Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Tarragona i a les universitats de Comillas i Madrid Poeta de vocació tardana, bona part de la seva obra roman encara inèdita Fou mestre en gai saber i guanyà premis com el Ribas i Carreras La nit dels àngels , 1974 i el Carles Riba 1980 D’un torsimany al bosc, potser , 1981 El 2001 hom publicà Obra poètica 1 Fou inclòs en l’ Antologia de sacerdots poetes 1975

Fill del poeta David Sanahuja i Saperas Estudià filologia romànica i actualment és professor universitari La seva obra poètica, de considerable intensitat, s’inicià a El gos del galiot 1981 i ha continuat a Mirador 1983, Doble joc 1988, premi Vila de Vallirana-Josep M López Picó de poesia 1987,  En defensa pròpia 1994, Compàs d’espera 2006, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2005, El llançador d’espases 2013, premi Maria Mercè Marçal 2013 i Teories del no 2016, premi Jocs Florals de Barcelona 2016 També ha estat guardonat amb la Viola d’Or i Argent als Jocs…

Estigué al servei de Martí l’Humà com a infant i com a rei i de Ferran I, i intervingué en diverses accions guerreres Fou oïdor de comptes de la Generalitat Coronat en els consistoris de Tolosa i de Barcelona, participà en el certamen barceloní organitzat a la parròquia de Sant Just per Bartomeu Castelló Les seves quinze poesies conservades al Cançoner dels Masdovelles , datables del període 1389-1438, comprenen sirventesos —obra versemblantment de joventut—, maldits —en els quals malparla de les seves dames i se n’acomiada—, debats amb el seu nebot Joan Berenguer —escrits ja en la maduresa,…

Vida i obra Notari de València des del 1458 Fou diverses vegades conseller de la ciutat 1480, 1481, 1489 i 1495 i majoral dels notaris Del 1454 al 1458, encara escrivent, intercanvià tençons amb diversos poetes, entre els quals cal destacar el notari barceloní Joan Fogassot , formant una petita obra collectiva coneguda amb el nom de Qüestió moguda per mossèn Fenollar, prevere, a mossèn Johan Vidal, prevere, a En Verdanxa, e a En Vilaspinosa, notaris la qual qüestió és disputada per tots e de aquells sentenciat per Miquel Stela Fou sobretot un poeta marià el 1486 participà en el…

Acabats els estudis secundaris, treballà en la indústria, professió que compaginà amb collaboracions a la premsa de la seva ciutat Crònica de Mataró , Capgròs , i El Tot , a la televisió local, i amb el conreu de la poesia De jove destacà també com a atleta, i l'any 2000 el Club Atlètic Laietània li atorgà el títol de soci d'honor en reconeixement a la seva trajectòria esportiva Com a poeta publicà   Sonetina 1952, Mot perplex 1964, Francesca 1967, En el sentit del viure 1973, Segon llibre d’amor a Francesca 1974, Dues vides, un amor 1997 i figura en diverses antologies poètiques, com Poemes…

Fou forjador i mestre d’obres Fou membre 1874-75 i secretari 1874 de la societat La Jove Catalunya Collaborador de La Renaixença des del 1871, feu els primers passos poètics en certàmens d’arreu de Catalunya, on obtingué diverses distincions Especialment intensa fou la seva participació als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber per les violes del 1878 i el 1890 i la flor natural del 1889 També hi obtingué dos premis extraordinaris, sis accèssits i en fou mantenidor els anys 1881, 1891, 1901, 1908 i 1915 La seva producció, que inclou poesia èpica i lírica i és fidel als…

Vida i obra Visqué amb tota probabilitat sota el regnat d’Alfons el Magnànim i de Joan II, i es relacionà amb poetes d’aquestes corts Francesc Ferrer li adreçà una cobla “devinadora”, Huyt letras són e la meytat vocals , on el poeta, en forma de xarada, proposa el nom de la dama, i a la qual Valterra respongué amb la composició Les letres huyt, pertidas per eguals , on exposa la solució de l’enigma, és a dir, que el nom de la dama és Caterina Amb Francesc Ferrer també mantingué un joc partit, Una tençó vul ab vos tançonar , on Valterra defensa l’actitud de l’amant que castiga de…

Vida i obra Documentat l’any 1373 com a «trobador de danses» al servei de la reina Elionor de Sicília, muller del Cerimoniós Als registres de tresoreria d’aquesta reina dels anys 1380 i 1381 se l’anomena també «trobador de cançons de casa del comte de Foix» Aquest comte, com ha explicat Riquer, no és sinó Gastó Febus, citat en termes elogiosos en l’única poesia coneguda de Pere de Rius, Armes amors e cassa , que es conserva en testimoni únic al↑ Cançoner Vega-Aguiló Segons es dedueix de diverses notes del mestre racional, el trobador Pere de Rius devia viatjar amb freqüència de la cort de…

Fill de família obrera, als catorze anys entrà a treballar com a escrivent a les oficines de la fàbrica de teixits La Blava, al seu poble natal, on treballà fins als quaranta-tres, circumstàncies que determinaren una formació autodidàctica, reforçada als dinou anys quan hagué de fer llit una llarga temporada per la tuberculosi, fet que li permeté llegir extensament Aquest origen determinà un dels eixos de la seva obra, el de les inquietuds socials, que conjuntament amb la temàtica existencial i fins a cert punt religiosa conformen els inicis de la seva obra, eminentment biogràfica i de marcat…

Fill de pares jueus sense fortuna, estudià dret a Bonn, Göttingen i Berlín, gràcies al seu oncle, banquer d’Hamburg, i més tard esdevingué protestant A Bonn 1819-20 A W Schlegel l’inicià en el Romanticisme, que ell conjugà amb una ironia molt personal A Berlín 1821 rebé la influència de Hegel Dels primers anys són Briefe aus Berlin ‘Cartes des de Berlín’, 1821, Lyrisches Intermezzo 1823 traducció catalana d’Apelles Mestres, 1895 i els Reisebilder ‘Retrats de viatges’, 1827-30, on destaca Nordsee i on aprofita la narració de viatges per a fer crítica de la societat, la política i la literatura…