Resultats de la cerca
Es mostren 2162 resultats
Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell
Música
Teatre municipal de Sabadell, situat al carrer de les Tres Creus, prop de la Rambla, edificat el 1956 per iniciativa del grup teatral La Joventut de la Faràndula (fundat el 1947), amb la participació d’accionistes particulars.
Obra dels arquitectes Arís i Vila Juanico, amb una capacitat de 1 103 places platea i dos pisos, fou equipat des del principi per a la programació de música, teatre i dansa El 1972 passà a propietat municipal dirigit inicialment per un patronat, des del 1984 és administrat directament per l’Ajuntament Han estat especialment importants les reformes fetes en 2000-02, que n’han millorat en profunditat les possibilitats escèniques i la seguretat A més de les temporades de teatre, dansa i música simfònica -on actua l’Orquestra Simfònica del Vallès-, s’hi representen les òperes…
Michel Chapius
Música
Organista francès.
A nou anys començà a tocar l’orgue de la catedral de Dole Després de la guerra inicià els estudis musicals a París i el 1951 fou nomenat titular del gran orgue de Saint-Germain l’Auxerrois Combinà les seves actuacions amb les tasques pròpies d’organista, s’interessà per l’estudi de la interpretació de l’orgue des de la perspectiva històrica, i esdevingué un gran investigador de l’instrument i les seves possibilitats Del 1959 al 1979 ensenyà al Conservatori d’Estrasburg, el 1979 ho feu a Besançon, i del 1986 al 1996, al Conservatori de París Parallelament a la docència i la…
cheng
Música
Instrument de corda pinçada xinès.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares Considerada la més important de les cítares xineses, consta d’una caixa rectangular amb la tapa harmònica de forma lleugerament convexa El model tradicional té setze cordes de fils de seda actualment de metall, les quals s’afinen per mitjà d’uns petits ponts mòbils individuals Es toca pinçant les cordes amb les ungles d’una mà mentre els dits de l’altra, variant la pressió sobre les cordes, produeixen certs tipus d’ornaments vibrato i d’altres L’evolució i la modernització d’aquest instrument han millorat notablement…
vistaire
Esport
Persona encarregada per un club esportiu d’observar el joc i valorar les possibilitats de projecció de joves esportistes per recomanar-ne el fitxatge.
norma
Lingüística i sociolingüística
Aspecte del llenguatge introduït per alguns lingüistes moderns (Hjelmslev i Coseriu, amb alguns matisos de diferència) en la clàssica dicotomia llengua i parla de Saussure.
Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és considerada com la més…
filocodi
Biologia
Proposta formal alternativa al sistema tradicional de classificació taxonòmica linneà, que té la intenció de reemplaçar aquest últim per un sistema basat en principis cladístics.
En el filocodi s’eliminen els rangs, i els tàxons es defineixen filogenèticament mitjançant tres possibilitats La definició basada en nodes d’un cladograma considera un tàxon com el clade que evoluciona a partir de l’avantpassat comú de dues espècies determinades En una segona definició, basada en una branca de l’arbre filogenètic, un tàxon és un clade que consisteix en una espècie determinada i tots els organismes que comparteixen un avantpassat comú amb aquesta i no amb altres espècies La tercera definició, basada en apomorfies, considera un tàxon com el clade que evoluciona a…
Gai Lucili
Literatura
Poeta llatí.
Participà en la guerra numantina 134-133 aC i formà part del cercle hellenitzant dels Escipions Escriví trenta llibres de Sàtires , dels quals només han pervingut 1300 versos Fou l’autèntic creador del gènere de la satura , o sàtira, i li donà la forma mètrica i el llenguatge definitius Influït per la comèdia àtica antiga i per la diatriba cinicoestoica de l’hellenisme, seguí, en la forma, una evolució que va de la polimetria emprada per Enni a l’hexàmetre Ric de possibilitats expressives, amb uns tons que recorden la comèdia plautina, vigorós en la invectiva i el retrat, atacà…
coltura promiscua
Geografia agrària
Expressió italiana amb la qual hom designa el sistema de conreu basat en l’existència simultània de plantes de conreu vàries en un mateix camp, de forma que una d’elles serveixi com a suport de les altres.
És típic dels països mediterranis i es dóna en àrees de sòl humit o amb possibilitats de regatge, car no suporta una estació seca llarga Les formes més genuïnes es donen a la Toscana, l’Emília i la Campània, on són d’origen romà, i en el Minho portuguès, on s’adoptà el sistema al s XVIII en introduir-s’hi el conreu del blat de moro Coexisteixen moreres o oms, que fan de suport a la vinya, amb blat o faves Itàlia central, oms, vinya i blat o espart Campània i moresc, mongetes i vinya Minho Dóna bones produccions però exigeix una elevada quantitat de mà d’obra Normalment coincideix…
aliment infantil
Alimentació
Aliment dietètic adaptat a les necessitats de la infància.
La tecnologia de la fabricació té cura de no alterar cap de les característiques nutritives de l’aliment fresc i de preparar-lo per a les possibilitats digestives de l’infant El control microbiològic nutritiu i toxicològic ha d’ésser màxim en tots els aspectes Hom el presenta deshidratat, a punt de servir, prèviament escalfat, amb la incorporació de llet o d’aigua, o bé, més sovint, esterilitzat i ja amb l’aigua incorporada en aquest cas, el material normal d’envàs és el vidre a fi d’eliminar les contaminacions metàlliques i preservar al màxim el sabor i l’aroma, la qual cosa…
Frank Bridge
Música
Compositor, violinista i director anglès.
Orientà la seva carrera com a destacat violinista i director i, com a compositor, les seves primeres obres s’emmarcaren dins la tradició Compongué principalment música de cambra, gènere en el qual desenvolupà la seva personalitat musical, emprant un llenguatge de gran claredat que entroncava amb el darrer Romanticisme, si bé l’ús que feu del cromatisme augurà un seguit de noves possibilitats expressives Tot i que el seu llenguatge harmònic es basà en la tradició anglesa, no oblidà les contribucions de la Segona Escola de Viena, especialment d’Alban Berg Malgrat que posseeix un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina