Resultats de la cerca
Es mostren 654 resultats
grup Baader-Meinhof
Nom amb què és coneguda l’organització revolucionària Roter Armee Fraktion (‘Fracció de l’Exèrcit Roig’), creada el 1968 a la República Federal d’Alemanya per Andreas Baader, Ulrike Meinhof i Gudrun Ensslin.
Sorgida de l’oposició d’esquerra extraparlamentària més radical i ajudada per grups de tendència similar a d’altres països, atemptà contra installacions de l’OTAN, comissaries i personalitats alemanyes assassinat del president de la CDU de Berlín 1975, del president de la patronal alemanya 1977, etc L’empresonament 1972 i, sobretot, la mort a la presó d’U Meinhof 1976, A Baader 1977, Gudrun Ensslin 1977 i d’altres membres del grup minvà notablement la força de l’organització, que rebé un nou cop decisiu el 1993 amb la mort del darrer líder Wolfgang Grams El 1998 anuncià la seva…
Raoul Salan
Història
Militar
Militar francès.
Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb les forces del general De Gaulle Fou comandant en cap de les tropes franceses a la Xina i a Tonquín 1945-46 i a la Indoxina 1952-53, cap de la regió militar d’Algèria 1956-58 i governador militar de París 1959-60 Contrari a la retirada francesa d’Algèria, topà amb el president De Gaulle i participà en la fallida rebellió militar del 1961 Algèria Refugiat a Madrid, hi fundà, juntament amb el general Jouhaud, l' Organisation de l'Armée Secrète OAS El 1962 fou capturat a Alger i condemnat a cadena perpètua, però restà lliure arran de l’…
Sant Adrià de Toévol (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
Antiga església del llogaret de Toévol que va pertànyer des del segle IX al monestir d’Eixalada-Cuixà Era situat a la part meridional del territori de la Vall del Feu, a 1, 5 km de Cabrils i a una altitud de 1 163 m Una masia en perpetua el nom, sota el roc de Toévol, a la riba esquerra del còrrec de Toévol que baixa cap al riu de Cabrils L’església de Sant Adrià depenia també de Sant Miquel de Cuixà i així es consigna en la butlla del papa Sergi IV adreçada a l’esmentat monestir el 1011 En l’actualitat ha desaparegut i sols un lloc dit “el camp de l’Església” recorda el seu emplaçament
Casa de Farners (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
És la domus on residia la família Farners, documentada des del 1064 amb un Ramon Ramon de Farners, cognomenat també en alguns documents com Ramon Ramon de Santa Coloma Ell és el cap d’un llinatge que es perpetuà fins al segle XVIII amb el cognom Farners i que tenien el càrrec de castlans o senyors inferiors de Santa Coloma, i molts alous dins el terme i veïnatge Un dels seus membres, Ramon de Farners, va erigir i fer consagrar, el 1200, la capella de Santa Maria de Farners, situada als peus del castell El casal era prop de l’església de Santa Coloma i fou incendiat el 1874 durant la tercera…
Joaquim Pujadas Careta
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Començà al Club Patí Mollet, anà al Santa Perpètua i el 1992 arribà al Futbol Club Barcelona, on passà pels equips infantil, juvenil i júnior Fou campió d’Europa juvenil 1995 i júnior 1998 amb la selecció espanyola Jugà al Club Patí Vila-seca 1998-99, a la primera divisió, abans de debutar en la màxima categoria amb el Club Patí Vic 1999-2008, amb el qual conquerí la Copa de la CERS 2001 i un subcampionat de Lliga i tres de la Copa del Rei A continuació fou jugador del CP Tenerife 2008-09, el GEiEG 2009-10, el Club Hoquei Sant Feliu 2010-11, el Club Patí Calafell 2011-12 i el FC…
Cristià I de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1448-81), de Noruega (1450-81) i de Suècia (1457-64).
Fill del comte Teodoric d’Oldenburg i fundador de la dinastia d’Oldenburg, succeí el rei Cristòfor III Dissolta la unió de Kalmar el 1448, intentà de restablir-la el 1450 proclamà la unió entre Dinamarca i Noruega, que durà fins el 1814, i el 1457 esdevingué rei de Suècia, però hi hagué una revolta el 1464 La derrota de Brunkeberg 1471 posà fi als seus intents de recobrar Suècia El 1460 succeí el seu oncle Adolf en el ducat de Slesvig i en el comtat de Holstein —del qual obtingué l’erecció en ducat— i proclamà llur unió perpètua En garantia del dot de la seva filla Margarida,…
Aḥmad Ismā’īl Yāsīn
Política
Líder palestí, fundador de Hamàs.
La seva família fugí a Gaza arran de la guerra araboisraeliana del 1948 En la seva joventut un accident el deixà cec i tetraplègic malgrat tot, cursà estudis islàmics a la Universitat Al-Azhar del Caire, on entrà en contacte amb els Germans Musulmans El 1987, durant la primera intifada fundà, amb Abdel Aziz al-Rantissi, l’organització Hamàs El 1989 fou condemnat a cadena perpètua per instigació a cometre atemptats contra Israel, però el 1997 fou excarcerat en canvi de l’alliberament de dos agents del Mossad Amb la segona intifada féu noves crides a perpetrar atemptats suïcides i…
Sant Martí de Talarn
Art romànic
Malgrat l’abundant documentació que es conserva relativa al castell i vila de Talarn des del segle XI, la documentació referent a la seva església és escassa i tardana La primera referència sobre la parròquia de Talarn és del 1080, quan el comte Ramon V encomanà a Oliver Bernat, feudatari de Guillem Folch, el castell de Talarn, la meitat de la parròquia i les esplugues de Susterris, i a Sunyer Ramon el mateix castell i la vuitena part de la parròquia Pels volts del 1526 obtenia la vicaria perpètua de la vila de Talarn Joan Farrer, i era inclosa dins de l’oficialat de Tremp L’any…
Esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Barberà de la Conca Santa Maria de Barberà Sant Joan del castell de Barberà abans Sant Salvador Santa Maria d’Ollers Sant Pere d’Ambigats Blancafort Santa Magdalena de Blancafort Conesa Santa Maria de Conesa Sant Pere de Savella Santa Llúcia de Torlanda L’Espluga de Francolí Sant Miquel de l’Espluga de Francolí Forès Sant Miquel de Forès Llorac Sant Joan de Llorac Santa Fe de Rauric Santa Maria de la Cirera Sant Gil d’Albió Sant Jaume de Montargull Montblanc Santa Maria de Montblanc Sant Miquel Mare de Déu de la Serra…
vent
Religions de Grècia i Roma
A l’antiguitat clàssica, personificació dels vents en figures de dimonis i de déus.
Fills d’Èol —que, segons Virgili Eneida , els té tancats dins una vasta cavorca on els reprimeix amb cadenes i càrcer—, apareixen antropomorfitzats en els poemes homèrics Bòrees, Zèfir, Eure, Notus, etc i són objecte d’un culte, ja gairebé extingit, de sacrificis humans Llurs companyes són les harpies, identificades amb les tempestats A la religió romana, foren relacionats amb el culte a Neptú L’art antiga, en una tradició que arriba fins a l’edat mitjana i que es perpetua en l’heràldica vent heràldic, els representà sovint en forma masculina, barbats o no, i amb ales Apareixen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina