modern de Barcelona i a colleccions privades Conreà també l’escenografia L’any 1905 creà, amb alguns dels seus amics, l’ Agrupació artística , que organitzà diverses exposicions…

Cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé 1933 Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s’inicià en la readaptació d’infants abandonats i treballà a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, on collaborà amb Emili Mira A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona 1961 i Inteligencia, inmigración y suburbio 1972 Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca Vallbona, Santes Creus i treballs com…

Jesuïta des del 1766, fou exiliat l’any següent a Itàlia de primer s’establí a Ferrara, on el 1777, al cap de quatre anys d’haver estat suprimida la Companyia de Jesús, fou ordenat de sacerdot A Màntua, ensenyà lletres i ciències al Regio e Ducale Ginnasio escola pública de segon ensenyament, del qual fou inspector director del 1784 al 1799 Publicà tres Dissertazioni sobre ciències naturals Màntua 1788 i tres de caire pedagògic Verona, 1792, ultra qualque escrit teològic i poemes ocasionals en llatí, italià i castellà Havent retornat a València el 1799, fou novament exiliat El 1804 ensenyava…

Rebé les primeres lliçons de la seva mare, la pianista Vicenta Vidal Puchades, i del seu pare, el violinista Manuel Giner Rosetti posteriorment estudià amb el mestre de banda militar Josep Cameno i amb l’organista de la catedral de València, Pasqual Pérez i Gascón, que li donà lliçons d’harmonia, contrapunt i composició A més del violí, el seu instrument principal, tocava la flauta, el clarinet i el trombó A divuit anys començà a compondre música religiosa, i es donà a conèixer amb la Missa en re 1850 per a quatre veus i gran orquestra A València estrenà altres obres, com ara la Missa de…

Estudià a l’Escola Municipal amb Lluís Millet i Robert Goberna Amplià estudis amb Vincent d’Indy i Alfred Cortot Es dedicà al clavecí sota la direcció de Wanda Landowska i actuà en diferents ciutats europees Fou professor de clavecí del Conservatori Municipal de Música de Barcelona a partir del 1945, i de piano des del 1947 Escriví treballs i crítiques en la Revista Musical Catalana i La Publicitat