Resultats de la cerca
Es mostren 1757 resultats
Peralta de Alcofea
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, que comprèn els nuclis de Lagunarrota i el Tormillo.
Pertanyia al bisbat de Lleida fins el 1956 La seva església parroquial és romànica s XIII, amb una notable portada
fullatge
Capitell de la portada de Santa Eugènia de Saga ornat amb fullatges
© Fototeca.cat / Roura
Las Pesas
Portada del núm. 11 de la revista Las Pesas (1964)
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Culturisme
Halterofília
Revista de culturisme i halterofília publicada a Barcelona el 1963.
En fou director José Donato i tingué l’assessorament mèdic de José Gallart N’eren collaboradors habituals Mateo Meytibí, Pedro Aquiñones i Guillermo Alfaro, entre d’altres Tingué corresponsalies en diverses ciutats de l’Estat espanyol i a París De periodicitat mensual, se’n publicaren com a mínim 85 números
Solo moto
Portada del núm. 1914 de la revista Solo moto (abril del 2013)
SOLO MOTO
Motociclisme
Publicacions periòdiques
Revista de motociclisme publicada a Barcelona des del 14 de març de 1975.
Dirigida per Jaume Alguersuari, hi exercí de director periodístic Àngel Cuevas Tingué redactors com Josep M Alguersuari, Joan García Luque, J Manuel Pérez Aumatell i Antoni Bellver, i reporters gràfics com Paco Alguersuari i Josep M Alguersuari Informa sobre les novetats en motocicletes, motors, campionats i notícies federatives També n’ha estat director Manuel Pecino Al llarg dels anys ha variat la capçalera i la periodicitat Al febrer del 2013 se’n publicà el número 1908 El mateix grup editor Alesport ha publicat altres publicacions del món del motociclisme, com la revista mensual Solo moto…
Solo bici
Portada del núm. 270 de la revista Solo bici (novembre del 2013)
SOLO BICI
Ciclisme
Publicacions periòdiques
Revista de ciclisme publicada a Barcelona el 1991.
Editada pel grup Alesport, en fou director Enric Clarà i redactor en cap Ignasi Bertran Especialitzada en bicicleta de muntanya, tracta de les novetats del sector, aparells, certàmens, curses, campionats, consells d’entrenament i tècnica de la conducció De periodicitat mensual, al maig del 1998 es publicà amb un nou títol Solo bici, carretera
Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006
Portada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006, dissenyada per Antoni Tàpies
© JoMV
Dret català
Llei orgànica promulgada el 19 de juliol de 2006 que atorga a Catalunya un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual deroga.
Antecedents, elaboració i aprovació El nou text es desenvolupà a partir de la iniciativa de reforma de l’Estatut del 1979 assumida pel govern català tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Republicana de Catalunya sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades al novembre del 2003 Durant la campanya electoral, l’encara candidat socialista a la presidència del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero es comprometé públicament, segons expressió literal, a donar suport a l’estatut que aprovés el Parlament de…
Anales de la Corona de Aragón
Portada de la primera part dels A nales de la Corona de Aragón (1562)
Història
Història dels regnes de la corona catalanoaragonesa de l’historiador aragonès Jerónimo Zurita.
Aquest, nomenat cronista del regne d’Aragó el 1548, es dedicà a la investigació històrica en els arxius de tots els regnes de la corona, especialment a Barcelona i a Saragossa Fruit del seu treball foren els Anales Molt en contacte amb l’arquebisbe de Tarragona, Antoni Agustí, aquest li revisà el text i influí en l’enfocament d’alguns episodis L’obra, en la seva estructura, imita els Annals de Tàcit, del qual Zurita era admirador El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la corona d’Aragó des…
Bartolomé de Torres Naharro
Portada d’una edició (1526?) de la Propaladia, de Bartolomé de Torres Naharro
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena…
,
Jaume Callís
Portada de De moneta, obra de Jaume Callís publicada a Lió el 1556
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista i advocat.
Fill de Pera Roitg i Sibilia Callis, senyora útil del mas el Callís d’Orís Osona, on probablement nasqué malgrat que el costum el fa de Vic, potser perquè ell deia que era vigatà, ja fos perquè visqué en aquella ciutat o perquè probablement ningú hagués sabut on era el petit llogarret d’Orís Estudià dret a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i a Lleida, on es doctorà Exercí d’advocat a Tolosa de Llenguadoc i, a Catalunya, a Vic i a Barcelona durant trenta anys Fou conseller i advocat fiscal dels reis Martí I, Ferran I, que l’armà cavaller, i Alfons IV de Catalunya-Aragó En nom de Ferran…
les Vespres Sicilianes
Portada de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…