Resultats de la cerca
Es mostren 1757 resultats
Llarga Marxa
Astronàutica
Sèrie de coets xinesos destinats a posar satèl·lits en òrbita.
El primer de la sèrie CZ-1 entrà en servei el 1970 i podia posar en òrbita baixa un satèllit de 400 kg La segona generació, la CZ-2 , creà tres tipus de coets el més reeixit dels quals fou el CZ-2C Aquest és el resultat del desenvolupament d’un míssil balístic i pot collocar prop de tres tones de càrrega útil en òrbita baixa La tercera generació de coets inclou la sèrie CZ-3 , un coet de tres etapes més potent que els anteriors i destinat a posar càrrega en òrbites geoestacionàries La sèrie CZ-4 és la de més recent creació És similar als CZ-3 però té la tercera fase modificada…
Beniardà

Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Guadalest.
El terreny, muntanyós, és accidentat pels contraforts orientals de la Serrella 1 184 m al pic del Carrascar i els occidentals de la serra de la Xortà 1 079 m L’agricultura, base econòmica del municipi, ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà 452 ha sobre el regadiu 72 ha Els conreus més estesos són l’ametller d’expansió recent, l’olivera, els garrofers i els conreus d’horta Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris 68% i per arrendataris La població ha minvat un 48% entre el 1900 i el 1965 El poble 180 h agl 2006 464 m alt, a l’…
Leonard Bloomfield
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà d’origen alemany.
Estudià a Harvard 1903-06 a Wisconsin fou ajudant d’Eduard Prokosch, que l’orientà cap a la lingüística Es doctorà a Chicago 1909 i completà estudis a Alemanya amb Eduard Leskien i Karl Brugmann 1913-14 Ensenyà germanística i lingüística general, sobretot a Chicago 1927-40 i a Yale 1940-49 La seva gran realització és el treball sobre les llengües algonquines Tant en aquest ordre com en el de la descripció sincrònica, Bloomfield obrí horitzonts nous i anticipà moltes direccions de la fonologia generativotransformacional més recent La seva obra més influent ha estat el llibre…
Miquel Llongueras i Campañà
Arqueologia
Arqueòleg.
Conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i, des del 1985, cap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, publicà treballs sobre prehistòria i arqueologia catalanes, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa de Cataluña 1963, en collaboració amb ERipoll, La cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mig-recent de Catalunya 1981 i La Balma de l’Espluga Sant Quirze Safaja, Barcelona 1981 Secretari de la revista Ampurias , fou editor de Miscelánea Arqueológica XXV aniversario de los Cursos de…
Castell de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
El lloc d’Hortons ja és documentat des del segle X El mot bastida no li fou afegit fins a una data més tardana, possiblement l’inici del segle XIII El 1228 el castell d’Hortons el document explicita que era de construcció recent fou lliurat per Arnau de Castellbò i Roger Bernat de Foix en feu perpetu a Bernat de Vinchera Igualment fou objecte de permuta en el pariatge del 1278 La bastida d’Hortons fou part integrant del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Actualment no hi ha restes perceptibles de la construcció en el poble Tanmateix, hi ha diverses cases amb…
satem
Lingüística i sociolingüística
Dit del fenomen que presenten algunes de les llengües de la família indoeuropea.
Aquestes llengües presenten palatalització dels fonemes guturals millor “dorsals” i, en un grau menor, dels labiovelars, fins a llur transformació, segons les llengües, en articulacions africades, fricatives o sibilants, en contrast amb les anomenades llengües centum, que conserven el caràcter oclusiu dels fonemes en qüestió Tots dos termes són respectivament les formes que, com a representants característics de cada grup, l’avèstic i el llatí, posseeixen com a continuacions del numeral ‘cent’ sat∂m i centum , de l’indoeuropeu *kmtom amb oclusiva dorsal inicial Pertanyen al grup satem l’…
clade
Biologia
En taxonomia, grup monofilètic compost per un tàxon ancestral i tots els descendents d’aquest avantpassat.
Gràficament, es representa en un arbre filogenètic o en un cladograma, on figuren els tàxons terminals de l’avantpassat comú més recent d’aquests tàxons Els clades estan diagnosticats per la presència de sinapomorfies caràcters derivats compartits exclusivament entre els tàxons que formen el clade Hom els considera com a grups naturals, és a dir, entitats reals que existeixen a la natura com a resultat d’un procés d’especiació durant l’evolució, mitjançant el qual una espècie avantpassat es divideix i dóna lloc a dues o més espècies descendents El concepte de monofília contrasta…
seguretat de dades
Electrònica i informàtica
Conjunt de precaucions per tal d’evitar que les dades es perdin o es malmetin, sigui per accident o deliberadament.
Aquestes precaucions inclouen mesures per a assegurar que només les persones autoritzades accedeixen al sistema informàtic o a les dades protecció de dades, i l’execució de processos regulars per a generar còpies de seguretat de les dades Per a mantenir la seguretat de les dades s’usen diverses tècniques de verificació i validació el xifratge, que converteix les dades en un format sense sentit per als usuaris no autoritzats, ja que no disposen de la informació necessària per a la descodificació la definició de privilegis d’accés segons els usuaris i l’ús de claus de pas, que dificulten als…
Buenaventura Delgado i Criado
Historiografia catalana
Historiador de l’educació.
Catedràtic d’història de l’educació de la Universitat de Barcelona, els seus àmbits d’interès han estat molt diversos Cal destacar, en primer lloc, la inclinació per l’estudi del vessant pedagògic de Miguel de Unamuno en Unamuno educador 1973 Ha estudiat també la pedagogia anarquista de l’Escola Moderna en La Escuela Moderna de Ferrer y Guardia 1979 La reconstrucció de les vicissituds de la institucionalització de l’educació durant el s xix ha estat objecte d’alguns dels seus treballs, com ara Intents reformistes del segon ensenyament a Espanya durant el segle dinou i les primeries del segle…
Federació Catalana d’Automobilisme
Automobilisme
Organisme rector de l’automobilisme a Catalunya.
Fou creada oficialment l’any 1940, i tingué en la Delegació Esportiva del Reial Automòbil Club de Catalunya el seu antecedent més recent, amb qui compartí seu fins l’any 1981 Presidents de la Federació Catalana d’Automobilisme De fet, encara més enrere, la primera prova automobilística de l’Estat, la Copa Catalunya, fou organitzada l’any 1908 per l’Automòbil Club de Barcelona, que dos anys més tard es convertí ja en el RACC L’objecte social de la federació és la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica de l’esport de l’automobilisme dins l’àmbit autonòmic de Catalunya…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina