Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana a València 2008, residí a Barcelona, on compaginà l’ensenyament amb l’escriptura Publicà els reculls Un llençol per embrutar premi Betúlia 2003, Les entranyes del foc premi Domènec Perramon de poesia 2005 i Els cossos oblidats premi Jaume Bru i Vidal 2009 Mantenia el bloc La ruta desconeguda Morí assassinat en el curs d’una discussió

Redactor de Las Provincias , fou, acabada la guerra civil de 1936-39, redactor d' Avance 1939 i redactor en cap de Levante En 1959-92 fou director de Las Provincias Franquista i anticatalanista, publicà les novelles Sinfonía patética 1950 i La isla de los lagartos 1958 i els reculls de notes o articles Papeles 1968, Valencia, ciudad abierta 1973 i Dietario personal 1974

Manifestà un gran Romanticisme humanitari i social en els seus reculls poètics Minúsculas , 1901 Presbiterianas , 1909 Baladas peruanas , 1935 Aconseguí de renovar l’estructura formal de la prosa hispanoamericana a partir del Discurso de Politeama 1888, tasca que continuà en Páginas libres 1894 i Horas de lucha 1908, obres en què reflectí la seva hostilitat a qualsevol forma de conservadorisme polític i social

Animador destacat del moviment polític i cultural occità, a la dècada dels setanta les seves posicions antiacadèmiques el situaren al centre de les polèmiques que sumiren l' Institut d’Estudis Occitans  en una greu crisi, que culminà en l'escissió de l'entitat 1981 Fundador de la revista Viure 1965-1973 fou un dels principals impulsors del moviment "Volèm viure al païs" autonomista i socialista Creà també l'empresa discogràfica Ventadorn 1969, dedicada a la difusió de la cançó occitana, i el 1974 cofundà el Centre Internacional de Documentacion Occitana, esdevingut Centre Inter-Regional de…

Llicenciat en filologia hispànica 1986 i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, és autor de les novelles El batec de la fosca 2001, L’escriptora de best sellers 2003, Encara que sentis com creix la nit 2005, premi Pollença 2004, mirada crítica sobre el passat i el paradís perdut de l’illa, El jardí de les Hespèrides 2008, La mort de Marat 2016 i La ciutat de les ànimes 2016, premi Ciutat de Palma de novella 2015 Ha publicat també els reculls de contes Distàncies curtes 2003, Calligrafies agòniques 2004, La mesura de les coses 2005, premi Roc Boronat…

Vida i obra Filla de Francesc Matheu Estudià a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona Collaborà a Claror , publicà poemes a Marinada , De Tots Colors , Feminal , La Publicitat i La Veu de Catalunya , i fou premiada en diversos jocs florals i certàmens literaris Amb el seu marit, el compositor i arqueòleg Antoni Gallardo, recopilà cançons populars que foren aplegades en dos volums de l’Arxiu de l’Orfeó Català La seva producció poètica, caracteritzada per la recerca de la perfecció formal, reflecteix una constant tensió entre els sentits i l’esperit, i reflexiona sobre temes…

Es formà a l’Institut Literari Gor'kij Començà a publicar els anys trenta Aconseguí fama amb obres referents a la Segona Guerra Mundial, en les quals exaltà l’actitud heroica dels soldats i dels resistents russos, com el poema Zoia 1942, premi Stalin 1943 A més de reculls de poemes, és autora de llibres d’assaig, i traduí al rus poesia d’Aragon, Neruda i Bagrjana

Estudià a la Universitat de Buenos Aires S'inicià en el teatre Examinando , 1955 i passà, posteriorment, a la narrativa La causa 1960, Sudeste 1962, la seva millor novella, En vida 1971 i Mascaró, el cazador americano 1976 És autor, també, de reculls de contes Con otra gente , 1967 La balada del álamo Carolina , 1976, etc El 1976 fou detingut pels militars argentins i desaparegué

La publicació de De Leeuw van Vlannderen ‘El lleó de Flandes’, 1838, novella històrica a la manera de Walter Scott, obtingué un gran ressò i serví de base a la reivindicació romàntica del neerlandès Escriví gairebé un centenar de novelles històriques i rurals, entre les quals Jacob van Artevelde 1849 i De loteling ‘El conscrit’, 1850, una història de Bèlgica i reculls de contes i narracions populars

Capellà a Concóts diòcesi de Caors, és autor de diverses traduccions Los Sants Evangèlis , 1932 Lo Libre de Tobias , 1942 Lo Nobèl Testament , 1956 Salmes , 1967 en un llenguatge ric i correcte i d’estil pastoral Ha publicat reculls de poemes, el més notable dels quals, Ome de Dieu 1951, és el diari d’una ànima i, en certa manera, una epopeia de la vida sacerdotal rústica