Resultats de la cerca

Nen prodigi, inicià els estudis musicals al Conservatori de Bolonya A dotze anys fou distingit amb el diploma de l’Accademia Filarmonica de Bolonya, on destacà com a intèrpret de piano Es perfeccionà als conservatoris de Parma i París Durant la Segona Guerra Mundial s’establí a Suïssa, on fixà definitivament la seva residència Collaborador habitual de la Ràdio de la Suïssa Italiana des del 1948, hi feu programes radiofònics interpretant música per a clavicèmbal i piano, i també programes sobre literatura Parallelament a aquesta activitat, desenvolupà una carrera de concertista internacional…

Agregat de filosofia 1942, participà en la Resistència i collaborà 1947 amb Jean Vilar en la fundació dels festivals d’Avinyó Autor teatral Les incendiaires , 1945 Maguelonne , 1950 Les albigeois, 1955, entre altres peces i de novella Une fille pour l’été 1952 i Le tiers des étoiles 1972, és conegut sobretot per les seves postures polítiques i religioses convertit al catolicisme 1965, se separà del grup gaullista 1966 i fou redactor del “Nouvel Observateur” Intervingué en els Fets de Maig del 1968, sobre els quals escriví la novella La perte et le fracas 1971 Tingué una gran…

Graduat en veterinària per la Universitat de Tolosa del Llenguadoc 1933, fins a la independència del Senegal 1960 exercí la professió per a l’administració colonial a l’antiga Àfrica Occidental Francesa Al mateix temps, recollí contes tradicionals transcrits directament dels griots, que publicà en el seu primer recull, Les contes d’Amadou Koumba 1947, que rebé el Grand Prix Littéraire de l'Afrique-Occidentale Francaise, i posteriorment en  Les nouveaux contes d’Amadou Koumba 1958 i Contes et lavanes 1963 Adherit al moviment de la negritud , és un dels escriptors més destacats de l’Àfrica…

La seva literatura s’insereix dins el gènere negre Destaquen les novelles Les mal-partis 1948, la versió cinematogràfica de la qual dirigí el 1976, Compartiment tueurs 1962, versió cinematogràfica de Costa-Gavras 1965, Piège pour Cendrillon 1963, versió cinematogràfica d’A, Cayatte, 1964, La Dame dans l’auto avec des lunettes et un fusil 1966, versió cinematogràfica d’A Litvak, 1970, L’été meurtrier 1977, versió cinematogràfica de J Becker, 1983 , La passion des femmes 1986 i Un long dimanche de fiançailles 1991, versió cinematogràfica de J-P Jeunet, 2004, a més de diverses…

Enginyer, fou tècnic de la ràdio i la televisió El 1948 formà el Groupe de Recherches de Musique Concrète, on collaboraren Messiaen, Boulez i Stockhausen Creador de la música concreta , la seva primera obra en aquest camp fou el Concert de bruits 1948, que fou seguida de Étude aux chemins de fer Étude aux tourniquess 1948, L’Oiseau “RAL" 1950, etc Amb PHenry compongué Bidule en ut 1950, Symphonie pour un homme seul 1951 i, sobretot, l’òpera experimental Orphée 1953 Escriví À la recherche d’une musique concrète 1952, Traité des objets musicaux 1966 i Solfège de l’objet sonore 1967…

Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona Interessat pels països africans, estudià l’àrab El 1859 anà a Algèria, i el 1861 visità el Marroc, on fou comandant d’artilleria de la guàrdia del soldà Muḥammad ibn ‘Abd al-Rahmān, desobeint les ordres del qual travessà el Marroc fent-se passar per musulmà, amb el nom de Caïd Ismail Passà al Sàhara 1864, on emmalaltí, i retornà a la península Ibèrica La delegació hispànica de l’Association Internationale pour l’Exploration de l’Afrique li confià un nou viatge per explorar els orígens del riu Draa, però morí poc…

Estudià piano amb Alberto Guerrero i composició amb Oskar Morawetz a la Universitat de Toronto, on es graduà el 1959 Els dos anys següents estudià composició amb D Milhaud i anàlisi amb O Messiaen a París, a més de direcció amb Pierre Boulez El 1964 realitzà un màster a la Universitat de Stanford i el 1967 es doctorà a Toronto Ensenyà composició i anàlisi a la McGill University de Mont-real 1966-2001 Amb clares preferències pels conjunts petits, se sentí a més atret per la veu i la poesia francesa, cosa que es palesà en la seva obra 5 Madrigaux , per a una i dues veus més conjunt…

Estudià música a París, i el 1957 acabà els estudis de cant amb l’obtenció de diversos premis Un any després debutà a Niça amb Les pêcheurs de perles de G Bizet L’any 1960 fou contractada a l’Òpera de París, on interpretà diverses òperes franceses i italianes Sis anys més tard debutà als EUA, i a partir d’aleshores alternà les seves actuacions a Europa i Amèrica S’especialitzà en el repertori de Mozart, de qui el 1980 enregistrà El rapte del serrall sota la direcció de C Davis Estrenà obres de Charles Chaynes Pour un monde noir , el 1979, i Erszebet , el 1983 i d’Olivier…

Pertanyent a una família benestant, visqué a París, on arribà a ser un dels virtuosos de baix de viola de gamba més reconeguts del darrer terç del segle XVII Fou alumne de N Hotman i impartí classes a Danoville, Jean Rousseau i Marin Marais Aquest darrer inclogué un Tombeau pour Monsieur de Sainte-Colombe en el seu segon volum de Pièces de violes 1701 Establí una setena corda per al baix de viola de gamba i proposà una tècnica fluida per a la mà esquerra L’historiador E Titon du Tillet, en el seu Parnasse François 1732, lloà la preparació de Sainte-Colombe com a intèrpret però…

Militar de professió, durant una missió a Estrasburg a l’abril del 1792 compongué el text i la música de l’himne patriòtic anomenat Chant de guerre pour l’armée du Rhin Aquesta melodia es convertí en el crit de guerra dels marsellesos que participaren en la insurrecció de les Tulleries durant la Revolució, fet pel qual adoptà el nom definitiu de La Marseillaise A causa de les seves arrels revolucionàries, l’himne fou prohibit durant l’Imperi i la Restauració El 1830 fou restituït i H Berlioz n’elaborà una orquestració La gran difusió popular d’aquesta obra, declarada himne…