Resultats de la cerca

Fill de Gneu Pompeu Magne, prometé de venjar-ne l’assassinat, que presencià a l’Egipte, motiu que li valgué el nom de pius A la mort de Cèsar, fou nomenat praefectus classis et orae maritimae Proscrit pel segon triumvirat, ocupà Sicília, Sardenya i Còrsega amb l’ajut dels pirates Obtingué llavors el favor d’Antoni, el qual, temorós del seu poder creixent, l’abandonà davant Octavi Derrotat per Agripa, fugí a l’Àsia, on morí assassinat

Fou membre del consilium d’Antoní Pius i de Marc Aureli Pensador agut i intelligent, criticà les opinions dels juristes antics entre els quals Julià, i escriví, entre altres, l’obra Digesta , en 31 llibres, tractat, en part dogmàtic i en part casuístic, que fou molt usat pels juristes posteriors Ulpià També escriví unes notae als Digesta i a les regulae de Pomponi, uns comentaris Ad legem Iuliam et Papiam i cinc llibres De officio consulis

Fill del duc d’Estíria, Ernest I En ésser dividits els estats del seu pare, n'obtingué la part occidental, mentre el seu germà Frederic Vel futur emperador Frederic III rebé Estíria, Caríntia i Carniola Adquirí l’Alta i la Baixa Àustria 1458 i 1462 per mort de Ladislau I, únic fill de l’emperador Albert II, cinquè duc d’Àustria El 1462 fou excomunicat per Pius II i desterrat per Frederic en voler apoderar-se dels estats d’aquest

Religiós mínim, fou qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde a Mallorca i catedràtic de teologia moral a la Universitat de Mallorca Nomenat procurador general de l’orde, residí a Roma, on actuà com a teòleg consultor de Pius VI i censor de llibres Posteriorment anà a Madrid com a examinador del Tribunal de la Rota i qualificador de la inquisició Es destacà com a panegirista i predicador Publicà nombroses obres de caràcter religiós en castellà i en llatí

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en dret canònic 1759 i hi fou catedràtic i rector Canonge de València 1766, el 1797 fou nomenat bisbe d’Oriola Afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs 1801, que ocupava més de 2 000 treballadors De tendència reaccionària, acompanyà FerranVII a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort 1815, on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics El 1817 fou nomenat cardenal per Pius VII

Ingressà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1757, s’installà a Roma, on Pius VII el nomenà bibliotecari del Quirinal És autor d’una obra enciclopèdica vasta i documentada — Idea dell’Universo 1778-87—, de la qual deriven alguns tractats Historia de la vida del hombre 1789-99, Viaje estático al mundo planetario 1793-94 i Catálogo de las lenguas de las naciones conocidas 1800-05, precedent del comparatisme que documenta sobre més de tres-cents idiomes

Constituït per sis cardenals, elegits pel papa, i que judica normalment sobre la violació del secret per part d’auditors de la Rota o sospites sobre la seva actuació, nullitat de les seves sentències, conflictes de competència entre tribunals eclesiàstics menors, etc Instituït per Pius X 1908, substituí les “Signatures de gràcia i justícia” s XVI per a atendre les apellacions en les controvèrsies judiciàries La denominació prové de la signatura que estampava el papa en els documents de resposta

Amb el nou tarannà inaugurat pel concili II del Vaticà —autonomia de l’àmbit secular, responsabilitat dels creients en llurs opcions polítiques, etc—, l’esperit d’arrel posttridentina, que inspirava el planejament de la qüestió social tipificable en les encícliques que, sobre això, promulgaren diversos papes, des de Lleó XIII fins a Pius XII, restà radicalment superat, bé que sovint es manifesta encara en proclames i preses de posició tant de jerarquies locals com de grups tradicionals de catòlics dels indrets més diversos

Se n’estengué l’ús a Itàlia segles XVII-XIX, motivat per la prohibició papal que les dones cantessin a l’església i, als Estats Pontificis, que actuessin en escenaris Alhora, el gust musical barroc pel virtuosisme vocal més exacerbat n’estengué l’ús per tot Europa, especialment en l’òpera, on perdurà fins a mitjan segle XIX En el cant sacre fou prohibit pel papa Pius X el 1903 Un dels castrats més celebrats fou Carlo Broschi , anomenat Farinelli 1705-82

Construït al s II aC, fou modificat al s XV i, després de l’escomesa dels garibaldins, restaurat el 1850 per Pius IX Al seu entorn tingué lloc, el 312, la batalla del pont Milvi entre les forces de Constantí el Gran i de Maxenci Aquest morí ofegat al riu Amb el triomf que havia anat precedit d’una visió profètica que ja el prenunciava la famosa frase In hoc signo vinces , ‘venceràs amb el signe de la creu’, Constantí afermà el seu domini