Resultats de la cerca

Conegut amb el pseudònim d’ Àlex Volney , és autor dels poemaris Mort en el temps 1995, Tonina 1900 1997, La frontera dels dies 2000, El calostre de la vida 2001 i de la novella Pell negra 2002 És collaborador de Diari de Balears

És autor d' Aucells de gàbia 1904, records sobre la seva vida d’empleat de ferrocarrils Per al teatre escriví Gent d’ara 1908, el monòleg Casat 1908 i una paròdia Sherlock Holmes Collaborà assíduament en el setmanari “Cu-cut" amb el pseudònim KOK

Cronista oficial d’Olot, el 1947 fundà la “Biblioteca Olotina”, dedicada a temes i autors locals Dirigí el quadre escènic de l’Orfeó Popular Olotí muntà l’Arxiu Casulà, d’objectes olotins, i collaborà en la premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià

Condeixeble i amic d’Azorín, collaborà en diversos periòdics d’Alacant i n'animà d’altres a Monòver El Eco de Monóvar , El Pueblo , El Cronista , Los Pueblos , El Sembrador , La Cháchara , etc Utilitzà el pseudònim de Marcolan i fou autor del llibre Un poeta español 1895

Vida Rellotger de professió, escrivia novelles romàntiques i de l’Oest que publicava amb diversos pseudònims La seva activitat com a guionista s’inicià el 1958 associada a la productora dels germans Balcázar Perfectament adaptat a les tendències populars d’aquesta productora melodrames i comèdies, participà, ocasionalment amb el pseudònim de Sergio Duval, en La muralla 1958, Lluís Lucia, Las locuras de Bárbara 1958, Charlestón 1959 i El amor que yo te dí 1959, tots tres de Tulio Demicheli, i l’últim segons la seva novella homònima La encrucijada 1959, Sueños de mujer 1960, Al otro lado de la…

Germà de  Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general jubilat del Cos…

Ocupà un lloc destacat en el felibritge gascó Folklorista, etnòleg, lingüista i crític literari, escriví regularment en l' Almanach de la Gascogne sota el pseudònim de Lo Cascaròt Els seus poemes són de tonalitat popular Amb L’Ome blanc 1913 i Lo Perdigalh 1923 inaugurà el nou teatre gascó

Publicà els seus escrits amb el pseudònim d' Aḥad ha-'Am ‘Un del poble’ En els seus assaigs, reunits sota el títol d' Al parašat derakīm ‘En la cruïlla’, exposa, en contraposició al sionisme polític de Herzl, la seva ideologia culturista creació d’un centre espiritual a Palestina

Autor d’una Arte poética , signada amb el pseudònim de Cândido Lusitano , on, seguint Aristòtil, teoritzà sobre els gèneres poètics d’acord amb la tradició clàssica Fou el teòric del neoclassicisme portuguès i preceptista gramatical notable en les seves Reflexões sobre a língua portuguesa i el Dicionário poético

Potser comensal de la seu de Tarragona, és autor del llibre de poesies en castellà Libro de diversas letras manuscrit datat a Barcelona el 1689 Torres i Amat 1835 li atribuí l’obra de Francesc Fontanella, que fins aleshores circulava en manuscrits signats amb el pseudònim de Fontano